15 de desembre, 2006

Plou /Llueve

Qui millor que Eva Cassidy amb la meva cançó preferida del seu repertori per acompanyar-nos en aquest divendres plujós?

Amb "carinyo", per tu.*

¿Quien mejor que Eva Cassidy con mi canción preferida de su repertorio para acompañarnos en este viernes lluvioso?

Con cariño, para ti.

* Algú que en sàpiga més que jo, traduiria la paraula "cariño"?...

19 comentaris:

Joana ha dit...

El diccionari diria afecte, però no és igual, almenys per mi...
Estimat m'agrada més.
Petonets.

Montse ha dit...

No, Joana, no vull dir la paraula adreçada a la persona estimada, que d'aquestes en tenim moltes, en català, sinó a l'expressió

"Con cariño".

Diríem "Amb manyagueria" però no m'agrada gens...

Júlia, Ramon - si encara em llegeixes- Pere, Albert de la Hoz... els que sabeu més català que jo, tot i haver superat uns examens que em donaven apta com per fer classes de català (ja sabeu que de vegades els títols, contra l'experiència,no hi tenen res a fer)

per altra banda, que ningú s'esquinzi les vestidures: només vaig fer classes de català a castellanoparlants, en temps de "El castell d'Iràs i no tornaràs", Júlia, el recordes? (un llibre que era una gran eina, igual que el Faristol)

aixx...
que me'n vaig "por los cerros de Úbeda"

Gràcies, Joana.

MIB ha dit...

QUe divino!! hace siglos que no escuchaba esta canción!!!!
Me la enseñaron en el colegio... esto hace unos 18 años .. quizá... Pero esta versión acústica.. hoy, aunque en madrid no llueva, me ha dado algo de paz... besos!! con cariño...

Petonets amb... lo que finalmente decidan...

Anònim ha dit...

Si és per a mi, me'l quedo amb carinyo, amb pa amb xocolata o amb el que tu vulguis. :))

Petonets.

Anònim ha dit...

Jo l'escolto amb carinyo, sense cometes. Som bilingües o no? Doncs fem servic les paraules com ens sembli més efectiu. Si no, seria com si a un ambidestre l'obliguéssin a fer determinades coses amb la dreta i d'altres amb l'esquerra. I gràcies pel trocet de cançò que em pertoca

Anònim ha dit...

Yo el cariño, lo recibo igual en catalan, en ingles o en frances. En swahilli no porque no me entero. Gracias por ese besito virtual.
Eva Cassidy, a mi me trae paz. Y me alegro que te gustara Katie Melua. Tiene buen futuro.

Con cariño para ti.

Montse ha dit...

Verttttttttt :)******

Montse ha dit...

hmmmmmmmmmmmanel :)******

Montse ha dit...

monalitzaaa (amb xocolata)
;)*****

Montse ha dit...

Mib, decidimos que con muchísimo cariño, tanto si es en catalán como en castellano. La intención es lo que cuenta,reina mora.

Anònim ha dit...

et val un nom de persona??
Aicard, que és el mateix que "aicarinyo"... ai! carinyo!
la cançó, molt dolça

Montse ha dit...

Em val, iruna :)

un petonet i un somriure.

Anònim ha dit...

Torno a ser jo. Rara habilitat la teva que fa que cadascú de nosaltres pot pensar que "només ell/a"és el destinatari. És com a un recital, quan entres en un món on només estan cantant per tu. Ja se que no es veritat, però fa feliç. Gràcies. Un petó llunyà i sincer

Montse ha dit...

És que és per tu :*

Anònim ha dit...

Bona nit Perla de Labuán.
Petó endormiscat i dolç.
CM

Anònim ha dit...

Jo crec que carinyo està molt bé i es diu i utilitza, encara que sigui un castellanisme, potser no és al Fabra però això és el de menys, la llengua és viva i variable, sempre hi ha els normativistes que la volen congelar. Va passar amb el 'maco' i amb el 'barco' però han hagut de cedir a la realitat. Dues llengües que conviuen -millor o pitjor, segons la temporada- s'influencien, com els matrimonis -encara que hi ha molta gent intentant que es divorciïn-.

Anònim ha dit...

Senyora del mar, m'agradaria saber la seva opinió sobre un tema punyent que he entomat al meu blog, si vol passar-hi quan li vagui, ja ho sap.

Sobre el catanyol i el català de barri, jo pertanyo a la 'lliga lingüística per a la reivindicació del sacatapus i altres barbarismes', no hi milito de forma activa, perquè una servidora és poc participativa, sóc una mica anarquista cultural, jo. Estem fent un diccionari interlingüístic de mots vius no normatius, catalans i castellans, ara mirem si el senyor president aquest, que no sembla tant de la ceba, ens subvenciona, encara que jo no sóc partidària de subvencions perquè qui té el cul llogat no seu quan poc i et regalen una gallina i cagues plomes tot l'any, amb perdó de la grolleria que ja sé que vostè és molt fina. Jo m'autofinanciaria amb aportacions voluntàries dels socis i les sòcies.

Albert ha dit...

Evidentment el mot castellà "cariño" s'ha imposat de tal manera que passa el mateix del que diu la júlia amb "barco". Jo crec, no he consultat enlloc, que "cariño" té la mateixa base que "cara", el que passa que en català resulta passat dit "car" o dir "cara", però per mi aquesta en seria la traducció, com en anglès és "darling", que està també molt imposat.

Montse ha dit...

uix, se m'acumula la feina i encara he de fer el souflé. Ràpidament,

Júlia, això de la influència dels conjuges m'ha agradat. Tens raó!

Senyora Vedette, aquesta tarda vinc a visitar-la, pot estar-ne segura!

Albert, però "cara" entraria dins de la categoria "adjectiu atribuïble a la persona que t'estimes". Cara mia (estimada meva) o Caro mio (estimat meu). Jo parlava de la paraula "carinyo" com a "estimació" en essència. Per exemple:

En aquest nen li tinc molt de carinyo.

Uix, he d'anar a fer el soufléeeeeeee

Petó per tothom!