15 d’abril, 2007

Carmen

Us deixo un video de la peli "Carmen", d'Antonio Gades. Aquesta tarda, al Liceu, actuava la Companyia d'Antonio Gades,evidentment, sense Gades (quin ensurt, si hagués actuat ell!)... una actuació impecable per un ballet que mescla la música de Bizet amb flamenc pur. Un magnífic espectacle, una magnífica tarda.
Al blog de l'Herald de l'Eixample podeu trobar més informació. Jo no sóc prou objectiva per analitzar aquesta obra, perquè, tot i que, com us dic, m'ha encantat, no m'ha arribat a l'ànima, com m'hi arriben, per exemple, les coreografies de Maurice Béjart (que no és en absolut comparable)... i no m'enrollo més, va. Us deixo un fragment de l'òpera, també, au!



8 comentaris:

Mel.la ha dit...

Hola Arare, no se si t'enrecordarás de mi, en l'època que ens vam conèixer a mi en deien Mel.la, ara em dic Lídia. Recordes feiem un viatge en veler pel Mediterrani, però el veler es va quedar a Itàlia, i encara no ha salpat, mentre jo m'he entretingut a fer altres blogs, un es aquest que faig en català, i en faig un altre en castellà, a tu t'he trobat diverses vegades en altres blogs, però avui he dit mira ara me'n vaig a visitar-la, espero que t'hagi fet gràcia tornar-me a trobar en aquest món d'internautes. Fins aviat. Lídia (Mel.la)

Albert ha dit...

Doncs per mi ha tingut moments emocionants, però evidentment no ho compararé amb el Béjart.
De tota manera no t'hi encaparris perquè crec que en l'art no cal ser objectiu, més exacte, no s'hi ha de ser. L'art és emoció i això és un jardí privat o un vel.ler sense timó.

Anònim ha dit...

No sóc un expert en dansa però una amiga de la revista Danza 79 (crec)em va portar a Perelada fa molts anys a veure el Ballet segle XXI de Maurice Béjart. Fint i tot per un "cateto" com jo era fascinant. Increíble. La mateixa amiga em va portar poc després a veure Jose Limon Dance, i bingo una altra vegada. Durant una temporada va ser la meva gurú cultural. Molta feina, Arare?

Candela ha dit...

Apunto la recomanació tot i que no t'hagi arribat a l'ànima.

Montse ha dit...

Hola lidia, si, et recordo, però vaig deixar d'entrar als blogs de l'espai msn perquè era un rollo cada vegada que volies posar un comentari t'havies d'identificar i obrir msn. Com va tot? Com va acabar, el vostre viatge virtual?
Si, és clar que fa gràcie, retrobar velles amistats blogaires!!! Un petonet i endavant les atxes!

Montse ha dit...

Albert, per mi també va haver-hi moments emocionants, eh? i ja dic que em va agradar força, però noi... vaig tenir una dosi massa alta de flamenc. Jo em pensava que tota la música seria la de l'òpera, com a la versió de Roland Petit, amb el "toque" de Gades, evidentment!

Ara us posaré "Farruca", del Gades, que és una verdadera passada de bonic. Però massa estona de flamenc em carrega, a mi. I això que tu saps que jo havia ballat clàssic i espanyol (però era clàssic espanyol,com si diguéssim, passat pel filtre, no pas flamenc-flamenc, i havia après a tocar les castanyoles la mar de bé, que encara em sé les quatre sevillanes, tu!)

Montse ha dit...

Ui, Manel, companyies de dansa contemporània n'hi ha de molt bones!!! I francament, m'agrada més la dansa contemporània que el ballet "blanc", tot i que una bona dosi de "tutús" de tant en tant també em fa patxoca. D'això... si, noi, si, molta feina. I molts molts nervis (com si fos la primera vegada, tu! quin iuiu)

Montse ha dit...

Molt bé, Candela,la veritat és que és del tot recomanable!! petonets.