08 de desembre, 2010

No sé què em passa

O si que ho sé.
Però no ho explicaré, perquè no interessa.

Espero que no us veiessiu emmerdats (amb perdó) en el conflicte dels aeroports. Jo m'he quedat a casa, aquests dies, i em sembla que vaig fer santament.

Ha fet calor. Tanta, que he guardat jaquetes, anoraks i jerseis. No gaire lluny, perquè sembla que tornarà el fred, però la veritat és que fa tres dies que quan sortim amb la Taca no ens cal l'anorak (ni res).

Quan un parla del temps és perquè no vol parlar d'altres coses. No pas perquè no tingui res a dir. O potser si que és perquè no té res a dir...

Bé, si us fa gràcia, el dissabte dia 11, a les 11, a... millor us ho poso aquí:



d'això... hi ha un conte meu i jo sóc de les que seré a la taula presentant (és que sempre em fico en els embolics que se'm presenten al davant, jo!)

Em faria gràcia veure-us-hi!

apa, ja ho he dit.

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Segur que ho saps, i segur que anirà bé o passarà...

Afortunadament, no!!! Les carreteres franceses estaven fantàstiques per conduir xino-xano, mig pont.

Ha fet molta calor. Ahir, quan vaig arribar a la feina el termostat de la calefacció estava a 25!!!
Avui, evidentment, m'ha sortit el constipat.

Dissabte no podré venir, però si podés, de debò que vindria amb molt de gust. Però "el temps" és el que hi ha, i -sovint- no tenim temps per a tot.

Segur que brillaràs!
Ens ho expliques, eh?

Una abraçada amb nocturnitat i alevosia...:)

barbollaire ha dit...

Aquest 11 ho tinc fatal!

Però pensaré amb vosaltres, nina

Petonet dolç, dolç :¬)**

Joana ha dit...

Uff uff uff... jo faig d'àvia... però miraré què puc fer!

Olga Xirinacs ha dit...

Doncs ves per on, a mi parlar del temps m'agrada. Sóc una de les persones que depenen molt del temps, potser perquè tinc una ampla perspectiva davant. Però m'estimo l'hivern, i l'hivern no arriba: fa un sol insultant amb calor. M'agrada veure tempestes i des d'agost que no n'hem vist ni una, quin càstig.
Ja no dic nevar, que aquí no cau una volva ni per misericòrdia. Sort que fan pel·lis on neva. Quan plou escric molt millor, recollida a casa i les paraules lliscant com l'aigua. Sí, depenc del temps per al meu estat d'ànim.

I el dia 11,11, 11...que hi hagi molta sort. Us ho passareu bé. Aprofita-ho.

Esther ha dit...

Si ja saps què et passa però no ho vols explicar és un gran pas endanvant... no???
Si... el temps està boig boig... a mi no m'agraden aquests canvis... gens!!!
No puc venir el dissabte... ho sento... ja m'agradaria però no puc... Ens explicaràs com ha anat? SORT!!!!! Petonets

Joana ha dit...

Que vagi molt bé...Jo aquest desembre em toca treballar dia sí dia també :)
molta sort!

Deric ha dit...

Què et vagi molt bé el dia 11!
Jo al pont també em vaig quedar per casa, amb petites excursionetes i sí, feia molta calor.

pere ha dit...

Segur que us anirà fantàstica, la presentació. Ja ens tornaràs a avisar quan repetiu.

iruna ha dit...

com ha anat lo garbuix, arare?

(si no expliques les coses, que sigue perquè tu no vols, però no digues que "no interessa", bandida, que ja saps que mos agrada saber de tu)

(tampoc he trobat la paraula que busques, me catxis. sona a "recordança", tat?, però... on l'has sentida, tu? potser és com "tat", que potser tampoc la trobaríem, però... exisitir, existix :)

(ep! he buscat "tat" i sí que l'he trobada. això de la redarça continuarà sent un misteri. potser sí que podries preguntar-li directament al ramon solsona, a vore si la coneix...)

una abraçada, arare