Entrades
- Sigues feliç-
I punt.
Sense "però recorda que..."
sense "però no facis..."
sense "però no diguis..."
sense "i tingues en compte que..."
No.
Estimar de veritat és dir:
- Sigues feliç, sigues tu.
I punt.
Així no.
Així si!
Estimar de veritat és dur!
35 comentaris:
Si... ho és...
Tots tenim sempre una tendència a portar l'altre cap a un terreny més conegut per nosaltres...
Crec què, simplement, per sentir-nos més segurs...
No se hi he conegut mai algú que no ho hagi fet en un moment o altre...
Però tampoc em facis cas, nina, que ja saps que jo sóc un xerraire sense criteri... ;¬)*
quanta gent hi ha que no sap estimar... mare meva quanta gent... petonets i bona tornada a la feina.
A veces no. A veces los que te quieren te deben decir que así no. Cierto es que pocas vees y que la gente abusa de esa opción, pero nunca se sabe como ni cual es el termino medio. O al menos eso creo
Se feliz
Bueno... podriamos discutirlo. Más que nada porque Estimar, para mim, está más relacionado con la entrega que con la libertad. Por supuesto que lo que expresas cabe en el concepto de amor, pero yo diría que es más que eso.
Lo que si que es muy cierto, es que amar es duro y nada fácil cuando es de verdad.
Pestons
Vert...¿siempre se tiene que entregar el mismo? Pregunto, eh?
aquí no parlo de l'amor de parella, però també s'hi podria inquibir. Però no. No en parlo. En aquest post, no.
Petonets, vert. A veure si contestes els emails :P
Zifnab... deben sugerir. No coaccionar o hacer sentir culpa... ¿no?
Un besito, mago.
ÉS MOLT DUR... deixar de banda gelos, desconfiances i pors... Aixxx... (sobretot quan cada dia el teu mansu et diu amb el nom d'una altra,,jajaj)
Mola molt la foto, estàs maquíssima!
Esther, molta gent. Molta més de la que pensem. Igualment, reina mora: feliç tornada a la feina (si és que això et pot fer feliç, hehehe)
barbollaire, jo també fa temps que he perdut el criteri!
Però m'alegra que, tot i haver perdut el teu, em facis reflexions amb el poc que et queda ;)
Un petonàs!
Hola Candela, gràcies :)
No, el meu mansu no s'equivoca de nom, fa molts anys que som "mansos" i "ja" no ens equivoquem, hehehe...
No, aquí no parlava de l'amor de parella, encara que també hi va bé, la reflexió.
Espero que per les vacances hagis.... molt! :D petonets!
Potser més que dur... és complexe. Perquè cada persona necessita diferents graus d'estimació i de diferent manera.
Potser sigui com els registres lingüísitics? que no fem servir els mateixos amb tothom...
també nosaltres necessitem ser estimats de diferent manera en diferents moments i per diferents persones... i potser tampoc ho sabem rebre...
petons i llepades amoroses!
Avui t'he llegit al " Diari de Girona", mentre estava a la clínica amb el meu pare. Li he dit que et coneixia. No ha entès de quina manera t'havia conegut. Que et llegeixo , li he dit.
Ha mirat la foto i m'ha dit: "A part d'escriure bé, és molt guapa!"
Si,si... encara s'hi veu!
una abraçada!
La llibertat tot estimant... costa!
Costa molt molt...i més costa deixar-lo marxar perquè l'estimes. Això si que no és una ciència exacte!!
Totalment d'acord, Gatot. Cada persona necessita diferents graus d'estimació. Pèro ara jo no parlo ni de sexe ni d'amor de parella...
Cal deixar volar, deixar créixer... però que l'altre sàpiga que s'hi és, per si de cas.
Saps què? l'altre dia el meu fill veterinari em deia que quan em penso que el meu gat està tan content (xq em llepa i em mossega suaument) resulta que el que vol és que el deixi tranquil, hehehe... tants cops ens equivoquem sense saber-ho...
Carícies entre les orelles (només si ho vols, ep!, no fotem!)
Joana, dóna les gràcies al teu pare de part meva. I mira que avui l'article era una mica ligth... que no sabia què dir (buf buf, que les idees s'esgoten)
La llibertat costa fins i tot sense estimar algú altre. Amb un mateix...
Una abraçada, reina mora.
Euria, no sé quina edat tens, però t'intueixo jove, jove!
doncs si: la llibertat... és molta llibertat. I fa "iuiu".
Una forta abraçada.
sí, d'acord, però estimar també és egoista perquè ens fa sentir bé
Tens tota la raó... y lo demás son tonterias! M'ha agradat molt el post! 8-)
Un article? Al Diari de Girona? Té versió digital? Que surt guapa? Però si ja ho és...
Per cert:
Punto... y pelota. Y a volaaaaaaar!
Ho sento, però no hi estic d'acord. Dir-li a algu "sigues feliç" em sembla que és com dir-li "fes la teva i que et vagi bé, però no m'hi vull implicar". Potser estic equivocat, però ho penso així.
eis arare.... que el comentari que et vaig deixar ahir.... no anava precisament enfocat a la parella i al sexe!!!! que també tinc altres coses al cap jo!!!!!!!!
:DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
(què tinc al cap? gatetes, massatges, gatetes, àpats eròticogastronòmics, gatetes, manyagues, gatetes........ de tot menys caspa, que diu l'anunci)
Ostres, després dels vostres comentaris (d'alguns dels vostres comentaris) em sembla que el tema donava més per estar a "La tertúlia" que no pas aquí, buf buf!
Deric, quan sents possessió per l'altra persona no et pots sentir bé!!!
(o si?)
A veure, em sembla que hauré de matisar una mica el que he dit, "so pena" que em prengueu per una tarambana, hehehe...
Ho faré, ho faré
Matisaré, però no ara, que no tinc temps.
petonets, Deric.
Gràcies millu, a tu si que t'hauré d'augmentar el sou, hehehe ;)
Petonets!
Veí, ja fa tres anys i mig, eh? que escric al D de G? no és nou. El que m'ha fet gràcia ha estat el comentari del pare de la Joana, em sembla que anirem tots dos a l'oftalmòleg, la propera vegda, hehehe!
I és clar que si, veí: A volar!
Ja matisaré, ja dic. Ho faré, però no ara.
Una abraçada.
Paseante, saps quan hom mira una pintura abstracta,no vull dir una caqueta d'aquelles que ens fan creure que és art i no ho és, vull dir una pintura que no entenem...
Bé, quan hom mira una pintura i no l'entén, no sap la quantitat d'hores i hores i de pinzellades i pinzellades que ha arribat a fer l'artista abans de donar-la per bona.
Jo he fet un post després de reflexionar més de mitja vida i d'haver arribat a aquesta conclusió. I és clar, presentar la conclusió sense justificar-la... fa que algú pugui interpretar-la d'una manera que "l'artista" no esperava.
Continuo dient: he de matisar (que no rectificar) perquè continuo pensant el mateix que ahir quan vaig escriure el post.
Gràcies per venir: un petó!
Doncs jo també estic d'acord amb el pare de la Joana...
Merda! però com ahir vaig dir que no tenia criteri... Ara qui em creurà?...XDDDDDD
Petonets amb aromes de ganes de viure i riure, nina... ;¬)**
(PS. Ahir se'm va complicar molt el dia... i allò que et vaig dir que faria a migdia... doncs ja vas veure que no va ser... em perdones? :¬()
Hola, tengo un blog sobre televisión, es nuevo, y me haría mucha ilusión que entraras. !!!! te dejo la dirección:
www.lamoscadelatele.blogspot.com
Muchas gracias y un saludo
arare,
El que dius està molt bé, perfecte, perfectíssim. Discrepo dels dibuixos encara que entenc el sentit, és a dir, no cal copiar a l'altre com dius tu i està molt bé volar sol; tanmateix està també molt bé anar de costat amb l'altre, no perquè sigui obligació, sinó perquè ens agrada.
No m'és impossible, però em costa molt anar al cine o al teatre sol, oi que a tu també?
Un petonet
Albert, el que volia dir amb les imatges és que si deixes volar, has de deixar volar sense controlar. Has de confiar en l'alte, encara que pugui caure i fotre's daltabaix. Però veig que té més d'una interpretació.
Està clar que entenc perfectament el que vols dir. Però no parlava d'amor de parella. Ho explicaré millor en un altre post.
Una abraçada!
Barbollaire, tranquil, no sempre podem realitzar allò que voldríem i la feina és la feina, tu!!!
Ganes de viure, sempre, per davant de tot. Ganes de riure... no sempre. Diguem que millor agafar-se algunes coses rient, perquè sinó seria terrible (llegeixi's la política, per exemple)
Un petonet amb gust de cafè (en vols un?)
de cafèeeeeee
Arare,
tens molta raó, però aixó mai és sencill... mai però mai de mai.
Un petonet reina del mar.
O.K. Leticia, iré a verte. Saludos!
Joana, ho sé!!!!!
un altre petó per tu, reina del Maresme ;)
Sí señora, tienes toda la razón del mon, maca. Te lo acabo de decir ahí arriba.
Publica un comentari a l'entrada