encadenament de parides

tai-xi (ja em sé prou moviments, però de moment, si no és mirant la monitora, encara no me'n surto tota sola. Sembla mentida, tota la vida fent dansa, psicomotricitat, jazz, gimnàs, corrent, movent-me... i que em costi tantíssim fer moviments lents, tchts,tchts)

carregar el carretó de la compra (arriba un moment que ni fent un miracle pots menjar. Cal omplir la nevera, al menys una vegada a la setmana, no?)

passar per La Caixa (quan es carrega el carretó de la compra es buida el moneder. És un fet, a no ser que tinguis el moneder de la Koplovitz, que no és el meu cas). Quan eren petits, quan jo deia que no tenia diners, els meus fills em deien "per què no n'anem a comprar  a La Caixa?" i tenien tantíssima raó... cal anar "a comprar" diners a La caixa (hauré de demanar que em paguin, ja és la tercera vegada que els anomeno. Això no vindria a ser com fer-ne propaganda?) a veure si...

avui no he escrit ni una línia, encara. Tinc el cap ple de preguntes, com sempre, i, com gairebé sempre, la majoria de les meves preguntes no tenen resposta. I, si en tenen, no és una sola resposta: són massa respostes juntes. Cal destriar les bones, però m'ha arribat un moment en el qual ja no sé distingir les respostes bones de les... standard.

Cal continuar obrint el pensament i fer cas del que diu el cor. Veritat? Una de les poques i úniques persones que pot entendre aquest darrer paràgraf és la meva jove. Una d'elles.

Pensament obert. Fora prejudicis. Endavant!

La societat encara podria ser que canviés.

Jo no ho veuré, però podria ser...

per què no?

del desastre del Japó no en parlaré... ja se'n parla prou i jo no hi puc fer res. Potser... potser la decisió d'anar caminant gairebé a tot arreu mentre no hagi d'anar carregada... ja pugui contribuir una miqueta... no? no sempre necessitem el cotxe...

i de Libia i de Gadafi... deumeu! d'aquest tema, buf,buf,buf! (no hi haurà pietat, va dir, el molt... ) (com ho podem permetre?) (què hem de fer?)

d'això... xapó per l'Ana Pastor.Per la seva valentia, pel seu bon periodisme...

ah, per cert... heu vist Chico y Rita? (és una pel·lícula deliciosa)

i us deixo amb una cançó de Raimon, musicant Espriu. Que sempre omple l'esperit.