M'estic fent fan de la meva blocaire invisible! a partir d'ara em sembla que la llegiré sovint.
Pista 6/10
La meva blocaire invisible té una web pròpia molt xula i ha estat a París.
Avui no plou, el mar està més serè (no del tot) i el dia continua sent gris-xungo. Fa com tristesa, però caldrà superar-ho i sortir a treure la Taca... a més a més, és un dilluns de feina com un altre per gairebé tothom! apa... som-hi!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
12 comentaris:
Esperem que la tempesta amaini, i tot torni a la normalitat.
Hola Montse,
Feia dies que no estava connectada. Deu ni do, noia, quin desastre! Em fa molta pena de veure el passeig i tot.
Estic molt trist i impactada. Ja escriuré quan s'empassi una miqueta. Una abraçada.
Descartada, perque jo a Paris no hi he estat mai...
Aixxx... em pregunto si tots tenim blocaire invisible...A tot arreu que hi vaig m'hi descarto....
:-D
Jo descartada també, he estat a París, però no tinc fotolog... Entre altres coses que anomenes.
No vull marxar al poble sense saber-ho!
Petonet.
i continua plovent!
Ja, ja... Saba noba pel teu mar, eh?
Uoola,. veí, doncs si,si. nova nova! :)
Deric, avui, per fi, ja no plou! fins i tot el solet ha tret els ulls tímidament (quin gustet) aprofito per treure els gossos (avui em toca la Taca i també l'Apu, el gos d'en Jordi, la Violeta i en Martí). Desitja'm sort, que porten tres dies sense saltar i córrer! arggggggggg, que la força m'acompanyi
;)
Doncs no, Glorieta, tu no ets la meva blogaire invisible. Em temo que ella no sap ni que existeixo! són coses que passen per la blogosfera, però a partir d'ara ens coneixerem (una mica) espero! Un petó, maca!
Eli, jo, fora d'una persona, que, per les pistes que ha anat deixant, podria ser, tampoc no m'he "trobat" enlloc. Ja veurem! Que hi hagi sort i trobem els nostres respectius blogaires! Petonet.
Pia, per sort, tot va tornant a la normalitat, a poc a poc. Però si que és veritat, va ser impactant i molt molt trist. Hauries d'haver vist com es movien els vaixells... recordes una nit de tempestes vàries a Pollença? doncs una cosa similar, però a lo bèstia i amb desgràcies (la Joven Maria, la Joven Antonia i un quillat); per sort, cap desgràcia personal... vull dir cap mort, és clar, perquè ja és prou desgràcia que el vaixell amb el que et guanyes la vida es quedi fet calderilla...
Una abraçada, companya!
Stroper, tot tornarà a la normalitat, gràcies a la bona voluntat de tothom, que, en moments d'aquests, ens tornem tots solidaris al mil per mil!
Publica un comentari a l'entrada