Entrades
Els quillats i altres vaixells de pesca grossos, que són al port comercial, han passat la nit fondejats al mig del port, amb els motors en marxa per si s'havia de maniobrar, tan gran era la força de l'aigua. Aquesta foto va estar feta ahir a la tarda. A les 22 h. de la nit no hi havia gairebé cap vaixell amarrat al port comercial, hi havia molt de perill.
La roca petita de Sa Palomera estava més estona submergida que a la vista. Aquesta foto també és d'ahir a la tarda.
Fotos: Mar Torrentó.
Les onades passen per damunt del port.
Dues barques dels creuers que a l'estiu naveguen per les cales de la Costa Brava han quedat destrossades. El tros més gran deu fer un metre. Les restes són a la platja i ho puc veure des de la finestra.
El dia és trist i gris, però la nit ha estat llarga. Al club de vela uns quants mariners i navegants han anat fent torns per vigilar les possibles destrosses.
El mar s'ha tornat a emportar el que és seu - per enèssima vegada - i la platja és gairebé inexistent.
Plou, tot és núvol i gris. Els animals estan espantats, es veuen gats que fugen espaordits. La gent, preocupada i alerta.
No l'he vist, però m'imagino que en Josep Lluís deu haver passat una de les nits més llargues de la seva vida... ja ens ho confirmarà quan pugui.
Us poso dues fotos "robades" de la Mar, perquè tot i que jo també en tinc, tenim un problema amb la bateria de la nostra càmera, que no carrega bé i no podem passar les fotos a l'ordinador. I és que les meves relacions amb les màquines de qualsevol tipus són nefastes... però d'això ja us en parlaré un altre dia, eh?
8 comentaris:
Nena, aquest matí veia les notícies i he quedat parada!!!
La mar recupera el que és seu, diuen,oi? Petons!!!
uuuffff, deunidó!
fa poc vam estar dalt d'aquesta roca fent fotos a les gavines... i mira que és alta!... i ja hi arriba l'aigua...
caram quin temporal!
bé, espero que arreglis la càmara i que poguem veure més fotos.
una forta abraçada i una altra de la princesa i del pensador
El mar no és dolent, som nosaltres que li prenen trossets i ell ens deixa fins que un dia diu prou!
Això diuen, Zel, que el mar sempre reclama allò que és seu, però si fos així potser s'hauria d'emportar mig poble, ja que hi ha gent (generacions anteriors a la meva) que no ho havia vist mai! jo tampoc, per descomptat!
Mar, he fet el que m'has dit. No se'ns havia acudit allò de buidar la càmera directament perquè els ordinadors que havíem tingut fins ara no era possible i ja veus... som una mica inútils, informàticament parlant i tenim els informàtics de capçalera de vacances :D
És veritat, Rita. N'hauríem d'aprendre, de tractar amb la Natura!
Si la natura s'enfada es terrible.
Terrible! I ara , quan deixi de ser notícia de TV, veurem que passarà. Es farà finalment el port que cal? Finalment aviat, no finalment el dia del judici final.
Publica un comentari a l'entrada