Entrades
Dije que continuaría, pero no va a continuar, a veces hay circunstancias que hacen que las ilusiones y los deseos se pongan en entredicho. Y bien, hoy me ha ocurrido algo así. De alguna manera intentaba transmitir mi ilusión por todo lo que representa la Navidad, a través de mis experiencias de pequeña, que siguieron siempre, ampliándose a mis experiencias de madre de familia. Pero creo que ese espíritu del que todo el mundo abomina (todo el mundo menos yo, por lo que observo a mi alrededor) o se lleva dentro, o no se lleva. Y como no he venido a este mundo a venderle a nadie unos sentimientos que sólo son míos, con vuestro permiso, voy a dejarlo aquí.
A todos vosotros, amigos, conocidos y saludados, con todas mis fuerzas y con toda la sinceridad, os deseo que paséis unas muy Felices Fiestas.
Vaig dir que continuaria, però no ho faré. De vegades hi ha circumstàncies que fan que les il·lusions i desitjos es posin en entredit.I bé, avui m'ha passat una cosa així. De sobte m'he adonat que intentava transmetre la meva il·lusió per tot el que representa el Nadal, a través de les meves experiències de petita, que van continuar sempre, ampliant-se amb les experiències com a mare de família. Però crec que aquest esperit del que tothom abomina (tothom menys jo, pel que vaig observant al meu voltant) o es porta dins, o no es porta. I com que no he vingut a aqust món per vendre-li a ningú uns sentiments que només són meus, amb el vostre premís, ho deixaré aquí.
A tots vosaltres, amics, coneguts i saludats, amb totes les meves forces i amb tota la sinceritat, us desitjo que passeu unes molt Bones Festes.
A todos vosotros, amigos, conocidos y saludados, con todas mis fuerzas y con toda la sinceridad, os deseo que paséis unas muy Felices Fiestas.
Vaig dir que continuaria, però no ho faré. De vegades hi ha circumstàncies que fan que les il·lusions i desitjos es posin en entredit.I bé, avui m'ha passat una cosa així. De sobte m'he adonat que intentava transmetre la meva il·lusió per tot el que representa el Nadal, a través de les meves experiències de petita, que van continuar sempre, ampliant-se amb les experiències com a mare de família. Però crec que aquest esperit del que tothom abomina (tothom menys jo, pel que vaig observant al meu voltant) o es porta dins, o no es porta. I com que no he vingut a aqust món per vendre-li a ningú uns sentiments que només són meus, amb el vostre premís, ho deixaré aquí.
A tots vosaltres, amics, coneguts i saludats, amb totes les meves forces i amb tota la sinceritat, us desitjo que passeu unes molt Bones Festes.
El dibujito lo he bajado de la red, pertenece a una niña llamada Marina (al César lo que es del César)
29 comentaris:
Arare, bona nit, jo continuo sent una Infeliç ? potser si, però quan arriba el Nadal m’agraden les llumetes, els regals, encendre moltes espelmes i cantar aquelles cançons (ridícules?) de sempre... res, doncs: Fum, fum, fum
Petonets, ****
No és abominació. És un cert desencís. Perquè la festa més bonica del any, independentment de creences religioses, hem sabut destroçar-la i convertir-la en una cursa consumista, amagada sota un fals i repugnant missatge de "pau" i "bons desitjos". I el què jo considero més fastigós; atacant directament a la baula més feble: els nens.
Però, malgrat tot, sempre m'he emocionat quan he vist brillar la mirada dels meus fills el dia de Nadal, o a la cavalcada dels Reis.
I és què, a part de barbollaire, sóc un refumut somniatruites que em nego a creixer.
Un petó d'il.lusions i llums. D'avets gegants i reis màgics.
Per tu, dolça Mariana, i tots aquells que estimes i t'estimen, i t'estimem.
CM (o MA)
bueno reina mora respetamos tu silencio ... a mí me encantaron las anécdotas ... tendré oportunidades de escuchar más? quizá si.... bueno te dejo un beso grande y cargado de buenas sensaciones Gracias x tu cariño siempre Felices fiestas!!
MIB
Arare, Bon Nadal!! Benvinguda al vaixell blocaire!!!!
Ei, arare, que jo també tinc esperit nadalenc, encara que el meu sigui més tímid.
Petons de pau.
... i per tu Arare-Cuca en Sucre (el Froilan de Todos los Santos com que no t'escau i ja està ocupat a la xarxa)...
http://www.youtube.com/watch?v=dtBnfJvf6eQ
Bon Nadal
=)
Qué pena que no sigas!
Pero Felices Fiestas, reina!!!
Mil besos
de vegades passa, eh... quan diem que farem una cosa, acabem no fent-la, i quan diem que no farem una cosa, acabem fent-la...
contradiccions de la vida, del nadal, de les paraules, de les persones...
mira, avui no et beso ni t'abraço, així després potser...
mmmmuà! (no m'he pogut aguantar!)
Creo qu e es un error. La gente sin ilsuión no debería condicionar a la gente que la mantiene. Aunque suceda.
Te lo dgigo porque yo no soy muy fan de las navidades. Pero es una venganza. Venganza por no volver a vivir lo que sentías el día de Reyes cuando abrías la puerta del salón. O por qué algunas de esas costumbres han desaparecido con el tiempo
Pero me ha gustado mucho eso de que uno de los encantos del Belen es la desproporción de las figuras. Por qué estoy de acuerdo. Terriblemente de acuerdo y me joden esos Belenes impolutos en los que todo es perfecto. El olor del musgo, el olor del corcho
Igual un día te tomo el relevo
Se feliz
PD Pienso que deberías ecribir de lo que te guste a tí. No de lo que nos guste a nosotros
Arare???
Encara dorms? Massa atrafegada?
Doncs ja t'estàs despertant que he fet café i he portat croissant farcits d'estimació saladeta i petons dolços...
O sigui què, treu-te la son, i fes es refotut favor d'escriure allò que et dicti el cor...
El cap sols serveix per embolicar les coses....
;)******************************
Bon dia reina del Mar,
una coseta... tu saps que moltes vegades diverses persones discrepen amb mi, políticament.
Però jo segueixo escric i escric, perquè defenso de tot cor el que jo crec.
Doncs si a tu et fa feliç el Nadal, per quin motiu ho has de deixar?.
Si fins i tot has aconsseguit engrescar aquesta donota que és la Joana!!!.
Vinga, que m'agrada el que escrius i com!.
Pd. Estic mirant si diumenge vinc a l'expossició al matí. Et confirmo algo.
Un petonet, bueno, avui dos val?.
Gràcies, Joana, jo discrepo políticament amb quasi tothom, hehehe, però ja entenc el que vols dir, només m'he desanimat i prou i es poden dir tantes coses, que no cal ni que siguin de Nadal.
Avisa'm si vens, jo diumenge estaré disponible per poder-te veure cap allà a les dotze o quarts d'una, abans, tinc feina que no puc deixar de fer.T'enviaré el tel. per email. Un petó.
Barbollaire, no dormia, només rumiava. Els croisants són riquíssims, moltes gràcies!tens raó, el cap només embolica, però el cor, de vegades, es passa de rosca :)
M'emporto tots els petons, que avui els necessito!
:)*
Cagundena, charming, eres un puñetero spam!
Zifnab, escribo siempre lo que quiero yo, independientemente de quien me lea (excepto en los comentarios, que intento que sean personalizados) pero ya sabes, a veces surge alguna circunstancia que hace que una decida replegarse un poco en si misma... me estoy liando, Mago.
Sé lo que quieres decir y tú sabes lo que yo quiero decir. Pero no me salen las palabras del teclado, así que... sólo muchas gracias y un beso muy grande desde mi mar, que hoy está triste.
Iruna, tampoc tenia intenció d'explicar fil per randa tot el que passava a casa per Nadal, però si algunes anècdotes. Però ara mateix no em ve de gust continuar. No et preocupis, jo no callo mai ni a sota l'aigua, així que el meu blog continuarà "despert" mentre estigui per aquí. UUn petó, reina del Delta.
Laura, hay otras muchas cosas que contar :) (gracias por a aclaración en tu blog, me quedé algo desconcertada, pero ya lo he entendido)
Un gran beso para los cuatro (a los peques más de uno, vale?)
Cagunlou!!Perla de Labuán què he de possar-me a currar i si sé que estàs tristoia em desconcentro i ja no se que faig i no tinc ganes de treballar i sols penso que puc escriure't per fer-te somriure i no em centro en la feina i aleshores penso que ho engegaria tot a dida (o nike) perque estic estressat (quasi esquatressat) i penso que mirare el bloc i aleshores paso per casa teva i veig que estas tristoia i....
arf, arf, arf....
Petó dolça nina
Son, m'estàs dient marciana? :D
Enllaçaré el teu video, és preciós. Un petó.
Pere, petons de pau i bandera blanca, encara que tu i jo mai no hem canviat el color de la nostra bandera, veritat? Un petó!
Ei, Violant, el vaixell on és? (que encara no l'he vist) un petó!
MIB, ya no te deja blogger? (o es que stás en tierras del sur y no te llevaste el pc?) ¿Hace sol? ¿Como anda todo? Me pasaré por tu blog a ver si los médicos decidieron que ya estabas O.K. del todo! (de la cabeza ya quedamos en que mejor no podías estar)
Un besazo.
aix, Barbollaire, que em faràs plorar, snif, snif... un altre petó (que ja he donat un bon compte dels croisants i del cafè, m'ho he cruspit tot, tot i tot)
jaka, el dia que vulguis en reunim per cantar cançons ridícules, eh? un petó!
ostres arare, ara que jo venia a buscar croisants!
Feliz Navidad para tu espiritu y mucha paz para tu corazon.
Desde el sur con mucho cariño, Meli
Eh, eh, que a mi si me gustan las anécdotas, ya te dije que me parecían entrañables. Un beisto para ti, el capi y los chicos y... ¡feliz todo y siempre!
El Nadal passa, a les nostres vides, per diferents etapes, lligades a la nostre història personal, il·lusió infantil, iconoclàstia adolescent, retorn als orígens amb els fills petits, tristesa profunda quan els fills creixen i els avis moren -i també amics, i altres parents-, i una certa indiferència vital conformada davant del temps que passa i tot ho transforma, quan s'arriba a la maduresa quasi vellesa. I també ganes de fugir corrent, davant dels regals, els dinars, les llumetes i la parafernàlia, com fa una amiga meva que se'n va a Egipte aquests dies. És la vida.
Pues a mi me gustaban tus historias. Son muy bonitas. Me parece una pena que no sigas contándolas. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada