Descansa, Joan Baptista Humet. No eres el meu cantant preferit, però t'havia escoltat molt. Deixa'm fer-te un petit, molt petit homenatge, en aquest petit, diminut bloc.
Justament la setmana passada -o potser era l'altra- en el programa el Club, de l'Albert Om, que només veig durant la primera mitja hora, comentaven la malaltia greu de Joan Baptista Humet, i van parlar una mica de la seva trajectòria professional. Déu n'hi do, que el seu assassí ha passat via. Em sap greu, molt greu.
Habrá que hacernos a la idea que sube la marea y esto no da mas de sí.
Habrá que darnos por vencidos y echarnos al camino que no hay nortes por aquí.
Acabo de descobrir aquest blog teu. Per alguna raó, no hi havia arribat fins avui. I, saps?, m'encanta. Enhorabona també per la fotografia del "banner" (se'n diu així). Jo també hi vull nedar, en aquest mar teu!
Hola Edelia, encantada que vinguis a nedar al meu blog! Sempre hi seràs benvinguda. No em preguntis "res" d'informàtica, no en tinc ni idea, tot el que he anat aprenent ha estat per assaig i error i amb l'ajuda dels meus amics i amigues que ja deuen estar de mi fins al capdemunt! Banner? doncs es deu dir banner :D
10 comentaris:
Doncs m'hi afegeixo, aquí i al meu bloc, sabia que estava molt malalt, però no sabia encara que havia mort.
Justament la setmana passada -o potser era l'altra- en el programa el Club, de l'Albert Om, que només veig durant la primera mitja hora, comentaven la malaltia greu de Joan Baptista Humet, i van parlar una mica de la seva trajectòria professional. Déu n'hi do, que el seu assassí ha passat via. Em sap greu, molt greu.
Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da mas de sí.
Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.
Jo també m'afeixeigo com olvida algunes de les seves cançons entre elles GEMMA.
si,Carme, pobre... llei de vida i tot això que es diu...
ja veus,Trini, no som res
Striper, la cançó Gemma anava dedicada a la seva germana... quina cançó més tendra!
Acabo de descobrir aquest blog teu. Per alguna raó, no hi havia arribat fins avui. I, saps?, m'encanta. Enhorabona també per la fotografia del "banner" (se'n diu així).
Jo també hi vull nedar, en aquest mar teu!
No l'havia escoltat gaire, però sap greu que la gent mori abans d'hora. I el teu és un blog gran. Molt gran.
Hola Edelia, encantada que vinguis a nedar al meu blog! Sempre hi seràs benvinguda. No em preguntis "res" d'informàtica, no en tinc ni idea, tot el que he anat aprenent ha estat per assaig i error i amb l'ajuda dels meus amics i amigues que ja deuen estar de mi fins al capdemunt! Banner? doncs es deu dir banner :D
Fins ben aviat, guapa!
Gràcies, Passejador, em faràs posar vermella i tot!
Publica un comentari a l'entrada