Quan es té bona veu no es necessiten molts instruments per gaudir i escoltar una veu extraordinària. A veure si em trobes una veu masculina maca que em canti pel meu aniversari que és al decembre, Montse. Una abraçada! ;-)
estic d'acord amb el que diu la pia, és genial poder gaudir d'una prodigiosa veu, sense necessitat de res més. I també amb el que diu l'Striper, jo canto a la dutxa, al cotxe, a casa, entrenant i jugant, anat a classe.. en tots moments! jaja M'encanta, sempre tinc una cançó per tot.
Veig que va de música! Justament a la nit jo també vaig posar un video. Potser no és del teu gust pq és un grup molt melancòlic i hi ha gent que no li agrada.
Mira, aprofitaré els teus videos i me'ls posaré d'aquí una estona, quan em torni a estudiar (que ara esmorzo). Demà tinc el primer examen de curs! :S
Escolteu-me: Si em poso a cantar i algú em sent, hi haurà una desgràcia al món, perquè sóc molt dolenta i no tinc veu. Però, el que sí és cert és que canto a soles i em cuido que ningú pugui sentir-me. ja que no vull fer-me responsable de la depressió que pot agafar.
;-) Per sort n'hi ha tantes i tantes veus precioses al món per gaudir d'elles... Jo tinc altres virtuts. Petons!
Zel, jo "quan era jove" tenia "un xorro de vos" i cantava i feia cantar. Sóc ex fumadora, he de reconèixer que si no hagués fumat, potser alguna cosa hauria conservat, dels "gorgoritos" que feia i que ara ja fa molt temps que no puc fer. Malgrat tot, fa un parell d'anys vaig anar a classes de cant i vaig recuperar molt. T'ho dic perquè t'animis. Els profes de cant fan miracles (amb el teu esforç, és clar) tindré en compte la cançó del Gatot (no me'n recordava) un petonet!
De segur que si llavors em va donar per cantar que sóc responsable del diluvi. Fins i tot les monges no em deixaven cantar a la coral del cole, però jo no em vaig deixar frustar i amb la meva guitarra cantava a viva veu. Gràcies Zel per recordar-t'en, que el 8/12 ho celebrarem virtualment i la Montse em posarà el video.
Hola helenic Glauc, no sé per què ahir no podia entrar per comentar-vos (de vegades a mi em passen aquestes coses estranyes). Més ben dit, no em sortia la comprovació de paraula i per tant, no podia comentar-me jo mateixa aquest post.
Jo també t'aniré llegint. Gràcies per visitar-me i benvingut!
Tu també cantes a capella, Deric? jo un dia em vaig gravar i em pensava que ho feia bé, després em vaig descoll... de riure perquè desafinava una barbaritat, però mentre estava cantant no n'era conscient...
Molt bé, Josep Lluís, queda-te'ls! ahir em sembla que hauries fet falta per la muntanya de Sant Joan (per què no hi posen una xarxa, digo yo, com en altres llocs? qualsevol dia alguna pedrota de les que cauen ens aixafarà el cotxe i/o també a nosaltres i ho sentirem a dir... o ja no ho sentirem a dir)
19 comentaris:
Quan es té bona veu no es necessiten molts instruments per gaudir i escoltar una veu extraordinària. A veure si em trobes una veu masculina maca que em canti pel meu aniversari que és al decembre, Montse.
Una abraçada!
;-)
Jo també canto a capella al cotxe .
Resibido, Pia! La buscaré. Però si no la trobo t'hauràs de conformar amb les veus dels pallassos de la tele. Un petó.
Striper i a la dutxa no? :D
estic d'acord amb el que diu la pia, és genial poder gaudir d'una prodigiosa veu, sense necessitat de res més. I també amb el que diu l'Striper, jo canto a la dutxa, al cotxe, a casa, entrenant i jugant, anat a classe.. en tots moments! jaja
M'encanta, sempre tinc una cançó per tot.
Veig que va de música! Justament a la nit jo també vaig posar un video. Potser no és del teu gust pq és un grup molt melancòlic i hi ha gent que no li agrada.
Mira, aprofitaré els teus videos i me'ls posaré d'aquí una estona, quan em torni a estudiar (que ara esmorzo). Demà tinc el primer examen de curs! :S
Un petó!!!
quan em torni = quan torni.
:)
Mar, vaig a escoltar el teu video. ja et diré què.
Que vagi molt bé l'examen!!!!
petó.
Escolteu-me:
Si em poso a cantar i algú em sent, hi haurà una desgràcia al món, perquè sóc molt dolenta i no tinc veu. Però, el que sí és cert és que canto a soles i em cuido que ningú pugui sentir-me. ja que no vull fer-me responsable de la depressió que pot agafar.
;-)
Per sort n'hi ha tantes i tantes veus precioses al món per gaudir d'elles... Jo tinc altres virtuts.
Petons!
pia, em pregunto si no devies estar pul·lulant per allà (i cantant) quan allò del diluvi...
:D
juajua, jo ni a capella, ni a catedral, ja no canto...se acabó la voz!!!!
Bonic, però, m'agraden!
Ei, El Gatot té una versió preciosa de l'aniversari feliç, ho dic per cantar-li a la col.legui Pia....
Zel, jo "quan era jove" tenia "un xorro de vos" i cantava i feia cantar. Sóc ex fumadora, he de reconèixer que si no hagués fumat, potser alguna cosa hauria conservat, dels "gorgoritos" que feia i que ara ja fa molt temps que no puc fer.
Malgrat tot, fa un parell d'anys vaig anar a classes de cant i vaig recuperar molt. T'ho dic perquè t'animis. Els profes de cant fan miracles (amb el teu esforç, és clar)
tindré en compte la cançó del Gatot (no me'n recordava)
un petonet!
Merci per aquest tast de frescor, que ve a ser com una dutxa per a l'ànima. Molt interessant el blog, t'aniré llegint.
és el més dificil que hi ha!
De segur que si llavors em va donar per cantar que sóc responsable del diluvi.
Fins i tot les monges no em deixaven cantar a la coral del cole, però jo no em vaig deixar frustar i amb la meva guitarra cantava a viva veu.
Gràcies Zel per recordar-t'en, que el 8/12 ho celebrarem virtualment i la Montse em posarà el video.
;)
I si us animeu, jo us canto, eh!
Cada vídeo té el seu “nosequè”, de tota manera em quedo amb el quartet i, perquè no, amb la resta.
Per l’aniversari de la pia: http://es.youtube.com/watch?v=4KZg0RbRHEs
Petonets Montse.
Hola helenic Glauc, no sé per què ahir no podia entrar per comentar-vos (de vegades a mi em passen aquestes coses estranyes). Més ben dit, no em sortia la comprovació de paraula i per tant, no podia comentar-me jo mateixa aquest post.
Jo també t'aniré llegint. Gràcies per visitar-me i benvingut!
Tu també cantes a capella, Deric? jo un dia em vaig gravar i em pensava que ho feia bé, després em vaig descoll... de riure perquè desafinava una barbaritat, però mentre estava cantant no n'era conscient...
Molt bé, Josep Lluís, queda-te'ls! ahir em sembla que hauries fet falta per la muntanya de Sant Joan (per què no hi posen una xarxa, digo yo, com en altres llocs? qualsevol dia alguna pedrota de les que cauen ens aixafarà el cotxe i/o també a nosaltres i ho sentirem a dir... o ja no ho sentirem a dir)
Com va el viatge? Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada