Entrades
Jo penso que no cal. Que cada dia té les seves hores, totes diferents, totes potencialment boniques. Pot ser bonica, una hora? depèn.
Quan estem esperant a cal metge perquè ens diagnostiqui alguna dolència pot ser terrible.
Quan estem esperant els Reis que han d'aparèixer per la cantonada a les seves carrosses, pot ser preciós i il·lusionant.
Quan estem esperant algú que arriba tard,pot ser molest.
Quan esperem algú que ve de molt lluny, pot ser inquietant.
Si esperem l'amant, pot ser apassionant.
Però cada espera té la seva característica i a mi no m'agrada gens que me la facin percebre com una cursa que cal acabar de pressa i corrents.
Tot just acaba de començar un nou any, ple de tristeses, però segurament, també ple d'alegries en potència.
Intentaré tenir una mica de fe i no parlo de fe religiosa, però no em feu empènyer els dies perquè passin els anys.
Benvinguts siguin totes les hores dels dies, tots els dies de la setmana, totes les setmanes del mes, tots els mesos de l'any, amb tot allò que portin de bo i de dolent, perquè això és la vida.
imatge pròpia: el dia es va fent nit a poc a poc.
27 comentaris:
Potser l'empeny recorda massa a fer una tasca feixuga.
Acompanyem les hores i els dies enlloc de passar-les a empentes i rodolons.
Bona vida i moltes llums,
que els laberints tinguin eixida
i els camins ens portin lluny...
és una dita que té molt a veure amb la que diu que la vida és una vall de llàgrimes. i és que té molt a veure amb la fe, l'altra, la que ens vol fer creure que el món sempre és negatiu i ens vol fer perdre l'alegria i viure en la por constant. el futur no existeix, el passat tampoc, només tenim l'ara. i cal que sigui preciós cada instant. si més no provem-ho. ;)
Ja la deia Joan Maragall al Can Espiritual, una cosa així:
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
Obrir l'ordinador i trobar-te és uns instant per compartir i somriure
Viure l'instant, sense pressa, dóna molta elasticitat a la vida. Encara que, de vegades, l'instant és un malsòn etern.
Passa la vida... i hem de gaudir cada moment (bo i dolent) perquè ja no tornarà a passar.
M'agrada aquesta hora que em permet venir a llegir-te...:)
Viure, sabent que morirem.
No, dona, no. Segurament ho veuràs més clar si la imatge que acompanya aquesta dita la figures com la d'un escarabat piloter, que va empenyent la seva bola amunt, amunt, cada vegada més grossa i més rodona.
¿Hi havies pensat?
La bola és de merda. Quines comparacions, ¿eh? És que la vida...
Viu el dia a dia i gaudeix de cada moment... Sense presses.
Que tinguis molt bona setmana!
Amén, apreciada Montse. Com era allò... No omplim la vida d'anys, omplim els anys de vida?
Esperar com qui no espera: caminar amb les hores com en un etern present...
Oscar, a mi também'agrada més la teva imatge: acompanyar! Gràcies pel teu comentari, un petó.
lamentablement, isabel, alguns laberints no semblen tenir-ne, de sortida, però no desesperem...
Clidice, cal que neixin flors a cada instant, provem-ho!
Julia, sempre trobem les paraules adequades entre els clàssics, sembla mentida, però és així! Tu mateixa, però, ets tot un clàssic (i t'ho dic amb el cor a la mà)
Gràcies, Magda, al menys ens queda l'ordinador :D
Tens raó, Pilar, sempre hi ha algun instant que tenim ganes de perdre de la nostra vista i de la nostra vida. Però això també en forma part!
Exactament, Glòria! Carpe diem, no?
I a mi que vinguis a fer-ho, fanalet!!!
Montse, potser si no ho sabéssim seríem més feliços? ai, no ho sé... diuen que els animals no ho saben, però, tenen un concepte del que és la felicitat o del que són "els moments feliços", els animals?
Olga, quina imatge més gràfica!!! I tant, és la vida, i a més, va amunt, amunt, amunt... però intentem viure els moments bons amb intensitat, va!
Igualment, Guspira, que la teva setmana estigui plena de moments intensos!
Sisisii, Paseante, hi ha una cançó que ho diu, això, ara no recordo de qui és. Señora, no llene su vida de años, llene sus años de vida (o alguna cosa semblant) l'hauré de buscar, que en el seu dia m'agradava molt (l'escoltava quan (només) en tenia quaranta-i-pocs... aix...
JOrdi Solà, sigues benvingut al meu blog, posa't còmode i entra sempre que vulguis.
Caminarem tranquil·lament i ens anirem llegint :)
Encara en tens quaranta-i-pocs, coi.
Publica un comentari a l'entrada