25 de setembre, 2007

Home, sweet home

Arribo a casa i em rep el Xat amb bombos i platerets (després diran que els gats no es recorden dels seus amos)... Arribo a casa i em trobo la casa neta (per primera vegada a la vida, ja que sembla ser que els fills "han crescut" i ja no es deixen les olles d'espaghetti a la pica esperant que les renti un altre, que acaben per sortir-hi xampinyons) Arribo a casa i em trobo els meus llibres estimats, la meva post de planxar estimada (al Blauet es planxa damunt d'una tovallola amb una petita planxa de viatge i jo sóc de les que planxen fins i tot els calçotets, digueu-me exagerada). Arribo a casa i em trobo el meu estimadíssim ordinador, un ordinador de sobre taula, comme il faut, amb el meu teclat!!! (teclat al què se li han esborrat la E, la S, la C, la M, la N i la L, però que jo situo meravellosament bé perquè sóc així de xula). Arribo a casa i em trobo tooooooooooooooooooooota la feina "aparcada". Si, perquè abandonada no seria la paraula, que consti.
Arribo a casa i torno a veure - amb cert neguit- com l'especulació urbanística ha malmès el nostre poble, jo que ara m'havia acostumat als pobles francesos, que des de molts anys ençà han tingut lleis acurades que han procurat no fer especulació perquè se'ls mantingués la mateixa fesomia que devien tenir en segles anteriors, tot i adequant-se als nous temps. Ep! hi hauria una excepció: els pobles costaners, que aquests són igual de lletjos a tot arreu, diria que del món.
Arribo a casa i em trobo... em trobo tantes coses i de tantes coses voldria parlar, que m'és absolutament impossible de fer en una sola sessió. Jo crec que necessitaré tot l'hivern per explicar el que em bull per dins. I en definitiva, per això serveixen els blogs, no? doncs això. Ja podeu començar a tremolar!
Llego a casa y me encuentro tantas y tantas cosas, nuevas y viejas, algunas tal como las dejé (como mi gato, que ha estado bien cuidado pero se ha echado literalmente en mis brazos) la casa limpia (porque cuando han estado los hijos ya han sido conscientes de que si cocinan una olla de spaghetti, ésta se debe limpiar en lugar de dejar que lo haga el que venga después, logrando consiguientemente, que crezcan champiñones en ella) me encuentro mi querida plancha (en el Blauet se plancha encima de una toalla y con una birria de plancha de viaje, teniendo en cuenta que yo lo plancho todo, incluidos los calzoncillos, llamadme exagerada) me encuentro mi querido ordenador de sobremesa (comme il faut) con sus letras borradas, a saber: E,S,C,L, N y M (que tengo perfectamente controladas, ojo, porque pa chula yo) y con su teclado en español, con eñe incluída, con la W en su sitio y no abajo, con la Q arriba y la A abajo, y no al revés... en fin...
Llego a casa y me encuentro toooooooooooooooooodo el trabajo "aparcado", que no abandonado, ojo!
También me doy de narices con la especulación urbanística que ha hecho de mi pueblo un pueblo feo, feo, feo, comparándolo con los preciosos pueblos franceses que he cruzado, porque ellos ya llevan muchísimos años cuidándolos para que sigan manteniendo su belleza, aunque adecuándolos a los tiempos en que nos toca vivir... bueno, debemos exceptuar los pueblos de la costa. Ésos están igual en todas partes.
En fin, llego a casa y tengo mucho que contar. Tanto, que ´casi vale la pena irlo contando a lo largo del invierno, porque un post no da para mucho. Así que ya podéis empezar a temblar. Voy a ser un rollazo de muchísimo cuidado.
La web està actualitzada (consti a les actes)... el que falta és enviar més fotos a Picassa, però "todo se andará".

24 comentaris:

barbollaire ha dit...

Ole, ole, ole!!!
Mariana ja és a casa!!!
I digues que si... Que els gavatxos seran com són... però tenen uns pobles (per que algunes ciutats també els rallen) que fa enveja...
Nets, amb flors...

Millions de petonets dolços, dolços, dolços...:¬)***

Esther ha dit...

Quina alegria tornar a entrar al teu mar i trobar novetats! petonets!

MIB ha dit...

uy uy uuy !! hemos regresado reina mora!! se echa de menos tu vitalidad por estas tierras de nadie eh! !!

ahora echaré un vistazo a la web actualizada! eh!

y acá estaremos para leer tooodos tus rollazos! todos!

un beso argentino!

Vert! ha dit...

Temblad yonkis del Blog. Preparad vuestra tardes y haced hueco a las lecturas punzantes que os esperan, adictos impenitentes. montsearareswing está de nuevo aquí. Ha regresado y está vez... no tendra piedad. Huid mientras podais o será demasiado tarde. Su telaraña caerá sobre vosotros y sereis abducidos y transportados a nuevos mundos del día a día en donde las palabras acaban sorbiendonos los sesos. Avisados estamos.

pere ha dit...

Benvinguda de nou a casa :-)
Ai, això de l'especualció urbanística i els nyaps arquitectònics encara costarà de frenar aquí. Jo fins i tot diria que ha augmentat una mica en els darrers tres o quatre anys.

Arare ha dit...

Si, Barbollaire, estem parlant de pobles (petitets) perquè hi ha ciutats que... malgrat tot, tens un Lyon que és bastant "resulton" i bé, què cal dir de París... ja en parlarem... hi ha de tot, però en general ho tenen força endreçadet.

Em sembla que m'engreixaré (més) amb tants petons, hehehe... i mira que els formatges francesos ja han començat a fer estralls en la pobre Arare!!!

Petonets picantons.

Arare ha dit...

Esther, wapa, m'alegra tant tornar-te a llegir vital i amb ganes de fer coses!!! De fet, novetats el que se'n diu novetats, al meu blog poques en trobaràs perquè sempre acabo dient les mateixes coses, sigui d'una manera o d'una altra, però per no avorrir, intentaré dir-les "de l'altra manera" hehehe...
petonets!

Arare ha dit...

Pobre Mib - masoca ella- pues prepara paciencia, hija!!! Un besazo también para ti

Arare ha dit...

vert, mal bicho, mira que eres malo!!! Hale, recoge tus cosas y vete a la "habitación de pensar" y no vuelvas hasta que hayas reflexionado (o sea, hasta que hayas flexionado un par de veces) (er... ya podrás, con las flexiones?)

D'això... nanooooooo, que a veure quan ens veiem!!!! Petonets amb pebre!!!

Arare ha dit...

Ai, Pere! Si yo te contara... a Blanes encara ho estan fent malbé tot, tot i tot, jo que em pensava que amb uns quants "verds" al costat dels que no ho són hi hauria una mica de prudència a l'hora de requalificar terrenys i de fer cases de pisos aaaaaaltes, aaltes aaaaaaaaaaltes, que si ho veus des del mar ja gairebé sembla Benidorm... però res de res, tant és que manin dretes com esquerres com centre com la mare que els va parir. La pela és la pela, a tot arreu!

per cert... què passa amb la nostra tertúlia? eh? eh? eh?

Una mega abraçada

barbollaire ha dit...

Paris... vam passar un moment el dia que portàvem els dos grans al Charles De Gaulle, perquè tornaven abans... i la vaig trobar bruta, i plena de clochards, homeless, respecte a la darrera vegada.
Està clar que tu ho hauràs vist molt millor i, segurament la meva visió és equivocada...

Per cert al post anterior et feia esment dels concerts de Paolo Conte a Girona i BCN...

Cabassets de petons dolços, nina...
;¬)**********

Albert ha dit...

txup, txup... que comenci a bullir aquesta olla... i fes el favor d'explicar-nos-ho tot...

Aix, me n'oblidava, BENTORNADA A CASA!

Arare ha dit...

Paolo Conte... si, si, ho vaig llegir, però no vaig contestar (m'estic tornant una gandulota). No sé si podrem anar-hi, tenim pendents una colla de projectes per fer amb la família i el fet d'haver marxat durant tants mesos ens fa anar una mica de bòlid!

Me-me, via con me (guauu, elConte)

D'això... París és una ciutat neta i bruta, però jo estic enamorada dels seus edificis, de les seves grans places, dels seus museus, de... n'estic enamorada, de París, amb les seves imperfeccions (com de Barcelona, ep! o de Girona!) però els sentiments poden molt. Una altra cosa són els pobles... tota una altra cosa. I el gust per les coses boniques, el gust per la senzillesa del camp i de les flors... molt per dir! però no tot el primer dia, tu, que fan Ventdelpla ;)

I sempre ho dic: algun defecte havia de tenir, hehehehe... recollit el cabasset (en faig col·lecció)

Joana ha dit...

Benvinguda, de nou!!
Un plaer tornar a saber de tu reina del mar.
Un petó

el pensador ha dit...

Ara que ja ets a casa, ja et puc preguntar: i el següent per a quan? Per què aquesta mena de coses deuen enganxar, oi?

Benvinguda, Arare.

Arare ha dit...

Gràcies, Joana, a partir d'ara ja ens llegirem més sovint! Uun petó.

Arare ha dit...

Pensador, deixa'm "respirar", hehehe... ja en parlarem, ja en parlarem, que ara hi ha moltes coses a fer, per ara! Totes les coses bones enganxen, Pensador, i tu ho saps!!!

Un big petó.

Gatot ha dit...

bentornada i arribada, wapíssima!!!

però vols dir que els gats tenen (tenim) amos??? :DDDD

petons i llepades fent saltirons!

ramon ha dit...

Arribes a casa... i ets feliç!! :))
(és el que té viatjar)

Arare ha dit...

Gatot, els gats com tu no poden tenir amos. El Xat tampoc. Potser no hauria d'haver utilitzat la paraula "amo" sinó "persona de referència" hehehe... i tu, que en tens, de persones de referència, eh? eh? eh?

Ens llegim, wapo!!!

Arare ha dit...

Ramon, malgrat la bellesa del que he vist ficada als ulls del cervell (que són els que més bé hi veuen) i malgrat la lletjor dels carrers bruts del meu poble... tens raó. Tornar a casa sempre implica un grau de felicitat. Malgrat tot, tot i tot. Petonets!!!

manel ha dit...

Arare deixa de ser ANARE. Tot torna. Per sort.

Arare ha dit...

M'alegra tornar a llegir-te, Manel.

Ets molt car de veure (massa). Un pretó (interpreta tu solet, au!)

el paseante ha dit...

Doncs haurem de tremolar. I això de planxar calçotets sent dona...