20 de març, 2011

la poesia d'uns vells apunts

Aquest és un post dedicat a la IBM.






Geografia física...



... sonaven coses així, com la gran Joplin


12 comentaris:

miquel ha dit...

Ah, la recuperació dels apunts i del temps a través seus...

Júlia ha dit...

Estic perdent la facultat d'escriure a mà...

Pilar ha dit...

Són veritablement poètics. El que recordem amb nostàlgia sempre ho és.

Isabel Barriel ha dit...

Ui! no estic gaire acostumada a que em siguin dedicats posts... Quina emoció! Arribo del recital d'en Raimon -tots els records acumulats en una mica més de cent minuts - i em trobo això...
Quànta poesia aglutinada!
Gràcies, Arare

Clidice ha dit...

Això ja gairebé és arqueologia. Com s'accelera el temps!

Montse ha dit...

jajajaja, Clidice! Arqueologia, tu ho has dit!

La IBM i jo compartíem els apunts (si una no podia venir, l'altra agafava els apunts amb paper carbó)

Montse ha dit...

Bé, Isabel, abans de destruir-los els vaig fotografiar perquè els veiessis per darrera vegada ÔÔ

Montse ha dit...

Pilar, la nostàlgia és poesia? no sé, no sé... potser per al nostàlgic, només...

Montse ha dit...

Júlia, jo no havia fet mai tan mala lletra com ara!

Montse ha dit...

Pere, ai, ai, ai! ;)

fanal blau ha dit...

Poesia...i tant que sí!
Una abraçada, arare!

el paseante ha dit...

Osti, pensava que tenies una màquina d'escriure IBM, i els comentaris m'han fet adonar que és una persona :-)