16 de desembre, 2008

Ets un bromista impenitent, Josep!

imatge: Illa Roja (Pals)
Per què m'ho fas, això, eh? eh? eh?

Aquest mes és la tercera vegada que tornes. Au! Com si fos tan fàcil d'assolir. Tu vens, t'instal·les i ja està! I els altres hem de reajustar la nostra vida perquè al senyor se li acudeix tornar.

Ja t'ho vaig dir, que no m'ho féssis, això. Si em vols preguntar alguna cosa, fes-ho d'una altra manera, si és que existeix. Però, sisplau, no m'espantis massa, que sóc una poruga, ja ho saps! Si vols saber com estan els teus fills et diré que estan perfectament. Han tingut un bon guia, en en J.S. Suposo que tu no ho hauries fet millor, sinó diferent. Però, de veritat, n'has d'estar orgullós. Què passa, que venies a veure el nét? va, no siguis bromista, que en aquesta altra dimensió per on et mous no necessites que te'n doni notícies! O si? Bé, doncs, està preciós, preciós! I recorda molt en J. quan era petit. Però molt, molt, eh? aviat caminarà i tot... si vols saber alguna notícia trista per nosaltres, però que potser a tu t'alegrarà et diré que suposo que no trigaràs gaire a veure el teu pare... ell ja t'explicarà.

Però a mi no m'ho facis, això, que cada vegada que vens em desperto amb una sensació que... com t'ho diria? ja no sé on instal·lar-te, noi! no recordo on t'he ficat, avui, ho recordes tu? Segur! Fa ràbia que el somni s'esvaeixi tan de pressa, no?...

Bé, doncs, au, fins quan tornis!

Però ja ho saps, no t'oblido. No t'oblidem.

D'acord, la foto que posaré al blog pertany a un lloc entranyable per nosaltres. Estaràs content.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ai els somnis! Quines sensacions ens deixen més potents! Una cara molt maca, Montse amb el teu punt d'humor que no li treu ni una mica d'intensitat ni de tendresa. Una abraçada.

Eli ha dit...

Les persones que marxen, mai s'obliden, eh???!!!!

Així continuaran sempre vives!!!

Barbollaire ha dit...

... què deies de poesia, tendresa...?

Saps arribar ben endins sense deixar de dibuixar un somriure, que, malgrat tot el que expliques sempre és dolç, multicolor.

Una abraçada ben forta, Perla de Labuan.
Una bosseta de petonets de tots colors i sabors.
:¬)***

Striper ha dit...

El somnis a vegades deixen sensacions i molt fortes.

Anònim ha dit...

Ja passa això, les persones que marxen són bromistes de mena i aparixen una i altra vegada... L'inconscient (no pas el subconscient) és capritxós!
Feliç dia!

Jesús M. Tibau ha dit...

ep, aqust lloc el conec. Hi he estat a l'ocubre i és molt conegut per l'illa vermella

Trini González Francisco ha dit...

Ell ve i s'instal·la perquè sap de sobres que, malgrat tu no vulguis que es presenti sense avisar, t'emociona el seu retorn fugisser i ell s'adapta en qualsevol dels raconets de casa vostra i sap del cert que mai fa nosa.

Et puc abraçar també a tu? Es que avui estic d'oferta i em dóna per repartir abraçades. ;)

Nuria (Fenix) ha dit...

Es el primer cop que faig una
entrada en el teu blog.
He decidit fer-ho per les persones
que hi participen i que son especials per mi.També especialment per les teves paraules escrites. Renoi!! com son de propers els somnis.A vegades penso que no son somnis ,per mi, son les vivencies que retornen. .Cal gaudir-les amb sentit del humor ,tal com ells voldrien .
Fins un altre . Nuria

Josep Lluís ha dit...

Sempre he pensat que ningú marxa del tot. Es queda en els nostres records, a la nostra memòria, en el nostre cor i, com no podia ser de cap altra manera, en els nostres somnis. Que siguin benvinguts Montse, els qui són de casa, no ha de picar la porta...

Un petonàs nadalenc

bellosoli ha dit...

vaja... no se massa bé que dir, la veritat. Els somnis ens fan enfrontar amb emocions confoses. És trist perdre un ser estimat, i mai no s'oblida. Quan aquest és la parella, i amb els anys es hom refà la vida... què es sent envers l'un i l'altre? Em resulta confós i complicat d'imaginar. Cal trobar-s'hi, m'imagino.

Sigui com sigui, no tinguis por de les visites nocturnes. Somiar amb la gent estimada, per molt que faci temps que van marxar, i sempre i quan no sigui un malson, es bonic.

A_ca_dia ha dit...

Volia deixar-te un comentari, però estic sense paraules.
Em reitero: no és poeta qui escriu poesia, sino qui te ànima.

El veí de dalt ha dit...

Somnis convulsos, eh? Records del temps...

el paseante ha dit...

M'agraden els bromistes impenitens. M'agrada el Josep. M'agrada quan parles d'ell. Vol dir que encara volta per aquí.

Albert ha dit...

Petó.

Montse ha dit...

Gràcies a tots, amics! és que no para de venir, em sembla que s'ensuma que aviat veurà el seu pare... l'avi dels meus fills, que no està gaire bé.

Una abraçada a tothom!!!