16 de març, 2011

Coses que passen

Ahir havia fet una entrada ironitzant sobre les parides que van dir els de la Cope sobre si els jugadors del Barça es dopen amb els complexos vitamínics que els fan beure els metges "de dubtosa reputació", segons les paraules d'aquests  carallots, començant pel Mourinho, que ja no sap què més fer, que la ràbia se'l menja!

Havia fet una suggerència: que es dopessin amb carquinyolis, com faig jo (ehem).

Ho vaig escriure i ho vaig llançar a la virtualitat. Quan, una estona més tard van anunciar que Erik Abidal tenia un tumor al fetge i que l'han d'operar, quan vaig veure la magnitud de la notícia, vaig pensar que un post irònic no era adient i em vaig aixecar del llit per esborrar-lo. Per sort, com que ve poqueta gent, ja, per aquest blog, encara no hi havia cap comentari. Quan hi ha comentaris, sap greu, esborrar un post, no trobeu?

Bé, doncs, només això. Vaig ser molt poc oportuna i ho vaig esborrar.  Per descomptat, el meu suport al jugador del Barça, que no sigui res i que, tal com deien avui, en tres o quatre setmanes el tornem a veure jugar, amb els mínims problemes possibles, i, a poder ser, amb cap problema.

I això m'ha recordat que quan estudiava a la UOC, escrivia als fòrums (com la Júlia Costa, forumera de pro) i alguna vegada havia escrit just abans que s'iniciés algun "cristu"... tchts,tchts... però allà no ho podia esborrar. Quan ho havies enviat, ja no hi havia marxa enrere! Si és queeeeeeee...

Ara: una cosa és una cosa i l'altra és l'altra. Espero - i ho dic seriosament- que els  carallots es mengin amb patates l'enveja que tenen del savoir faire del Barça.

I que aquesta nit... gñññññ, aquesta nit, gñññññ, que els planxin ben planxats, els de l'Olympique de Lyon!!!
No?
uix...


Bé, al final el Madrid ha pentinat l'Olympique. Ja està bé, també, per què ens hauríem d'enganyar, no?

apa...

5 comentaris:

iruna ha dit...

ho he sabut avui escoltant la ràdio al matí quan anava a la feina, això de l'abidal. he pensat que l'aicard no ho devia saber encara, perquè si no ja m'ho hagués dit. ara li preguntaré si ja ho sap. segur que també li sabrà greu. esperem que tot li vaigue bé.

los carquinyolis també són droga. natros molts dissabtes a la faena mos droguem així :)

(que no et dixe comentaris no vol dir que no vingue a llegir-te, eh? "que lo sepas!". tu també escrius aquí més de tant en tant, ara que ets escriptora. al final has pogut anar fent això que tantes ganes tenies de fer d'escriure en paper més enllà de la llibreta. tan llunyà que ho veies... ara, ja ho saps: a plantar arbres -que de fills ja en tens una carretonada- :)

una abraçada, arare

Deric ha dit...

no crec que l'haguessis d'esborrar, no tenia res a veure una cosa amb l'altre.
És una vergonya el que inventen per desviar l'atenció!

el paseante ha dit...

També m'ha passat això de penedir-me d'un post penjat, i deixar-lo perquè ja tenia comentaris. Esperem que se'n surti l'Abidal (diuen que és bon tio) i que no se'n surti -esportivament parlant- el Mourinho (diuen que és mal tio).

Clidice ha dit...

l'afotu del final em sembla boníssima nena, i és que no és una fotografia, és un RETRAT! Llàstima això del Lyon, d'altra banda potser millor, així els podem guanyar més endavant, quan ho tinguin més coll avall :D

Montse ha dit...

iruneta, sé que vas venint... com tu saps que jo vaig venint, encara que no diguem res sabem que hi som!

ai, Deric, em vaig sentir fatal, per això ho vaig esborrar...

Paseante, estic segura que l'abi se'n sortirà, ja ho van dient, encara que no sigui agradable, operar-se d'un tumor. I quant al Mou, doncs, això és el que hi ha, ja ho sabem, però fa ràbia, oi?

Clidice, la vaig trobar per intenné,i és que el que no trobis a la xarxa deu ser que no existeix ;)