16 de desembre, 2006

Un poquito de nada que decir/Una miqueta de res a dir

Hoy, a pesar de ser sábado, estoy espesita. Sé que voy a mezclar varias cosas, se me hace difícil mantener un post normal (léase post como se leería conversación). Del mismo modo, sé que por la tarde volveré a escribir, si puedo y me da tiempo. Sé que no voy a poder resistir la tentación de seguir utilizando este medio que me permite desahogarme, intentando no ofender a nadie, pero diciendo (más o menos) lo que me pasa por la cabeza.
Últimamente he descubierto blogs de gente encantadora. No sé por qué digo últimamente, ya que llevo más de dos años en esto (primero en el espacio msn, después en blogger) y siempre me he encontrado gente bastante honesta. Hay bloggers con los que no tengo nada en común y sin embargo me llenan (no sólo de gente de mi edad o similar, sino también algunos mucho más jóvenes que yo, tanto, que podrían ser hijos míos) hay otros que no me interesan para nada, a esos los dejo de leer y ya está.
Luego hay una tercera categoría de bloggers - y cuando digo bloggers me refiero a la blogosfera en general, sea en el idioma que sea y que yo pueda entender, claro- que me da que me/nos quieren tomar el pelo y a esos si que no los aguanto. No soporto el fraude y menos, que haya gente inocente que los crea. Pero de todo hay, en la viña del Señor. ¿Verdad? Afortunadamente, de esos conozco muy pocos (o yo me he topado con muy pocos). Pero haberlos, haylos.
Así pues, voy a seguir disfrutando con mis bloggers preferidos/as, que son muchos. Otra cosa que no puedo, aunque me encantaría, es enlazarlos a todos, aunque es bien cierto que no están todos los que son. Pero me temo que al final mi blog va a parecer una guía telefónica y no sería eso. De todos modos tengo que revisar la lista de enlaces, porque hay quien no escribe nunca y ocupa el lugar de alguien que escribe asiduamente y eso hay que revisarlo. Lo haré.
Pensaba que iba a mezclar muchos temas, pero como me enrollo tanto, voy a dejarlo aquí.
Sólo avisar de una cosa: en el post "¿Jugamos?" voy añadiendo a los que van "jugando", siempre que me lo hagan saber o que me entere indirectamente. Y en el post ¿Qué leen los bloggers?, igual. Hoy he añadodo a Xurri en el primero, y ahora mismo añadiré a Vert en el segundo. Conste en las actas.
Avui, malgrat ser dissabte, estic espesseta. Sé que barrejaré uns quants temes i que se'm farà difícil mantenir un post normal (anava a dir una conversa normal, que vindria a ser el mateix). De la mateixa manera, sé que a la tarda tornaré a escriure, si puc i tinc temps. Perquè sé que no podré resistir la temptació de tirar enfora els meus dimonis (bons i dolents) intentat no ofendre ningú, però dient (més o menys) allò que em passa pel cap.
Darrerament he descobert blogs de gent encantadora. I ara no sé per què dic darrerament, si fa més de dos anys que estic ficada en el món dels blogs, primer a l'espai msn, després a blogger i gairebé sempre m'he topat amb gent basant honesta. Hi ha bloggers amb qui no tinc res en comú però que m'omplen (no solament de gent de la meva edat o similar. També alguns que són tan joves que podrien ser els meus fills). N'hi ha d'altres que no m'interessen per a res i per tant, els deixo de llegir i ja està.
Després hi ha una tercera categoria de bloggers - i quan dic bloggers em refereixo a la blogosfera en general, sigui de la "marca" que sigui i en idiomes que jo sigui capaç d'entendre- que em fa l'efecte que em/ens volen prendre el pèl i per aquí si que no hi passo. No soporto el frau i menys encara que hi hagi gent innocent que s'ho cregui. Però de tot hi ha a en aquesta vall de llàgrimes (noteu que estic intentant traduir bé, i l'expressió "viña del Señor" la tradueixo per vall de llàgrimes, ep!... que ho he fet bé?) ;)
Afortunadament, d'aquests en conec ben pocs, o jo m'he topat amb ben pocs (però n'hi ha).
Així doncs, continuaré gaudint dels meus bloggers preferits i preferides, que en sou molts. Una altra cosa que no puc fer és enllaçar-los a tots (bé, podria, però llavors en lloc d'un blog semblaria una guia telefònica) així doncs, heu de saber que no hi sou tots els que llegeixo. També val a dir que hauré de posar al dia la llista d'enllaçats, perquè hi ha qui no escriu mai i està ocupant un lloc que podria ocupar qui escriu més sovint. M'ho miraré.
Pensava que m'enrollaria amb més temes, però es veu que no. Em sortiria un post massa llarg, així que ho deixo aquí i només una cosa més: he afegit la Xurri al post "¿Jugamos?" i afegiré a tothom que hi participi i m'avisi o que jo me n'assabenti, encara que sigui indirectament. I al post "Què llegeixen els blocaires?" ara mateix hi afegiré en Vert, que també m'ha deixat el seu meme (ritardando) :)

15 comentaris:

Anònim ha dit...

I als que no som bloggers..., que no ens estiiiiiimes??? <:( shniiiiifff..., shniiiifff...

Va..., ara que tinc una estoneta, aprofitaré aquest post per a presentar-me.

Hola a tothom! No em dic Monalitza, ni tan sols Mona Lisa, i tot i així els companys del meu fòrum em diuen 'moneta' (però no els hi tinc en compte perquè me'ls estimo molt).
Un d'ells..., bé..., una d'ells, va crear un bloc que es diu Joc de Llums i jo l'anava a visitar sovint, perquè m'agrada molt com escriu quan s'hi posa amb ganes (la tia és bona).
Un bon dia, xafardejant-li ens enllaços del seu bloc, vaig visitar els que ella sovinteja i em vaig enamorar del d'un senyor que es fa dir barbollaire i allí vaig conéixer l'Arare_ que ara va sense cueta i que molt amablement em va convidar a fer una capbussada en el seu, sovint plàcid, mar.
D'això no en fa massa, però ara m'he acostumat a venir amb regularitat, a llegir-la i a llegir-vos.
Molts cops no tinc res a dir o em fa basarda, però això no treu que durant el dia, tregui un bocinet de temps per venir a veure si hi ha hagut algun bussejador, algun navegant o algun pirata, de vegades, que hagi deixat quelcom per llegir :)

Anònim ha dit...

Arare,
tenim tan poc temps, que costa trobar nous i bons blocs (o que m'agradin). Per això no paga la pena predre el temps en aquells, que dius "que ens prenen el pèl". Espero que no estigui en aquest sac, estaria calb! (ja sé que no). El de la MonaLitza, per cert, és prou interessant. Molt treballat. Però no deixa posar comentaris!

Montse ha dit...

Ei, monalitza, la teva pàgina web et dóna molta feina, però t'hauràs de decidir a obrir un blog on puguem deixar-te comentaris :)

És cert, ens vam conèixer a Cal barbollaire, però ara "ja" som independents, hehehe! ja no necessitem anar a la saleta del Corto Maltés (jo li dic així perquè fa temps tenia una foto del personatge).

M'alegra molt haver-te conegut, Mona Lisa. Un petó.

(Hi ha blogs on encara entro amb la tireta, en altres llocs sense, i en altres he d'entrar com anònima i signar, perquè no em deixa entrar ni d'una manera ni de l'altra. Tampoc no puc passar-me a blogger beta perque`ho he intentat un parell de cops i no me'n surto. Ara ja passo, ja m'hi passaran quan vulguin i si no... llavors obrirem un altre blog)

Montse ha dit...

Veí, "carinyo", tu no ets dels que pren el pèl, crec que entraries dintre del sac dels que ens el deixem prendre (fins a un punt, of course)

Per cert, tu que ets cinèfil, vas veure, en el seu dia "Tamaño natural"?

Un petó de mar plana.

Anònim ha dit...

arare, què vols dir amb això dels blogs-que-prenen-el-pèl?? espero no ser-ho jo, almenys no és la meua intenció, i m'aniria bé saber si algú m'està prenent el pèl, encara que no acabo de comprendre en quin sentit ho dius.
una cosa... en el recull que fas de llibres llegits, no m'he trobat. jo et vaig enviar la "perdiz" de la eternidad del instante de zoé valdés, te'n recordes? però no cal que l'afegeixis, que prou feina tens.
Espero que el cap de setmana puguis diluir una mica l'espessor que dius que tens.
una abraçada i carinyets, com sempre.
(encara no em va bé el blog, he perdut la columna de la dreta i no puc enviar bé els comentaris)
iruna

Montse ha dit...

Iruna, quan penso que em prenen el pèl en un blog, deixo d'anar-hi, reina mora. I a tu et visito gairebé cada dia :)

Ostres! de veritat no t'he posat al post dels lectors?????????
"Fallu tremendu" que vaig a aclarir immediatament. Perdona, perdona! se me debió "trasteclear", aixxx... voy p'allá!

Ja no estic tan espessa, no pateixis,o al menys estic el suficientment lúcida com per anar a desfacer el entuerto ;)

Petó.

Montse ha dit...

Iruna, jastà! M'havies quedat després de la Llanos (me entretuve en copiar y pegar en un word, y luego quité la frase). Como tú no tenías frase sino palabra "perdiz", pues no sé qué hice, en el "doc" quedaste como pegada a Llanos y ahí te dejé y no copié al post. Perdóname, ok?

oichsss...

Anònim ha dit...

tu i els teus "fallus"! ets tremenda!
aquí ja no plou, al contrari.
Has vist quin "arare" fa??
cuida't! (que als demés ja ens cuides molt!)

Anònim ha dit...

hola estimada:

leo tus cuitas y siempre me enamoro.

no sé si eres mi madre o mi hija,...........y eso me eriza los pelos (no els cabells que diuen els que no tenen paraules per dir "vello"); lo cual es una gilipollez que solo pretende ser una broma entendida por amigos).

me encantaria que miraras esto:

http://www.telefonica.net/web2/vpedrero/

y que me digas que és.

y si lo haces y lo publicas, te prometo un beso en la mismisima entrepierna.

o algo menor y mas decente; como quieras.

un petò.
p.d. el trabajo que te tomas al traducir es algo que el día que no lo puedas mantener, encontrarás, para tu descanso, mis mas profunda admiración.
por si te puede servir.
p.d. aunque sea un catalán de barcelona.

Montse ha dit...

Gatet, voy a dedicarte un post. Si, a ti solito: te lo debo.

Anònim ha dit...

Arare, només em faltaria un bloc! hahahaa...
No, no..., tinc un fòrum on poder fer comentaris. Som poca gent però tan ben avinguts que fins i tot hem apadrinat un nen de l'Índia.

I no es que allí no s'hi puguin posar comentaris, Veí de dalt, és que abans de fer-ho t'has de registrar. Si no fos així, estarien tots els apartats plens d'spam i semblaria un orgue de gats <:þ

Anònim ha dit...

Saps? Després de que passin les tempestes jo acabo tenint el regust que no hi ha mentides sinó necessitats i autoimatges distorsionades. La major mentida que es pot fer és enganyar-se a un mateix cuqueta. I aquesta és la més habitual.
Entraria a dir explicar i buscar raons però és dissabte, fa fred i tinc son.
(No t'enfadis que la teva carona no mereix aquestes expressions) :P

Petonets

Montse ha dit...

Em fa l'efecte, son, que tens tota la raó del món. Petonets, reina mora.

Montse ha dit...

monalitza, a veure si em registro (que ja no recordo si ho vaig fer, tot podria ser, perquè després no me'n recordo de les coses)
Serà el temps?
;)

Anònim ha dit...

Serà :þ