Entrades
El seu paísSurt a estendre la roba, el nadó a l’esquena, embolcallat amb colors. Amb tendresa i tot l’amor que porta dins, estén les peces que ha rentat. La samarreta de la filla, el xandall de l’escola. Mai no oblidarà el naixement de la Fatumata, en la negror d’una nit al mig del mar, a la pastera que els duia a una llibertat llargament somiada. Somriu. El drap de la pols, els pantalons que no es posarà perquè se sent més còmoda amb la seva roba,darrer lligam amb la seva cultura. I perquè quan es mira al mirall, es troba més bonica amb els seus vestits.El nadó plora . S’asseu a la cadira de boga que ja era a la vella casa del poble quan la van llogar i deixa que el fill xucli el seu cos i calmi la gana. Els seus fills mai no passaran fam. Amb habilitat, torna a penjar-se’l a l’esquena .Un parell de peces que ha rentat amb sabó fi. Si la mare disposés de tantes comoditats! Si pogués endur-se-la amb ella! Torna a somriure quan penja els texans del marit, ara treballant a l’obra. I prega als seus déus amb totes les forces perquè en Joakym mai no perdi la feina . Ara és aquest,el seu país!
©M.Montserrat Medalla Cufí,
Desembre 2008
17 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació, i aveure si s'afegeix més gent.
Molt xulo Arare !!!
:D
Molt maco! M'ha agrada t de veritat. Jo també vull participar, però de moment no em ve cap idea que em faci gràcia.
Molt bé , m'agradat molt.
Quina bona idea! T'ha sortit rodó.
Jo ara mateix estic estancada amb un guió que he de presentar la setmana que ve. És a dir, tinc mil idees però necessito ordenar-les, que encaixi tot. Això comptant els barems que a més ens han posat.. aii aii! És molt important perquè triaran els dos millors de la classe i l'any que bé ho gravarem en format professional i clar, a qui no li fa il·lusió?!
:)
un petó!
Preciós, com cada paraula teva. Enhorabona...Miraré si em vé la inspiració, tot i que mai m'atreveixo a aquestes coses: em fan massa respecte...
Fantàstic relat, Montse; demà ho intentaré jo...
Gràcies a tu, Jesús :)
gràcies, jaka!
Carme, tot és qüestió de deixar-se portar (ho pots fer en vers, tu!)
Gràcies, striper!!
Mar, a veure si et ve la inspiració (però que et trobi treballant!) seria molt xulo que fossis una de les escollides!
Edelia, alguna ha de ser la primera vegada, ànim!
Vinga, Glòria, com més siguem, millor!
Me l'he llegit sencer. Ja sé que és curtet, però tal com sóc jo de mandròs, vol dir que m'ha agradat molt. Si no...
Se d'una noia, a Mataró, que s'hi sentiria identificada. Llàstima que el seu joaquim s'ha quedat sense treball i ella no té papers. I a més, no els donen una beca alimentícia pel seu nen, de dos anys, ue fins ara estava a l'escola on treballa la dóna. Va tornar plorant, quan va haver d'acomiadar-se del seu petit, F.
Manel, hi ha cada història que Déu n'hi do. La meva història està basada en un cas real i n'hi ha a grapats! el balcó amb la roba és com el seu balcó... només que en aquest hi falten les seves precioses túniques de colors.
Gràcies per llegir-lo, senyor mandrós ;)
M'ha agradat! en quant estigui de vacances jo també en faré un! de moment em toca preparar deures de nadal per als meus nens! besitooos
Publica un comentari a l'entrada