22 d’abril, 2007

Un petó, fin i s'acaba!/ ¡Un beso, fin y se acabó!

Doncs això: que moltíssimes gràcies a tots i a totes per llegir-me tot aquest temps (jugant, jugant, porteu llegint-me un parell d'anys, entre l'espai msn i aquest, eh?)
Uns se n'han anat, uns altres han vingut... com la vida mateixa, perquè... això és la vida.
Companys, companyes, potser encara escriuré algun altre post, però molt em temo que no gaires més, per la feinada que em queda fer abans de marxar (s'ha de posar el Blauet "a son de mar", que gairebé ja està fet, però cal fer una pila de preparatius de darrera hora, paperots i històries)
Bé, no em vull enrollar, segurament em veureu per aquí fins unes hores abans de marxar, però per si de cas, per si l'últim dia no puc dir res, per si... per si... per si...
Una forta abraçada a tothom i ... si m'hi voleu, quan arribi de nou, "tornaré".
Us deixo la foto promesa ahir, amb uns testimonis d'excepció: els nostres fills.
Gràcies!!!!


Perdonad que hasta ahora no haya podido traducir, es que estoy ultimando detalles para el viaje y ando bastante liada. Aquí va la traducción:

Dije que muchísimas gracias a todos y a todas los y las que me habéis leído todo este tiempo, que sin darme cuenta llevais haciéndolo, entre el blog del msn y éste, un par de años.

UNos llegaron, otros se fueron, algunos pasaron de largo, algunos se quedaron... es la vida misma, porque esto no es más que el reflejo de la vida.

Puede que antes del día 1 todavía escriba algún otro post, pero no me queda claro, ya que, como os digo, ando liadísima de aquí para allá. Y por si acaso no pudiera daros el último abrazo (que espero que sí), os doy uno bien grande ahora mismo...

La foto que os colgué ahí es el momento de la ceremonia de la boda en que salieron los testigos (¿testigos? ¿testimonios? hay que ver qué lapsus lingüísticos tengo a estas alturas, madremía) en fin, que, como dicen algunos por ahí en los comentarios, más que testigos parecen guardaespaldas (el sentido del humor es lo primero, en ésta, vuestra casa) (qué bien me ha quedado eso, ¿verdad?)...

En fin, que si no pudiera despedirme , vaya este post como despedida. Que volveré y que muchísimas gracias a todos.

31 comentaris:

Joana ha dit...

Un goig veure-us tan feliços!
Una abraçada, molta sort i fins la torbada!
Un petó!

Joana ha dit...

Bon viatge reina del Mar i torna, aqui esprem impacients les teves lletres.
la foto és maquisima!.
Petonets.

Anònim ha dit...

Un petó, molta felicitat i... fins aviat! Aquí t'estarem esperant.

@;-'--,--

Barbollaire ha dit...

Perla de Labuan...més que esperar-te, saps que, si vols, serem amb tu...
Frueix...
Torna amb tots el colors dels mars als ulls.
Amb totes les sensacions a la pell.

Una abraçada ben forta per tots dos...

(un petonet dolç, de romaní, xocolata, cafè negre per tu, dolça nina)
;¬)***

Anònim ha dit...

Doncs, moltíssimes felicitats, bon viatge i quan tornis aquí estarem. Un petó molt fort.

Elena Casero ha dit...

T'extranyaré.
Esperarem que tornes. Liter.a.tres son tres. No t'en oblides.

Una forta abraçada i a viure

Anònim ha dit...

Una foto que parla per ella mateixa... i no, no és una sort... és el dia a dia, lluita per sortir endavant, enfrontar els problemes i molt d'amor. L´únic que et falta és un bon vent que et porti fins la ciutat de l'amor.

Bon viatge!! (em deixes fer allò del rotllo de paper de culet-culet? vaaaa... ja sé que no és gaire ecològic però...) :)

Que us ho passeu molt i molt bé Cuqueta :D

Anònim ha dit...

En el títol del post hi sobra una paraula: fin. Tornaràs. I ens tindràs aqui. Que vagi molt bé el viatge. I recorda que els blocs també s'anomenen bitàcoles (diaris d'abord). Més que mai, aquest bloc necessita que el facin viure. Un petó i fins aviat.

Anònim ha dit...

Només fa "un parell de dies" que rondo per aquí... I no sé molt de que va la cosa, encara que sembla evident, així que...
¡Moltes felicitats!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Arare!!!! Feu molt de goig!! Esperarem la teva tornada.
Una rosa, una poema i un petó a la sirena d'aquest mar!!!

Anònim ha dit...

Que et vagi tot molt bé! Fins a la tornada, pren bona nota que ens hauràs d'explicar moltes coses.
:)**

rhanya2 ha dit...

Sí, jo com en Manel, n'estic del tot convençuda: tornaràs! Mentrestant i avui, feliç dia de Sant Jordi!
Un petó florit!

ònixeta ha dit...

Beneïda siguis entre tots els homes!!
(uix crec què no era així:P )es una foto maquisima s'hi veu tant d'esforç
tant d'amor i saber fer que colpeix , enhorabona !!et vull desitjar una feliç Diada de St.Jordi , no et dic adéu sinó fins la tornada ,gaudeix de cada instant que t'ho mereixes (i el capi tb eh;)I
una abraçada i fins aviat

Vert ha dit...

Jo puc assegurar que no només tornará, sino que seguirá amb tots nosaltres. Si mes, no, sabrem de tu. No dubtis que tots els que et llegim, mantidrem "elmeumar" en els nostres favorits.
Un emotiu petó.

Ángela ha dit...

Jo, qué entrañable foto:-))))
Pasadlo muy bien en el viaje.
Muássssssssssssssssss

OLEASTRUM ha dit...

Bella y entrañable familia!
Divertiros mucho, la felicidad es siempre hermosa!
Besos desde el sur, Meli

JANA ha dit...

Jo que retorno i tu que te'n vas....felicitats!!! Aquí estarem quan tornis, per tornar-te a llegir. Endavant i molta sort!
;-)

Anònim ha dit...

Quina sorpresa!!!! Moltíssimes felicitats!!!! Quin goig que feu tots plegats i tu, especialment divina; això és glamour la resta són tonteries.

Que vagi tot molt bé! Una abraçada!

bellosoli ha dit...

així ja marxes? espero que tinguis un bon viatge. Enyoraré llegir-te! Espero que gaudeixis molt del teu blau mar!

Anònim ha dit...

em sumo a un comentari que vaig sentir laltre dia entre la família(i veient la foto no en queda cap dubte)... els vostres "nens" semblaven els vostres guardaespatlles... jeje

un gran dia divendres! un petonet i felicitats un altre cop!!

Anònim ha dit...

Ja ho saps, capitana. Visc vora mar. :)

Trenzas ha dit...

Vamos a modernizar un refrán:
"Los bloggers (marinos) tienen un ordenador (amor) en cada puerto"
Y luego, vuelven a casa :)
¡Feliz viaje...!
Molts petons, amiga.

Júlia ha dit...

Quina foto més impressionant amb aquests cinc xicots tan ben plantats, sembles la Mama Dalton!!!
Si la posessiu en color sèpia semblaria ben bé una imatge d'alguna pel·lícula del llunyà Oest, tots esteu guapíssims.

Esther ha dit...

bon viatge!! enyoraré llegir-te tots els dies, t'esperem a la tornada! el meu ordinador de casa es mort... amb tota la llista de convidats del casament, els preparatius, la memòria i tots els treballs del cap que he de presentar i que porto fent dos mesos... estic desesperada... ahir volia fer entrada de sant jordi i dedicar-te la meva rosa d'aquest any... ho faré però no sé quan... sort i felicitat en aquest viatge!

Candela ha dit...

MOLTÍSSIMES FELICITATS ARARE!!! Quina sorpresa!

BON VIATGE MAQUÍSSIMA!!!!!

Alls cuits mai couen ha dit...

OHHHHHHH!! FElicitatssss!! Que siguis molt feliç!!

(segueix postejant eh...)

miquel ha dit...

Que ben acompanyada, arare! Quin goig!

Segur que encara passaràs algun dia per aquí i que podrem conversar una estoneta. Per si de cas, però, ja us saps, que els vents us siguin favorables i que el vostre vaixell trobi tots els ports que busqui... I que el retorn sigui joiós. Seguirem aquí.

el paseante ha dit...

Segur que tornes. T'estarem esperant. I si no és així, t'estarem recordant. Molta sort.

Montse ha dit...

Moltes, moltes moltes mooooooooooltes gràcies a tots!

Clint ha dit...

Això si que és una núvia...Moltes felicitats i que tingueu un llarg viatge!

Pau ha dit...

Bé...al igual que tothom, t'ha dit...doncs molta sort i tot un plaer haver-te llegit i conegut encara que cibernéticament...petons