29 gener, 2012

Foix

Havia escrit que no participaria en l'homenatge a J.V. Foix pèrquè desconec la seva obra, però després he pensat, què caram? un homenatge pot ser, precisament, intentar conèixer-la! I vet aquí que m'he trobat llegint poemes que coneixia... i que no sabia o potser no recordava que eren d'ell!

Així doncs, aquí comença el meu treball personal per conèixer una mica més la seva obra. I potser per intentar recordar-la!

Evidentment, conec la pastisseria... fins i tot he assistit a algun esdeveniment on el càtering en provenia.

De web en web, he trobat anècdotes com aquesta:
"Malgrat la seva activitat en l’àmbit literari, J. V. Foix va estar sempre lligat al negoci familiar, la pastisseria  (Foix de Sarrià). Ajudava els diumenges i les diades assenyalades en què augmentava la feina i com recorda Madern, fins als 75 o 80 anys li agradava baixar a l’obrador per guarnir personalment les mones."

extret d'aquí

I com que he llegit els diversos homenatges que aneu deixant als vostres blogs d'homes i dones més il·lustraats que jo, m'he decidit a penjar aquest poema, tan adient als temps que corren, homenatge definitiu  a Foix en el blog d'una ignorant .

TOT N'ÉS PLE




Quantes roselles al prat de la vila

Tot n'és ple

...i quants ocells que fan ombra a l'ermita

Tot n'és ple

Quantes estrelles quan l'agost s'apaga

Tot n'és ple

Quantes fonts fresques pel camí dels masos

Tot n'és ple

Quants aiguamorts a la ciutat captiva

Tot n'és ple

Quanta fruita d'olor darrere el claustre

Tot n'és ple

Quants capellans que cavalquen la moto

Tot n'és ple

Quants cotxes parquejats a les placetes

Tot n'és ple

Quants caminants amb la cama enguixada

Tot n'és ple

Quants avions que passen sobre casa

Tot n'és ple

Quantes gavines amb claror d'exili

Tot n'és ple

Quantes vellardes amb carbó a les celles

Tot n'és ple

Quantes senyores que ensenyen les cuixes

Tot n'és ple

Quantes noies vestides de nuesa

Tot n'és ple

Quants forasters amb els ventres polsosos

Tot n'és ple

Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos

Tot n'és ple

Quantes donzelles que ploren, a l'alba

Tot n'és ple

Quants anuncis taurins plantats als arbres

Tot n'és ple

Quanta gent trista per la carretera

Tot n'és ple

Quantes antenes de TV en els àtics

Tot n'és ple

Quantes coses per dir que tothom calla

Tot n'és ple

Quantes ulleres fosques per no veure-hi

Tot n'és ple

Quants cardenals pintats a les revistes

Tot n'és ple

...i quantes meretrius a l'altra plana

Tot n'és ple

Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires

Tot n'és ple

Quantes parelles sense clos ni teula

Tot n'és ple

Quants ulls enamorats darrere els vidres

Tot n'és ple

Quants cors gements al fosc de la brossalla

Tot n'és ple

Quants vinaters que es venen trull i vinyes

Tot n'és ple

Quants pagerols que es venen la pineda

Tot n'és ple

Quants grapalluts que es venen les muntanyes

Tot n'és ple

Quanta foscor amb tants d'ocells de presa

Tot n'és ple

Quants pobles afollats pels arquitectes

Tot n'és ple

Quantes platges amb fressa de garatges

Tot n'és ple

Quants pescadors amb lliureia de patge

Tot n'és ple

Quants peixos morts vençuts per la vellesa

Tot n'és ple

Quants catalans vestits a la flamenca

Tot n'és ple

Quants botiflers amb carota de jutge

Tot n'és ple

Quants estendards airejats per les pluges

Tot n'és ple

Quants balladors fent verema a les pistes

Tot n'és ple

Quanta aigua clara als ulls de la veïna

Tot n'és ple

Quanta flor roja al braç de l'estrangera

Tot n'és ple

Quanta herba negra al cor de la ignorada

Tot n'és ple

Quants homenets amb aire de femella

Tot n'és ple

Quants homenots que escriuen el que els paguen

Tot n'és ple

Quants homes francs amb la boca tapada

Tot n'és ple

Quants homenassos morts sense llegenda

Tot n'és ple

Quantes cases obertes als sapastres

Tot n'és ple

Quantes portes tancades als poetes

Tot n'és ple

Quants saberuts que no llegeixen gaire

Tot n'és ple

Quants elefants sagrats que no llegeixen re

Tot n'és ple




4 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, saps què? em sembla que aquest poema no l'havia llegit mai sencer...

I és que de fragments i poemes que s'escurcen, tot n'és ple.

fanal blau ha dit...

Has fet una bona trïa!
Tot n'és ple!

Pilar ha dit...

Genial el teu homenatge, des del desconeixement d'una obra, al coneixement d'una vida plena de tot.

montse ha dit...

M'agrada, diferent i sincer.