16 de desembre, 2010

tal qual

9 comentaris:

Barbollaire ha dit...

d'acord doncs... tal qual

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.

I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.


No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.


... veus...
sempre hi ha un somriure
o un somriure..

bonic i dolç com el teu
(vale, vale, portes braquets... i?)

un petó dolcíssim, carinyo
Una abraçada infinita
:¬)*********

Barbollaire ha dit...

ei!
Bé, no te res a veure...

Però si aquesta cançó no et fa somriure ... plego!

;¬P

noia, com ho fas per despertar (anava a dir excitar, oiiiixxxxx) la meva memòria musical, eh, eh, eh?

petons saladets :¬)*

Deric ha dit...

històric video!

Pilar ha dit...

Separem els colors que formen el gris i podem jugar a escacs, a dames i fins i tot al dòmino...Tot escoltant aquesta cançó.

fanal blau ha dit...

M'has fet tornar a la Cova del Drac amb el Tete...
El gris marxa...
Anima't, d'acord?
Petó, arare!

Montse ha dit...

Barbollaire, si que m'has fet riure, si!!! ara haurem de voler ser un peix? :)

petonet, maco!

Montse ha dit...

si, Deric, jo tinc el CD complet, és ben bé una part de la banda sonora de la meva vida i de la de tants!!!

Montse ha dit...

Pilar, juguem? :D

Montse ha dit...

Fanal blau, els temps de la Cova del Drac, però, però tu eres molt petita, no? no et devien deixar entrar!!!