07 de desembre, 2007

Un clàssic a París

Per fora- Por fuera


Un gat amant de la lectura- Un gato amante de la lectura

Quan erem a París intentava llegir-vos sempre que podia. Un dia vaig trobar un comentari de El Paseante que em recomanava que anés a veure aquesta llibreria, hi havíem passat per davant mil vegades i ens hi havíem aturat, hi havíem entrat, però no l'havíem fotografiat. En honor de l'amic blocaire, ho vam fer. Fa dies que li vaig prometre parlar-ne, i malgrat que tenia preparat un rollo impressionant, avui he canviat d'idea. Només en deixaré les fotografies. El rollo no caldria. Ja xerro prou (i massa)... així que, tan sols gaudiu d'una altra mena de paisatge, que als blocaires en general ens sol agradar molt: el paisatge que dibuixen els llibres.


Un racó - Un rincón
Cuando estaba en París intentaba leeros siempre que podía. Un día encontré un comentario de El Paseante que me recomendaba ir a ver esta librería, habíamos pasado por delante mil veces, nos habíamops parado, habíamos entrado, pero no la habíamos fotografiado. En honor del amigo blogger, lo hicimos. Hace días que le prometí hablar de ello y, aunque "para ilustrar las fotos" tenía preparado un rollo impresionante, hoy he cambiado de idea. Ya hablo suficiente (y demasiado)... así que, disfrutad de otro tipo de paisaje, que a los bloggers en general nos suele gustar mucho: el paisaje que dibujan los libros.


Jo també hi era - Yo también estaba

20 comentaris:

Mar ha dit...

jajaja ara que he acabat el gran book de parís, el comences tuu?? :P
Que maco que arriba a ser tot...és com molt cucu! jajaja


on queia aquest racó??


un petó!!!

Montse ha dit...

Mar, és una llibreria que hi ha al Barri Llatí, molt a la vora del Sena, estic segura que hi vau passar pel davant un munt de vegades. Nosaltres hi haviem entrat i tot, però només vaig fer les fotos quan el Paseante me'n va parlar. Com va la feina, reina mora? que aquests dies el Tall britànic obre les portes cada dia, no? ja has venut força gps's? quan acabi la promoció seràs - si no ho ets ja- tota una experta en mandangues d'aquestes pel cotxe!

Una abraçada! me'n vaig a caminar.

Anònim ha dit...

la quarta foto és la que em sembla més bonica, arare.
per què deu ser?

m'agradaven molt los paisatges que dius "que dibuixen els llibres"... però fa temps que em costa aguantar la mirada. m'estic perdent un munt de lectures... espero que algun dia pugue tornar a fer-ho.

t'he llegit a cal gatot... i m'has fet riure!

bon dia, bruixa del mar

el pensador ha dit...

Bon dia, arare. No seré pas jo, qui entri a dilucidar si xerres massa o no, déu nos en guard. Ara, el que sí que diré, perquè és ben veritat, és allò de què una imatge val més que cent paraules. Aquí en queda del tot demostrat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El paradís deu ser alguna cosa AIXÍ.

el pensador ha dit...

Per una mena de llamp còsmic sense determinar, has estat nominada i distingida amb el premi...

Montse ha dit...

Iruna, gràcies pel compliment ;) la veritat és que la llibreria és més fotogènica que jo, hehehe! un petonet.

Montse ha dit...

Si, pensador, tot i que a mi m'agrada (massa) xerrar. Moltíssimes gràcies per aquest premi, que no tinc clar que em mereixi, que jo sóc molt rondinaire, sobre tot amb allò que no em va a l'hora (herència genètica, mon ami!)

un petonet (demà faré els deures i passaré el premi)

Montse ha dit...

Saps què, Francesc Puigcarbó? jo sóc un desstre com a empresària... seria molt llarg explicar-te el per què (molts que em coneixen em diuen que perquè no es pot ser empresaria amb mentalitat d'obrera)... però una de les coses que més m'hauria agradat en aquesta vida és tenir una llibreria-papereria "d'aquelles"... on només d'entrar-hi, es sentís l'aroma del paper, de la tinta, de... tu ja m'entens.

Una abraçada.

isnel ha dit...

Qui em vol portar un dia a Paris? Qui...?
(Feia dies que no navegava per aquest mar i això és imperdonable. Ho sento)

Montse ha dit...

Isnel, em sembla que no serà la darrera vegada que hi anirem, a París, perquè és una ciutat que ens enamora i ara que hi hem estat vivint un mes i mig, encara més. Així que, quan hi tornem, ja ho saps! t'hi pots apuntar!

Gràcies per venir pel meu mar, maquíssima. Jo vaig sovint a Gotes, però poquetes vegades deixo comentari. Saps què ens passa, a tots i a totes? que si haguéssim d'anar cada dia a tots els blocs que ens agraden, no fariem res més des que ens llevem fins que ens n'anem a dormir que llegir blocs!!!

Una abraçada parisina. (I un petonet al "nostre" nen)

Barbollaire ha dit...

Mariana... estic d'acord amb la xiqueta del Delta...La quarta és la que té més encant...
Però a part de que (per pura casualitat entenc ;¬P) tu apareguis, és el contrast de llums de dintre i fora... Llums i arbres... fulles i fulls, flors i branques...

El rei aquell que ara no recordo (Francesc V? potser) ja tenia raó quan va dir que París bé valia una missa...

Jo tornaria sempre...

Un petonet ben dolç per començar la setmana, nina!
:¬)***

Montse ha dit...

Barbollaire, pots estar ben segur que els contrastos són per casualitat. Nosaltres no en sabem, de fer fotos, només mirem, fem click i hala! de tota manera, estic buscant algun programa de tractament d'imatges per veure si sóc capaç de fer alguna cosa més que click i hala!

El nostre (i sobre tot meu) problema amb aquests tipus d'aparells (videos, cameres, etc) és que som molt gafes. Per exemple, les fotos del viatge, no les podem veure a la nostra tele perquè la merda de dvd que tenim no admet jpg... i coses així...que sempre ens passen!

Jo ja ho he dit, eh? que la llibreria és molt més fotogènica que jo!!! ep, jo ja ho he dit!!

un petonet, wapu.

Barbollaire ha dit...

Escolta, per això de les fotos.
Ara venen un discos externs que son multimedia.
Es a dir graves les fotos, els vídeos, el que vulguis en aquest disc i després el connectes a la tele i reprodueixes el seu contingut...
Jo m'he regalat un de 500 Gb per Nadal (encara no ho he pogut estrenar) i em va costar 178 € a l'FNAC.

Justament per evitar aquestes coses.
També és cert que un DVD del nous que reprodueixen de tot i més, ara van tiradíssims de preu.

(Eh! i sense tu davant la foto perdria tot el seu encant...)

petonet dolç, nina..

Anònim ha dit...

Arare, jo també tinc aquesta foto, la llibreria es una passada, deien que a banda de gats també hi havia alguna puça, però jo no en vaig veure cap.

=;)

jaka

Montse ha dit...

ei! jo tampoc no m'hi vaig trobar cap puça. Aquell dia només hi havia aquest gat negre que dormitava entre llibres (quin gustet) i poqueta gent a dins...tot i que, com ja anem dient, és un lloc molt típic que atrau turistes com a mosques (jo també sóc una turista com una mosca) :)

petonets, jaka!

Anònim ha dit...

La shakespeare&company!!!
jo tambè hi he estat!!! em vaig comprar un llibre de Wilde i un poster... snif snif, vull tornar!!!!

Montse ha dit...

jo també hi vull tornar, Cafeambllet, jo també!!! Podríem fer-hi una trobada blogaire, a París, hehehe...

el paseante ha dit...

Gràcies Arare. El que vaig trobar més especial d'aquesta llibreria és que el llibreter (presumiblement) hi vivia. Em va agradar veure el seu "plegatín" envoltat de llibres.

Deunidó l'aspecte de marinera que tens en aquesta foto. Estàs macota.

Montse ha dit...

Quan hi vas anar, Paseante? perquè quan hi vam ser nosaltres no era així... vull dir que el plegatín no hi era. Potser el tenia guardat, no sé.
Si, jeje, marinera de agua dulce, però marinera :)

Petonets!