06 de desembre, 2006

La pluja,la música... i tu.



Sentir la pluja darrere els vidres...

... i la Billie Holliday

... i tu.

I després, la pluja i el sol que se'ns allunyen per deixar entrar la nit.








Sentir la lluvia tras los cristales...


... y Billie Holliday.

... y tú.

Y después, la lluvia y el sol se nos alejan para que entre la noche.


18 comentaris:

miquel ha dit...

Ara que comença a fosquejar, miraré de fer una passejada a veure si em trec una mica aquesta malenconia de pluja (ja només humitat) de darrere els vidres i de la cançó de la B. H. (Toquen les sis a la Sagrada Famíla)

Em sembla que encara tens la maledicció de no poder pujar fotos. O no?

Montse ha dit...

No, Pere, vine ara, que ja ha pujat!!!

miquel ha dit...

Ei, valia la pena esperar una estona. M'ha marxat part de la malenconia.

Anònim ha dit...

Magnífic que plogui !!! Avui quan m’he he despertat i he sentit el vent i la pluja he pensat, que be !!! apa cap a dormir mes !!!
Preciosa la cançó.

Ángela ha dit...

.../... para que entre la noche" y poder soñar sueños imposibles... ¡ay!

Mar ha dit...

Sí, diste en la diana: ella cantando y la lluvia y...

Saludos

Anònim ha dit...

A mí em calma mirar com cau la pluja per els vidres i el soroll que les acompanya. Potser són paranoies meves, però em tranqulitza.
Salut!

Montse ha dit...

Ei, Uribetty, gràcies per venir al meu blog! La imatge de la pluja lliscant pels vidres sempre és poètica, i la poesia gairebé mai no ens deixa indiferents. Ens pot torbar i ens pot tranquil·litzar.

Un petó. Torna quan vulguis!

Montse ha dit...

Hola, Caliope-mar, hacía unos días que no te veía.
Ya sabes... la lluvia, la melancolía, un poco de jazz... a mi todo eso me crea un clima que... (bueno, aunque no llueva, eh?)
ay, que me líoo!

Un beso, guapa, gracias por venir.

Montse ha dit...

O posibles, Angelusa, o posibles! ¿Tú no sabes que los sueños se hacen realidad mucho más de lo que pensamos? lo que pasa es que a veces estamos dormidos, mientras!
;)

Un abrazo, reina mora.

Montse ha dit...

Jaka, ho veus? la pluja també serveix per poder dormir una estoneta més,jo havia quedat per anar a córrer i he tingut la mala pata que plovia, hehehe! i llavors he fet el mandra una horeta més! Si es queeeeeee... com ho diuen? "No hay mal que por bien no venga". Tenint en compte, però, que la pluja és un gran bé!!! (i escàs)

UN petó.

Montse ha dit...

Pere, has vist, eh, quina posta de sol darrere el MOontseny?... i és que des de la finestra del meu estudi, si miro a l'esquerra, el mar i si miro a la dreta, el Montseny. I com que és fosc, no es veu l'horrorós traçat urbanístic del poble (que mira que és horrorós) i l'efecte poesia és molt més bonic.... (oichs, ara em sembla que m'acabo de carregar l'efecte poesia, tchts,tchts)

Parlant de pujar fotos, al blog del camí de Santiago si que no em deixa! i mira que en tinc un munt, però només n'he pogut pujar 3 o 4. Un dia m'ensenyaràs a fer-ho "bé" (perquè potser sóc jo que no en sé)

I ja calloooooooo

Que tinguis un bon dia 7! (petonet)

Anònim ha dit...

Bon dia Arare.
Malgrat avui fa sol, Billie Holiday continua entrant bé (almenys a mi).
Preciosa la posta de sol. Ets una privilegiada: tens mar i muntanya (Ondia!!! com una paella!!! hehehehe)

Que tinguis un gran dia Perla de Labuán.

Petons de capvespres únics.

Montse ha dit...

Barbollaire! Mar i muntanya (paella)... contradictòria.. si, tens raó. Sóc una privilegiada :)

Bon dia tingui, Sr. Corto Maltés!

Anònim ha dit...

Ostres això que has dit ''la pluja lliscant pels vidres sempre és poètica'' m'han vingut ganes d'escriure un poema, a veure si a la nit el postejo.
Salut!

Anònim ha dit...

Bona nit Perla de Labuán.
Et porto unes galetes i un got de llet calentona.

Descansa.
Petó d'espígol. :)

Montse ha dit...

Doncs endavant, uriberty, m'alegra que una frase meva hagi estat el ressort que t'empenyi a fer un poema.
Un petó.

Montse ha dit...

Uauu, Barbollaire, si a la llet calentona hi afegeixes una culleradeta de cacau ja seria massa!
hmmmmmmmm (gràcies)
muamm