02 d’abril, 2007

Quin horror


Acabo de sortir del cine. Per sort, per la llei de Murphy però que avui ha actuat al revés, hem anat amb els dos cotxes, el capi amb el seu i jo amb el meu. Hem anat a la sessió que començava a 3/4 de 5 perquè així sortiríem relativament d'hora i perquè és mig festa i perquè... Pel que sigui. He decidit acompanyar-lo a veure una pel·lícula que he suposat que s'assemblaria una mica a Troya o a Gladiator. Primer error.
La pel·li es diu 300 i no sé si em posaré a tota la comunitat blogaire en contra, perquè em titllaran de retrògrada, ja que està tota feta per ordinador i això es veu que mola molt, però sentint-ho molt, després d'intentar imaginar-me que m'estava agradant (que no era el cas) i després de posar-me a dormir quan ha sortit en Jerjes vestit de drag queen i descobrir - una vegada més- com en són de dures les butaques del cine quan no t'agrada la pel·lícula, m'he dit a mi mateixa "però si porto el meu cotxe, valga'm déu, què faig aquí com una idiota, empassant-me aquest joc d'ordinador ple de sexe de pacotilla, sang, fetge i ceba de porc"...
Total, que aquí estic per treure-li del cap a qualsevol ànima de canti que es pensi que la peli val els 6 euros que et claven (avui 5,50, que és el dia de l'espectador) per convèncer l'ànima de canti, deia, que val més la pena quedar-se a veure "El club" a "la nostra" o escriure un post, o llegir el diari o fins i tot anar a passejar sota la pluja.
Ni tan sols em molestaré en fer una anàlisi de la peli: no s'ho val. I ar, els enamorats d'aquest tìpus de pel·lis ja em podeu treure els ulls, que aguantaré com una jabata. He dit.

Luego lo traduzco, que voy a merendar.

Que merienda más larga, ¿verdad?
no, en realidad es que ya he cenado y todo. Bueno, veamos: lo que digo más arriba y en catalán es que esta tarde he ido al cine a ver 300 y he salido a media película porque no la aguantaba más y ya no sabía ni cómo sentarme. Cuando he visto la pinta que llevaba Jerjes, que parecía una drag queen, ya me he echado a reir yo solita. Creo que la mía ha sido la carcajada que ha desencadenado a su vez un chorro de carcajadas entre palomita y palomita de los niñatos que no llegaban ni a los 12 años, que esa es otra. Mi capitán ha aguantado estoicamente, porque en realidad estas pelis tipo tebeo a los hombres os encantan. Si, no niego que la mujer de Leónidas está muy buena, pero francamente, para ver señoras estupedas no haría falta ver esa película. Y para ver sexo cutre de pacotilla, tampoco. Ahora bien, si lo que gusta es ver piernas, brazos y cabezas volando, sangre por doquier y cómo los "buenos" de los espartanos engarzan a los "malos" de los persas como si fueran aceitunas rellenas, pues bueno... entonces sí.

Total, que yo pensaba que era una antigua, pero ahora ya no. Ahora me temo que soy ...

cielos!

¡soy una momia!

Jolines, casi me convencéis... vale, os dejo el trailer. Que no niego que, como juego de ordenador, está muy bien hecho. No, eso no os lo niego.
Voilà!


26 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina casualitat, jo primer he sortit a mullar-me un xic i després al cine a veure la mateixa peli...
Després he tornat a mullar (per treure'm la sang de sobre es clar)...
A veure... És com Sin City... L'adaptació d'un còmic. No un peplum...
És Matrix a l'espartana, no li donis més voltes, s'ha de prendre com el que és i com el que preten: espectacular ;¬)

Això si, segur que igual, algun yanki i alguna canalla, li dona per mirar a google alguna cosa sobre la història i aprèn alguna cosa més i no tot estarà perdut...
Petonet dolços i humits (de pluja , de pluja, aiiiiiiiiixxxx) tan necessàris. ;¬)****

Montse ha dit...

Vejam, no estic en absolut d'acord. Bé, si. Però per mi no és ni espectacular. M'ha derrotat l'aspecte de Jerjes i el dels "monstres". Allò, per mi, li ha restat tota credibilitat a la poca que ja tenia. A més, penso que, lluny de generar ganes de saber com va anar de veritat la batalla de les Termòpiles, el que generarà és una bona quantitat de violència gratuïta. Això ho dic tenint en compte, per exemple, que el cine estava ple de nanos que tenien molt menys de 16 anys. no ho entenc, que no tenen pares o què? en fi...sóc una antiga, Barbollaire, t'ho miris per on t'ho miris.

petonets mullats de pluja (again)

Anònim ha dit...

Barbollaire, que és una dona casada. O no, ara que penso no ho se. Però amb parella. No, tens raó. El que passa és que per a mi el cine és una altra cosa. És una història que podriem explicar d'una altra manera, amb paraules per exemple, i que a més aprofitem la tecnologia per explicar-la més bé. Algunes pel.lis el que fan és senzillament mostrar-nos tots els efectes especials que saben fer. Hi ha, però, excepcions i no se si 300 és una d'aquestes. Però no tinc ganes d'anar a veure-la

Anònim ha dit...

Ei Arare !!!
Em sembla que no veuré aquesta peli, encara que a mi m’agraden els efectes especials, cada vegada soc mes selectiva amb les pel•lícules i vaig molt poc al cinema, a Tarragona no en queden de cinemes cèntrics i s’han de fer excursions per anar-hi.
Petonets,
=;******)

Vert ha dit...

A mi, el que em costa molt d'imaginar es al Capi, tot decidit anant a veure aquesta pelicula. Yavestú. I jo que el tenia per una persona de seny! ayysss!

Anònim ha dit...

Mariana A mi em va agradar molt més "V for Vendetta"... O Kill Bill per veure sang i fetge...

I respecte a la desfilada d'horrors i deformes... No he trobat cap bona pàgina sobre el còmic, per veure si ja era així o pura fantasia del director.

I no ets cap antiga... Cadascú te les preferències que té i ja està...
Potser jo he pogut fer l'abstracció de fixar-me la quantitat de croma i ordinador que han fet servir...
Però tampoc li donaré més voltes...

El que si és cert és que a la sessió que he anat jo, havien dos nens, sols, que no arribarien als 14 ni de lluny... I he pensat, que carai feien veient aquesta pel.licula.

1 petonet a cada galta (que si no després manel s'ens esvera ;¬P)

Anònim ha dit...

jejejeje... aix cuqueta... Doncs està considerada (segons el experts) com un abans i un després en el cinema digital... ja sé que et passes l'ordinador per allà (i ell a tu per empènyer) :P

I jo... que llegeixo blogs de cinema et puc dir que ha generat interès per la història veritable... I una reflexió que em va rondar el cap durant uns dies va ser aquesta filosofia tant "mediterrània"? dels màrtirs per la pàtria... Bé... Ara no la desenvoluparé però em va fer pensar en la història, el concepte de nacionalitat, l'orgull de ser d'un lloc, els kamikazes...

Sang i fetge? Doncs molt i molt... Però noia... Quins cossos d'home!!! (jajajajaja)

Petonets iaia :D

onix ha dit...

de mòmia a mòmia , t'has quedat curta ,jo quan has dit que anaves a veure 300 , ja t'he dit espero crònica ,no he volgut xafar la guitarra i dir quedattt a casa!! ni que sigui tancada la wc que és molt millor ,XDDDD
;)****

Júlia ha dit...

Hola, Arare,
Jo no crec que hi vagi, però he de dir que el meu fillet, que coneix el còmic, no en va sortir decebut i que Sin City, que era del mateix, crec, no em va desagradar.

Jo sóc de les que creuen qe la violència al cine o la literatura no produeix violència sinó als que ja estan guillats. HI ha hagut grans criminals molt educats i fins, pacífics i seductors, com Landrú o aquell nazi que no volia trepitjar les formiguetes. Més aviat penso que de vegades produeix un efecte catàrquic, la veritat, encara que a mi, quan més gran sóc, més m'angunieja i en fujo tant com puc, perquè crec que la maduresa porta més coneixement per bé i per mal i tot ho veiem més real.

Si anem a mirar, molts contes, o la mateixa Passió d'Esparreguera, són prou gore.

Parlo per mi mateixa, de vegades veig fins i tot pelis antigues que no em feien ni fred ni calor i ara em fan angúnia, per la violència, el masclisme i moltes coses més.

Gairebé em fa més angúnia aquest programa d'operacions d'estètica...

I que consti que no hi aniré, a veure aquesta peli.Un tema educatiu per a la tertúlia, potser, aquest???

Montse ha dit...

Ep!Barbollaire! kill bill a mi també em va agradar!
I Gladiator.
I Troya.
Si la gràcia estava només en els efectes fets per ordinador, doncs, per aquesta banda, callo, que jo no sé ni treure'm les potes de gall amb el photoshop!

Però aquelles cares "de vici" en tallar caps... què voleu que us digui? qualsevol psicopatilla que hi hagués al cine (que podria ser) va aprendre (i a càmera lenta) quina és la sensació de veure que guai és que desplomi un paio decapitat. I amb una mica de sort, potser ho practicarà alguna vegada i la societat dirà "deumeu, què ha passat?"

ep, és la meva humil opinió!

un petó i un cafè (tranquil, pel manel en tinc més, hehehe)

Montse ha dit...

Son, ja dic que la part de l'ordinador mira... però francament, el que em va treure de polleguera va ser la quantitat de sang. Que a Gladiator també hi ha una batalla que fa por i no és tan bèstia, noia, què vols que et digui?

I els monstres... vejam: sabem que els espartans fotien muntanya avall qualsevol criatura que no fos perfectament formada. Que eren uns bèsties. Si. Passo, fins i tot, per la part que envien Leònides al bosc (menys cruel que algunes pelis de Disney, si anem a mirar). El que em va molestar és aquell "voler modernitzar".Segur que les dones espartanes no eren així, que les tenien per parir i per treballar. Segur que Jerjes no tenia aquell aspecte de boy de discoteca. Segur que si hi havia algun home deforme, com a molt, era coix o geperut, no un monstre ple de bultos deformes.

Ara bé: com ha dit algú, la pel·li ve d'un còmic... llavors, ja dic, potser hauré de callar. No m'ha agradat, però hauré de callar.

petonets, Son, i gràcies per dir-hi la teva.

Montse ha dit...

Onix, encara sort que em comprèn algú, sniff
;)

una abraçada, reina mora

Montse ha dit...

Julia, estic d'acord amb tu en moltes coses, allò de la catarsi, per exemple, també es dóna quan comprem als nanos joguines per fer guerra com pistoles, espases o tota una flota d'indis o de romans, perquè si no, la mà es converteix en una pistola, les agulles d'estendre es poden barallar entre elles a les mans de qualsevol nen, les nines acaben destrossades i decapitades al fons dels calaixos... fins aquí, d'acord.

Quant a que la violència només produeix més violència als que ja estan guillats... ja veus que ja ho he dit: qualsevol psicòpata que vagi a veure la peli... després pot anar a fer una masacre al Corte Inglés, que tindrà força material. Però això, òbviament, és una exageració.

Jo em quedo amb que no m'ha agradat i per tant, no l'aconsello a ningú que pensi com jo. Però després hi ha allò "si no l'he vist, no la puc criticar". Bé, jo només puc criticar fins a mitja pel·li, perquè després vaig marxar!

No et pensis, he marxat del cine més d'una vegada, jo, no tinc pas vergonya de fer-ho, si em fa la sensació que em prenen el número!

Gràcies per les teves paraules, Julia. Un petó.

Joana ha dit...

El diumenge vaig anar al cinema. Havíem de decidir entre "300" i " Diario de un escándalo" que proposava jo. Vaig veure aquesta i be s'ho val als 2 oscars a les dues actrius,Judi Dench i Cate Blanchet.
Fas bé d'explicar 300, penso que no la veuré!

Llanos ha dit...

Ufff... Si ya no me atraía, ya lo tengo claro: va a ser que no voy a verla. Con las poquitas horas que tiene el día ¡cómo "pa" perder el tiempo! ¡je! Y sigo preguntándome, ¿para cuándo los días de 30 horas? Ea. Un besote, reina mora.

Carlos Leiro ha dit...

Yo fuia ver 300, respeta bastante el comix de Frank Miller, esteticamente me parecio atractiva salvo esa mezcolanza de inmortales Ninja ( que sobraron del señor de los anillos) , y Jerxes aparece con su carroza de Escola do Samba y la biyouterie entera.
Pero lo desagradable, lo destestable, es ese mensaje del Occidente LIBERADOR ( no se habla de que en ralidad cada soldado espartano llevaba 2 exclavos como escuderos)justamente representado por soldados espartanos, sabiendo lo que significaba Esparta. Ridiculizando a los persas ( Iran justamente hoy) a un nivel estupido.

Creo que algun servicio cercano a la casa de George habra puesto unos cuantos dolares para la realización de esta pelicula y no es casual.

el paseante ha dit...

El bon cinema nord-americà es va acabar els anys 60. Ara és espectacle, circ, videojoc, negoci... Passa't al cinema europeu dona.

Montse ha dit...

Joana, t'he fet cas: aprofitant que és mitja festa, com deia, ahir vam tornar-hi. I vaig escollir jo. Vam anar a veure, doncs, "Diario de un escándalo". A mi em va encantar, a ell el va avorrir. Els homes són més de pelis d'acció, veritat? Bé, no tots, no tots, ja ho sé.

Gràcies per la recomanació. Molt bon treball, el de les dues dones. I un tema escabrós, certament.Un petonet.

Montse ha dit...

Llanos, no te hacen falta los días de 30 horas, porque te pasaría exactamente lo mismo. Yo, el día que me levanto más pronto para ir más tranquila, resulta que se convierte en el día que hago más cosas y sigo yendo igual de escopeteada que de costumbre. Y es que no sabemos tomarnos las cosas con tranquilidad. Fallo tremendo, amiga.

Un abrazo.

Montse ha dit...

Carlos, estuve hablando con mi hijo pequeño (20) y me comentaba eso que dice también Barbollaire: que la película está basada en un cómic. Otro día me informaré bien antes. Si es así, imagino que debe de estar muy bien conseguida, siguiendo las directrices del "tebeo". De todos modos, este tipo de películas a mi, me dan tres patadas, como has podido comprobar. Y es cierto que tantas veces hay mensajes subliminales bajo ciertos tipos de películas, que ya no sabemos cuando nos manipulan. O si, porque no acabamos de ser tontos del todo. Qué triste, ¿verdad? que haya que manipular a las personas para que éstas respondan a las "necesidades" de un régimen... huy, me callo, que me voy de tema.
Un abrazo.

Montse ha dit...

Hola paseante. Tens tota la raó (o gran part de la raó, no ens passem). El cinema americà està cada vegada pitjor. Però hi ha taaaaaaaantes pelis antigues d'aquelles que fan somniar... eh?
gràcies per venir. Petonets.

Deric ha dit...

tinc la intenció d'anar-hi a veure-la, tot i que no ets la primera persona que em diu això, però què hi farem, la carn és dèbil i la meva encara més i veure 300 tius amb tan poca roba... què vols que et digui, em pot més que un mal guió.
Débil que és un!

Montse ha dit...

a veure, Deric, els 300 estan bons com el pa amb tomàquet, inclosa la drag queen. Bé, exceptuaríem els monstres i els vells, ep!
A més, després de parlar amb els meus fills i de les explicacions dels que l'han vist i que hi entenen i diuen que és una molt bona adaptació del còmic i no se que més... mira... he arribat a entendre que no ens entendrem i per tant, callo, però jo continuo pensant que vaig fer bé marxant a poc més de mitja peli.

Petonets :D

Júlia ha dit...

Al paseante, ep, no s'ha de generalitzar que a Europa fan moltes bestieses, també, i a Amèrica hi ha de tot...

Sobre el diario de un escándalo, precisament tinc un post a punt de penjar, encara que esperaré alguns dies, crec.

Júlia ha dit...

Acabo de penjar el post sobre la peli de Dench i Blanchett. Ja em direu el què.

Montse ha dit...

Cert, Júlia, a Europa tampoc no som "mancos"!

Ja he llegit el teu magnífic post sobre "Diario de un escándalo". T'he deixat comentari. Boníssim, com tots els teus posts!!!!