29 d’octubre, 2008

A capella









19 comentaris:

Pia ha dit...

Quan es té bona veu no es necessiten molts instruments per gaudir i escoltar una veu extraordinària. A veure si em trobes una veu masculina maca que em canti pel meu aniversari que és al decembre, Montse.
Una abraçada!
;-)

Striper ha dit...

Jo també canto a capella al cotxe .

Montse ha dit...

Resibido, Pia! La buscaré. Però si no la trobo t'hauràs de conformar amb les veus dels pallassos de la tele. Un petó.

Montse ha dit...

Striper i a la dutxa no? :D

Mar ha dit...

estic d'acord amb el que diu la pia, és genial poder gaudir d'una prodigiosa veu, sense necessitat de res més. I també amb el que diu l'Striper, jo canto a la dutxa, al cotxe, a casa, entrenant i jugant, anat a classe.. en tots moments! jaja
M'encanta, sempre tinc una cançó per tot.

Veig que va de música! Justament a la nit jo també vaig posar un video. Potser no és del teu gust pq és un grup molt melancòlic i hi ha gent que no li agrada.

Mira, aprofitaré els teus videos i me'ls posaré d'aquí una estona, quan em torni a estudiar (que ara esmorzo). Demà tinc el primer examen de curs! :S

Un petó!!!

Mar ha dit...

quan em torni = quan torni.

:)

Montse ha dit...

Mar, vaig a escoltar el teu video. ja et diré què.

Que vagi molt bé l'examen!!!!
petó.

Pia ha dit...

Escolteu-me:
Si em poso a cantar i algú em sent, hi haurà una desgràcia al món, perquè sóc molt dolenta i no tinc veu. Però, el que sí és cert és que canto a soles i em cuido que ningú pugui sentir-me. ja que no vull fer-me responsable de la depressió que pot agafar.

;-)
Per sort n'hi ha tantes i tantes veus precioses al món per gaudir d'elles... Jo tinc altres virtuts.
Petons!

Montse ha dit...

pia, em pregunto si no devies estar pul·lulant per allà (i cantant) quan allò del diluvi...

:D

zel ha dit...

juajua, jo ni a capella, ni a catedral, ja no canto...se acabó la voz!!!!

Bonic, però, m'agraden!

zel ha dit...

Ei, El Gatot té una versió preciosa de l'aniversari feliç, ho dic per cantar-li a la col.legui Pia....

Montse ha dit...

Zel, jo "quan era jove" tenia "un xorro de vos" i cantava i feia cantar. Sóc ex fumadora, he de reconèixer que si no hagués fumat, potser alguna cosa hauria conservat, dels "gorgoritos" que feia i que ara ja fa molt temps que no puc fer.
Malgrat tot, fa un parell d'anys vaig anar a classes de cant i vaig recuperar molt. T'ho dic perquè t'animis. Els profes de cant fan miracles (amb el teu esforç, és clar)
tindré en compte la cançó del Gatot (no me'n recordava)
un petonet!

Nuesa Literària ha dit...

Merci per aquest tast de frescor, que ve a ser com una dutxa per a l'ànima. Molt interessant el blog, t'aniré llegint.

Deric ha dit...

és el més dificil que hi ha!

Pia ha dit...

De segur que si llavors em va donar per cantar que sóc responsable del diluvi.
Fins i tot les monges no em deixaven cantar a la coral del cole, però jo no em vaig deixar frustar i amb la meva guitarra cantava a viva veu.
Gràcies Zel per recordar-t'en, que el 8/12 ho celebrarem virtualment i la Montse em posarà el video.

;)

I si us animeu, jo us canto, eh!

Josep Lluís ha dit...

Cada vídeo té el seu “nosequè”, de tota manera em quedo amb el quartet i, perquè no, amb la resta.

Per l’aniversari de la pia: http://es.youtube.com/watch?v=4KZg0RbRHEs

Petonets Montse.

Montse ha dit...

Hola helenic Glauc, no sé per què ahir no podia entrar per comentar-vos (de vegades a mi em passen aquestes coses estranyes). Més ben dit, no em sortia la comprovació de paraula i per tant, no podia comentar-me jo mateixa aquest post.

Jo també t'aniré llegint. Gràcies per visitar-me i benvingut!

Montse ha dit...

Tu també cantes a capella, Deric? jo un dia em vaig gravar i em pensava que ho feia bé, després em vaig descoll... de riure perquè desafinava una barbaritat, però mentre estava cantant no n'era conscient...

Montse ha dit...

Molt bé, Josep Lluís, queda-te'ls! ahir em sembla que hauries fet falta per la muntanya de Sant Joan (per què no hi posen una xarxa, digo yo, com en altres llocs? qualsevol dia alguna pedrota de les que cauen ens aixafarà el cotxe i/o també a nosaltres i ho sentirem a dir... o ja no ho sentirem a dir)

Com va el viatge? Un petonet!