Ja som a Frontignan, again. Dema al mati ens posen el mastil, diumenge sortirem en direccio Canet Plage o St. Cipryen. On vera i dependra de la tramuntana (s'ha acabat el mestral)
No funciona wi-fi, per no variar. C'est domage, es una llastima... Encara no m'he apres on son els accents, ni falta que em fa. Fins ben aviat.
Ya estamos otra vez en Frontignan. Manana por la manana nos ponen el mastil, el domingo saldremos en direccion Canet Plage o St. Cipryen si no hay tramontana (el mistral se ha terminado).
No funciona wi-fi para no variar. C'est domage, es una pena. Todavia no se donde estan los acentos franceses ni falta que hace. Hasta pronto...
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
10 comentaris:
Mariana dolça... pujaré a la torre i atalaiaré l'horitzó cada dia, fins veure la vela...
Aleshores, baixaré corrent fins la platja per oferir-vos somriures i amarar-me dels paisatges dels vostres ulls...
Ja ets a tocar (uixxx!! metafòricament és clar!)
cabasset de petons de xocolata i café noir!
;¬)***********
Ja arribeu, ja arribeu! ja queda menys! gaudiu al màxim del final del viatge! Petonets!
Gracies, Corto Maltes, gracies, Esther, ja queda menys, efectivament. El Blauet ja te mastil, ara nomes queda posar la botavara (aquest apres midi)... i sortir rumb ... A CASAAAAAAAAAA
Petonets per tots dos!!!!
anar-hi anant... Tot arriba, dona, i aviat sereu a casa. Que tingueu bon vent!
Petons!
arare,
me sembla que no t'he dit res en tot el viatge... igualment t'he enyorat.
l'altre dia et vaig tenir al costat... "mira! l'arare!"
me va fer il·lusió. ara t'he tornat a veure i m'has fet pensar en la mestra que tenia l'aicard l'any passat (una mica la vas conèixer)... per a una mare és un "gustasso" saber que hi ha mestres com tu, encara que per a vatros moltes vegades no sigue fàcil... però segur que de gustet també en tens... vocacional!
una abraçada molt gran i bona tornada
bona tornada.
m'he repetit (per a variar!)
pos va, una altra abraçada!
Conjuraré els déus del vent per a que bufi amb encert i mesura. I de passada demanaré una mica de pluja, que avui hem pujat a Caro i estava tot més sec que un os!
Un petonet.
En fin...
Que guay
Es lo único que se me ocurre desde hace un tiempo
Se feliz
compte amb la tramuntana que ja s'ha girat!!!!
petons i llepades viatgeres!
No parem, eh?
Publica un comentari a l'entrada