02 de març, 2011

No podia dormir

Aquesta nit no podia dormir. Pensava. De vegades ho faig. Mentalment, em queixava, mentre donava voltes pel llit. De fet, no era una queixa sinó una reflexió, o una constatació de fets o... jo què sé, el que era! no podia dormir pensant en el maltractament econòmic i psicològic que rep Catalunya respecte a la resta de comunitats autònomes. I és que de vegades miro intereconomia (mal fet, mal fet, no és bo per a la salut!) i quan sento el que sento, després tinc malsons!

Jo no sóc ningú i no sé si m'explicaré bé, però recordo, no fa gaire temps, haver sentit el sr. Rajoy (per anomenar-ne un de potent), dient que "a ell no li preocupen els territoris, sinó les persones". Ho recordeu? No? Doncs venia a dir que a ell li era igual, el nom del territori: que todo es España, que lo importante son las personas y no el territorio. Així, en castellà, per suposat.

Molt bé, doncs, quedem-nos amb la pel·lícula: li preocupen les persones de tot arreu, excepte les persones de Catalunya?

Ah, no, que els territoris li són indiferents. Molt bé, canviem de xip, doncs: a ell li preocupen totes les persones, excepte les que viuen a... com li podem dir, al nostre espai geogràfic, que no tingui nom de territori? Li preocupen totes les persones menys les que viuen entre Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, i, si ens posem a buscar raons, potser tampoc el preocupen les que viuen a Balears?

Com ens ho hem de menjar, tot això?

Sempre acabo pensant que sóc molt simple, jo, perquè mai no acabo d'entendre'ls, a aquesta gent. Si us plau, m'ho podrien explicar bé?

Nosaltres no som d'eixe món??????  perquè em pensava que tots érem iguals... ah, doncs no, sembla que no ho som, nosaltres som... què som?




Ninots de Batllori (genials, com sempre) trobats a la xarxa i que en aquest post em van com anell al dit.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

El que costa d'entendre és com, si tenen raó en això nostre, no s'independitzen de nosaltres. Amb el que els robem viurien com a maharahàs no?

Dormidina, això si, no està garantit contra Rajoys :( Que no sé què és pitjor, pensar-hi desperta o somniar-hi, brrrrr (calfred per l'espinada) ;)

Barbollaire ha dit...

Costarà que ens entenguin...
Ha sigut un treball a consciència d'anys i anys i segles...

Algú pot imaginar-se com quedaran els capos de la resta del (seu) Estat, el dia que Euskadi i Catalunya siguin lliures?

De que menjaran? Quins xanxullos podran muntar sense diners?

Ho tenim molt i molt magre...

Però ells cada cop estan més desesperats i "acollonits"...

Qualsevol dia ens envien la Brunete...

Petonet dolç i (malgrat tot) esperençat, Mariana
:¬)***

Joana ha dit...

Aquess dies penso el mateix... ens maltracten fins al punt que no sé per què no hi ha una revolta...de veritat. Sóc pacífica però penso que s'estan enriquin a costa de Catalunya i que a l'estranger el nostre diner deu campar al seu aire.
No puc amb els d'intereconomia.
Bon capde Arare

Puigcarbó ha dit...

estic amb Clídice i fa un temps ho demanava Federico Jimenez Losantos. Que ens facin fora d'Espanya, però abans que tornin tot el que s'han quedat. Casum dena!

Montse ha dit...

Doncs nois, no ho sé, per què no ens foten la coça al cul, és el que ens aniria millor, no? que ens castiguin "fora de la classe" per dolents!!!

Joana ha dit...

En aquests, deixa que per una vegada carregui, només els interessem els i les catalans quan hi han vots o bé calers....
Quan miro l'Apm amb en Martí i veig què diuen per Espanya en alguns programes..... m'emprenyo i esgarrifo a la vegada!
Per cert, jo, quan no puc dormir llegeixo, pensar en aquestes coses desvetlla més Reina del Mar!

el paseante ha dit...

A canvi dels nostres diners, els espanyols ens han donat la seva llengua universal. Ens han evangelitzat, d'alguna manera. Perquè... on aniríem amb això del català que només es parla en quatre poblets de la Catalunya profunda? A més, podem presumir de la Roja (campiona del món mundial). I encara ens queixem. Com som!