DES DEL MEU MAR - FRANÇA
d'acord doncs... tal qualTot és gris.Ho és el temps.Ho és el meu cortan indecís.I darrere els vidresho és el mónque es perdqui sap ondins la boira,aquest món incert.Tot és trist.Ho és el fred.Ho és el pensarque no t'he vist.I la vida que passai jo me'n riccom d'un film anticfet de l'ombrad'aquell temps difunt.No em digueu el camí perdutmés enllà d'aquest meu paradís,més enllà d'aquest grisabsolut, d'aquest immens silenci.Tot és gris.Ho és el temps.Ho és el meu cortan indecís.I darrere els vidresho és el mónque es perdqui sap ondins la boira,aquest món incert.... veus...sempre hi ha un somriureo un somriure..bonic i dolç com el teu(vale, vale, portes braquets... i?)un petó dolcíssim, carinyoUna abraçada infinita:¬)*********
ei!Bé, no te res a veure...Però si aquesta cançó no et fa somriure ... plego!;¬Pnoia, com ho fas per despertar (anava a dir excitar, oiiiixxxxx) la meva memòria musical, eh, eh, eh?petons saladets :¬)*
històric video!
Separem els colors que formen el gris i podem jugar a escacs, a dames i fins i tot al dòmino...Tot escoltant aquesta cançó.
M'has fet tornar a la Cova del Drac amb el Tete...El gris marxa...Anima't, d'acord?Petó, arare!
Barbollaire, si que m'has fet riure, si!!! ara haurem de voler ser un peix? :)petonet, maco!
si, Deric, jo tinc el CD complet, és ben bé una part de la banda sonora de la meva vida i de la de tants!!!
Pilar, juguem? :D
Fanal blau, els temps de la Cova del Drac, però, però tu eres molt petita, no? no et devien deixar entrar!!!
Publica un comentari a l'entrada
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
9 comentaris:
d'acord doncs... tal qual
Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.
I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.
I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.
No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.
Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.
I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
... veus...
sempre hi ha un somriure
o un somriure..
bonic i dolç com el teu
(vale, vale, portes braquets... i?)
un petó dolcíssim, carinyo
Una abraçada infinita
:¬)*********
ei!
Bé, no te res a veure...
Però si aquesta cançó no et fa somriure ... plego!
;¬P
noia, com ho fas per despertar (anava a dir excitar, oiiiixxxxx) la meva memòria musical, eh, eh, eh?
petons saladets :¬)*
històric video!
Separem els colors que formen el gris i podem jugar a escacs, a dames i fins i tot al dòmino...Tot escoltant aquesta cançó.
M'has fet tornar a la Cova del Drac amb el Tete...
El gris marxa...
Anima't, d'acord?
Petó, arare!
Barbollaire, si que m'has fet riure, si!!! ara haurem de voler ser un peix? :)
petonet, maco!
si, Deric, jo tinc el CD complet, és ben bé una part de la banda sonora de la meva vida i de la de tants!!!
Pilar, juguem? :D
Fanal blau, els temps de la Cova del Drac, però, però tu eres molt petita, no? no et devien deixar entrar!!!
Publica un comentari a l'entrada