Posar en marxa allò que ja ho està- Fin de la historia

Avui al matí he sortit escopetejada, com sempre surto, jo, perquè no hi puc fer més, que una neix com neix i a certes edats ja no es pot canviar per molt que es facin esforços - i si no se'n fan, encara es pot canviar menys- he sortit disparada i he pujat al cotxe. Engego i em poso el cinturó de seguretat. Deixo la bossa al darrere i veig que passa un altre cotxe, per tant, he d'esperar uns segons abans de sortir fent marxa enrere. Tot això ho he fet ben mecànicament, sense pensar. És després, que ho he analitzat. En el temps de posar-me el cinturó, girar-me per deixar la bossa al darrere i esperar a que passés l'altre cotxe, sense adonar-me'n, he tornat a engegar el cotxe. Ha fet rrrrrrrrrrrnnnnnnn i s'ha parat. Llavors m'he adonat que l'havia engegat "sobre l'engegat", no sé si m'explico. Bé, com que el meu cotxe és automàtic (dels cotxets de la gamma barateta - un C3- però automàtic, que ho té tot, tot,tot) resulta que això que l'engeguin dues vegades en tan pocs segons no li ha agradat gens i després de la rondinada, s'ha parat del tot i no hi ha hagut forma de tornar-lo a posar en marxa. Conseqüència (lògica): demà al matí vindrà la grua (Sant Racc) i se l'emportaran al taller (Sant Citroen). I la "nena" haurà d'anar a peu a fer tots els encàrrecs!!! La part positiva per demà és que no em caldrà anar a caminar!

Mañana os lo cuento en castellano, que ahora no puedo.

Bueno, resulta que ayer le di dos veces seguidas a la llave para arrancar el coche y éste no se puso en marcha. Me dijeron que me había cargado el demarré (o comosellame) y yo ya estaba pensando en mi inutilidad absoluta en temas de automóviles (que a mi, mientras tengan cuatro ruedas y me sirvan de ascensor para subir la cuesta de mi casa ya me valen, que NO me gusta conducir, así que abstenerse anuncios con la preguntita de marras). Decía que ya andaba pensando que esto de los coches nunca ha sido lo mío y que vaya gafe que tengo y bla bla bla, que a ver lo que me iba a costar la bromita... cuando ahora mismo, que acaba de llegar el chico de la grúa (guapo, oigan!!!) y resulta que lo único que tenía mi pobre C3 era que se ha visto abandonado durante tantos meses que ha decidido hacerme la pirula descargando la batería. ¡Toma ya! Ni demarré ni nada. La batería y tira que te vas! A Aquellos/as que me habían acusado impunemente de haberme cargado el demarré les he mirado por encima del hombro (y a fe de los dioses que mi hombro es poderoso)... y me he quedado algo más tranquila: no es lo mismo pagar una batería que la avería por cargarse el sistema de arranque.