26 de setembre, 2007

Posar en marxa allò que ja ho està- Fin de la historia


Avui al matí he sortit escopetejada, com sempre surto, jo, perquè no hi puc fer més, que una neix com neix i a certes edats ja no es pot canviar per molt que es facin esforços - i si no se'n fan, encara es pot canviar menys- he sortit disparada i he pujat al cotxe. Engego i em poso el cinturó de seguretat. Deixo la bossa al darrere i veig que passa un altre cotxe, per tant, he d'esperar uns segons abans de sortir fent marxa enrere. Tot això ho he fet ben mecànicament, sense pensar. És després, que ho he analitzat. En el temps de posar-me el cinturó, girar-me per deixar la bossa al darrere i esperar a que passés l'altre cotxe, sense adonar-me'n, he tornat a engegar el cotxe. Ha fet rrrrrrrrrrrnnnnnnn i s'ha parat. Llavors m'he adonat que l'havia engegat "sobre l'engegat", no sé si m'explico. Bé, com que el meu cotxe és automàtic (dels cotxets de la gamma barateta - un C3- però automàtic, que ho té tot, tot,tot) resulta que això que l'engeguin dues vegades en tan pocs segons no li ha agradat gens i després de la rondinada, s'ha parat del tot i no hi ha hagut forma de tornar-lo a posar en marxa. Conseqüència (lògica): demà al matí vindrà la grua (Sant Racc) i se l'emportaran al taller (Sant Citroen). I la "nena" haurà d'anar a peu a fer tots els encàrrecs!!! La part positiva per demà és que no em caldrà anar a caminar!


Mañana os lo cuento en castellano, que ahora no puedo.


Bueno, resulta que ayer le di dos veces seguidas a la llave para arrancar el coche y éste no se puso en marcha. Me dijeron que me había cargado el demarré (o comosellame) y yo ya estaba pensando en mi inutilidad absoluta en temas de automóviles (que a mi, mientras tengan cuatro ruedas y me sirvan de ascensor para subir la cuesta de mi casa ya me valen, que NO me gusta conducir, así que abstenerse anuncios con la preguntita de marras). Decía que ya andaba pensando que esto de los coches nunca ha sido lo mío y que vaya gafe que tengo y bla bla bla, que a ver lo que me iba a costar la bromita... cuando ahora mismo, que acaba de llegar el chico de la grúa (guapo, oigan!!!) y resulta que lo único que tenía mi pobre C3 era que se ha visto abandonado durante tantos meses que ha decidido hacerme la pirula descargando la batería. ¡Toma ya! Ni demarré ni nada. La batería y tira que te vas! A Aquellos/as que me habían acusado impunemente de haberme cargado el demarré les he mirado por encima del hombro (y a fe de los dioses que mi hombro es poderoso)... y me he quedado algo más tranquila: no es lo mismo pagar una batería que la avería por cargarse el sistema de arranque.

16 comentaris:

Barbollaire ha dit...

És el que tenen els cotxes moderns!!! Son tan silenciosos!!!

En canvi abans.. que si la manivela, que si tira l'starter, que si...

XDDDDDDDDDDDDDD!!
que no sigui res, Mariana

petons dolços :¬)********

el paseante ha dit...

Si tens el cotxe aturat, segur que no contamina dona. Jo fa com a 10 anys que vaig a peu a tot arreu. I si és molt lluny agafo un tren, un metro, un bus.

Júlia ha dit...

Anava a fer una brometa feminista ... el hombre es como el auto, he, he.

Zifnab ha dit...

Es que el derramé es un hijo de puta

Se feliz

Montse ha dit...

barbollaire, és que em vaig despistar, però com he pogut comprovar... no era això, no me'l vaig carregar (ja m'estranyava a mi que per un error així deixés de funcionar!)
petons a peu!

Montse ha dit...

Senyor Passejador, a mi també m'agrada fer servir el transport públic... si funciona!!! darrerament, però, per anar de Blanes a Barna i al revés ho tinc fatal, com no tornin a fer funcionar bé el servei de rodalies (esperem que sigui així, hi va haver uns anys en què anava de meravella, però ja en fa uns quants que la cosa no rutlla)i mira que no m'agrada gens ni mica conduir!!!
petons sense contaminar!

Montse ha dit...

Si, Júlia, que quan el poses en marxa "dues vegades" et diu que té "jaqueca", hehehe...

Montse ha dit...

Zifnab: Un cabroncete es lo que es el derramé ;)
Seamos felices, pues!

Joana ha dit...

És allò de...No ha malque por bien no venga???
Bentornada a la vida "normal" dels pencaires!
Un petó!

Albert ha dit...

Ei, on és el meu comentari d'ahir a la nit?

Montse ha dit...

Exacte, Joana: no hay mal que por bien no venga - diuen-
Vida normal de pencaire, si, ja ho pots ben dir. Un petó també per tu, maca!

Montse ha dit...

Albert, vols dir el que em vas posar al post anterior? si no és aquell deu haver-se'l endut la virtualitat virtual, amic meu! petonets nocturns i alevosos.

el pensador ha dit...

D’això... nós... vejam... com ho diria jo ara... Bé, doncs... clar.... si ens posem amb allò de si més d’un cop...

Em sembla, que millor callo.

O, no. Que carai! callar, i per què? Doncs, no. Ara vaig i ho dic. Sí, i tant que sí. I serà a vosaltres dues a qui ho diré. Sí, sí, a tu i a tu.

Arare, Júlia, sigui cotxe, sigui home, el que no es pot és anar assetjant pel món, coi!

I és que el què no es pot pretendre, és engegar quelcom que ja està engegat.

I mira que és fàcil d’entendre...

Una abraçada a les dues ;-)

Montse ha dit...

oichs!
;)
un petó ben fort, Pensador!!!

Vert ha dit...

mmm... mejor no hacer cometarios al efecto. Me temo que sería más duro y cruel que tus entregados lectores que son capaces hasta de disculpar tamaña incxxxxxxxxx... esto... nada ...nada... Bon Dia!
Petoneeeets!

Montse ha dit...

shhhhhhhhhhhhhhht, Vert, yo no explicar nada de usted, usted no explicar nada de mi. ¿Estamos? (ehh, hablo de coches cambiados y/o perdidos en los parkings y cosas así)