Relax a la Saône

Ahir vam arribar a Chalon sur Saône. Per avui hi havia pronosticat un dia de pluja (que no s'ha acomplert) (els homes i dones del temps francesos també s'equivoquen) i com que hi havia reparacions vàries per fer als dos vaixells (un vaixell sense una reparació per fer no és un vaixell) vam decidir reposar un dia, abans d'enfrontar-nos a les 35 rescloses de canal que tenim el dia que sortim d'aquí.

Al final ens ha plogut una mica (quatre gotes) mentre dinèvem, però res d'important. Avaries arreglades. Hem aprofitat per anar a un "Animalaire" que hi ha prop del port, a comprar un arnés i una corretja per la Bruixeta. Nosaltres li regalem; quan vam adoptar la Taca, ara fa... ostres, "ja" fa quatre anys! érem tots a Andalusia (que recordo que abans de posar-li Taca li volia posar "Ronda" o "Bijou" i em van mirar com si hagués dit una collonada - amb perdó-). Bé, doncs quan vam adoptar la Taqueta, els srs. Taka li van regalar "l'armilla salvavides", que ara li arriba a mig llom però encara fa el fet. Si cau a l'aigua sempre la podem recollir amb la gafa (el bitxero).

Aprofito wi-fi una mica a pedals, però no va malament del tot (només no es poden mirar notícies radiades o sèries com la riera, cagundena...) perquè si ho faig, em poleixo els 20 € en cinc minuts!

Intento enviarf unes fotos que ja vaig empetitir. A veure...

Sortida de sol quan encara navegàvem pel mar; de Roses a Frontignan. Vam fer la travessia de nit i ens va "enganxar" la matinada (és clar)  Xula, eh????

En aquest bonic indret es va morir la Mel, pobreta...

Sempre m'ha fascinat el paisatge urbà de Lyon. Els que em llegiu sovint ho sabeu. A Lyon és on es separen els rius: pots continuar pel Roina o anar cap a la Saône, que és el que nosaltres fem. (uix, ara se'm mulla la pantalla... cauen gotes, PLOU!)

Aviat, més fotos. Ara anem a fer una volta (bé,quan escampi) per Chalon.

lectura: continuo amb "La dona de blanc". M'està encantant.

De les cuques de llum a les coques de pinyons

Ahir a la nit, revetlla de Sant Joan al Blauet, amb els companys de viatge, l'A, en C i els seus germans/cunyats, que passen les vacances amb ells. Hi havia una inquilina nova. Us vaig explicar que s'havia mort la Mel? Doncs n'han adoptat una altra... es diu Bruixa i és una monada. Així que tingui una bona connexió enviaré foto de la nova tripulanta del Taka (vaixell). La Taca (gossa) té una mica de "gelets" de la Bruixeta, però és el que hi ha, ja s'hi acostumarà, ahir li marcava territori, com dient-li "Aquest és el meu vaixell, xata!".

Els Srs. Taka ens van portar una coca feta  "maison", o sigui feta per ells al vaixell. Amb fruites i pinyons, comme il faut. Amb amics així dóna gust!

Vaig trobar a faltar els petards... però ja hi estic acostumada, ja fa gairebé deu anys que per Sant Joan no som a Catalunya i llavors... no hi ha petards! no vam ballar, perquè normalment, ja la ballem prou i perquè a l'esplanada del port on érem (Mâcon) la música era... RAP! (a mi el rap m'agrada a la marinera)... en fi, que som uns carcamals, ja ho sabem i ho asumim, nosaltres som de l'època de les revetlles que cantava Sisa...

Si mirem les flames, del foc de Sant Joan
li veurem les (què era?)
el barret i els guants!

dec tenir ressaca de cava (que d'això si que en portàvem! cal ser previngut, que el champagne és molt car i els nostres caves són excel·lents)

Navegant cap a Chalos sur Saône i anar-hi anant!
Fotos, quan la connexií sigui "normal" (si és que ho arriba a ser en algun moment)

Bon Sant Joan a tothom i felicitats als Joans, Joanes i derivats!

p.d. Sapigueu que no puc entrar a la majoria dels blogs (connexions lentíssimes) i quan puc entrar-hi, no em deixa deixar comentaris la major part de les vegades que ho intento!

Carme, no puc entrar a veure l'aquarel·la... no em deixa... ja la veuré! Petons!

cuques de llum

Ja he acabat Incerta glòria i li he passat al Carles, del Taka (que no de la Taca).

Ara començaré  La dama de blanc, que em va enviar la Pilar de A encesa de llum. Encara conservo el post-it que em va enganxar a la tapa:

Tant de bo que gaudeixis de la lectura, com jo ho vaig fer
Pilar

Rebre una postal de Nadal per part de la Marta (Fanal blau), rebre aquest llibre, desinteressadament, per part de la Pilar, haver rebut, en el seu dia, el llibre dedicat del Veí de Dalt, o un exemplar de les Transformacions, quan existia el blog amb el mateix nom, on trànsformàvem (com el seu nom indica) un text de Mercè Rodoreda, gràcies a una iniciativa del Pere/Miquel/Saragatona... , rebre un parell de llibres de la Júlia Costa quan ens vam trobar en una galeria d'art on exposava el nostre fill Miquel...

Aquestes coses et fan adonar que la xarxa vessa cultura per tots els porus... si, si, també hi ha quelcom de negatiu: però jo no ho trobo, potser perquè no ho busco? (o potser perquè tinc taaaaaaaaanta sort!)

Una de les millors coses que m'han passat aquesta vegada al port de L'Epervier de Valence ha estat que, a les nits, encara s'hi poden veure cuques de llum...

feia tants anys que no en veia! tants!

serà que no les trobava? (o que potser no les buscava?)

Navegant pel Rhône (Roina)

 

No tinc ni idea de com he arribat a poder publicar aquesta foto, ho he fet a través de Picassa, però si ara em demaneu com ho he fet, no us ho podria explicar.

Som a Valence (encara a la Val du Rhône). Ahir vàrem arribar, des de Viviers. Vàrem sortir a les 8 del matí de Viviers i teníem 58 quilòmetres i tres rescloses per remuntar. Cinquanta-vuit quilòmetres semblen molt pocs quilòmetres per tardar tantes hores, ho sé, però els vam fer en vuit hores, aproximadament. Quan jo dic que navegar per rius i canals és com anar a peu, no em creieu, i tanmateix és així. Res a veure amb llogar una peniche o una penichette i navegar pel canal du Midi (bé, una mica si, que hi té a veure).

A les rescloses del Rhône, de vegades ens cal esperar una hora o una hora i mitja, perquè tenen preferència els vaixells de càrrega i els petrolers; tant és així, que ahir ens va suposar estar-nos mitja hora esperant  a la primera resclosa, a la sortida de Viviers, i una hora i mitja a la darrera resclosa, deu quilòmetres abans d'arribar al Port de L'Epervier, a Valence. Això és el que menys m'agrada del Rhône, que no deixa de ser una maleïda autopista.

Quan entrarem als canals, que són molt més petitets i "coquetos", això no passarà, malgrat que llavors treballarem el triple amb les rescloses i en cinquanta quilòmetres potser ens en trobarem vint-i-cinc!. Sí que tenen preferència les peniches, que són enormes, però allà no hi ha tantíssim trànsit. Per no haver-hi, ens molts trams, no hi ha ni bases de lloguer de les conegudes (com aquestes que us dic, de fer el canal du Midi, molt popular, que molta gent coneix i que és preciós, però tota una altra història).

Jo crec que, com a dona de navegant, m'estic guanyant el cel, perquè posar una hiperactiva en un vaixell i fer-la navegar a quatre-cinc -com a molt, sis quilòmetres/hora, mirant paisatge i esperant a les rescloses, no és una cosa fàcil, creieu-me! No sé si la santa sóc jo o és el capità, hehehe!

E puor, si muove!

Però... m'encanta!

Dec ser una mica massoquista. No, bromes a part, és una altra manera de viatjar, ja us ho he dit moltes vegades. Molt i molt diferent de navegar per mar, molt i molt diferent de navegar de cap altra manera. Molt i molt diferent d'anar a peu o en bicicleta.

E puor... si muove!

Jo no sé si aquest any acabarem arribant a París, perquè no tenim tot el temps del món (jo sóc l'única que no estic jubilada, però tots tenim coses a fer, no solament la feina) així doncs, ens hem proposat ser a casa abans de l'onze de setembre. L'any 2007, quan vàrem anar a París, ens havíem agafat un any sabàtic i llavors si, teníem tot el temps del món i ens vam poder estar a París un mes i mig. Aquesta, en canvi, serà una visita llampec.

El millor d'anar a París navegant és el camí, com allò del viatge a Itaca, que està molt trillat com a comentari, però és el que hi ha.

Jo crec que només ens hem creuat amb dues persones joves en tot el que portem de viatge: eren una parella que transportaven un vaixell (un veler, amb el màstil al damunt, plegat, ep!). També et pots trobar algun penjat, com a tot arreu, però la majoria de gent que fa viatges d'aquests són jubilats, així que, a partir d'ara, proposo un canvi de nom a la navegació per la vall del Rhône. Seria Rhône-Mundet (pels que heu nascut després dels anys setanta: ara hi ha una universitat, però fa molts anys, hi havia les llars Mundet, una espècie d'assil )

Ara volia mirar - sant Google- a veure si l'estic vessant i encara existeixen les llars Mundet, però això va més lent queeeeeeeee... ja se sap, connexió wi-fi gratuïta al port... i va a pedals (però encara gràcies!) Bé, doncs. Viatge-llars Mundet-a Itaca.

Estic a cinquanta pàgines d'acabar Incerta glòria i crec que tothom l'hauria de llegir. Més que res per no repetir la història... que em fa l'efecte que estem a punt de repetir-la, maremevasenyor!

Avui que tinc connexió sense sortir del Blauet i que és diumenge i estem a 35 graus i no fa bo de sortir per no rostir-se, m'he "empollat" La Vanguàrdia digital i no ho veig pas gens clar. Monsieur Hollande no crec que ens ajudi gaire, Frau (es diu així?) Merkel, ens està agobiant. El Sr. Rajoy es pensa que és el rei del Mambo i que Espanya  és el regne que "a ells" els agradaria. El Sr. Mas és un incomprès i no hi ha manera de posar-nos d'acord els uns amb els altres i els altres amb els uns.  Avui voten els grecs i que els déus ens agafin confessats... a veure què passa, però creieu-me queno les tinc totes, jo! ja vaig marxar amb angúnia, tot i que sé que jo sola no puc fer res...

Benvinguts Omniums culturals i ANC's... benvinguda societat civil a mobilitzar-se/mobilitzar-nos, perquè si els deixem fer "a ells" ho tenim molt cru!

On vera...

per cert, la foto és un bocinet del que es veu navegant per aquests rius dels déus...

Viviers

Des de Viviers, un cyber petit i esquifit.

A Avignon vam intentar comprar un aparell d'aquests petits que es connecten a l'ordinador per USB, per poder connectar-nos des d'on volguéssim. Veritat que a priori sembla una operació fàcil? Ets a frança, doncs compra'l a França, perquè si et portes el pirulí espanyol pagaràs el gust, les ganes i la línia telefònica a preu d'or. Doncs... No n'hi havia! Ens van dir que no els en quedaven perquè "il y a beaucoup de touristes" i els havien venut tots! Manda dallonsis! No sabien si en tornarien a tenir fins al setembre i tot just acabem d'inaugurar el mes de juny (gairebé)...

Per al Paseante: Hem remat a base de bé per fer tots els quilòmetres que ens separaven de Frontignan fins a Viviers! si sapiguéssis com m'he posat de braços! hehehe!

De moment les rescloses del R^hône les anem passant la mar de bé. Quan arribarem als canals, la cosa serà una mica més difícil, ja que aquelles són mig automàtiques, mig manuals. Que m'hauré de tornar a enfilar per les escales de gat, com els ídems, vaja! però encara ho superarem, que encara que els anys passen, encara estic fortota (i més després de tant remar, hahahaha!)

Aquest any no escric, però ho faré. Estic llegint "Incerta glòria" i m'està interessant tant que no el puc deixar, per tant no tinc temps d'escriure (ehem) a més, després de la desil·lusió de l'editorial que m'havia d'haver publicat el llibre fa un any... escriure... per què? (si, ja ho sé: per mi!) ho faré, ho faré. Però primer acabaré Incerta glòria.

S'ha mort la gosseta dels companys de viatge, la Mel. Era molt velleta i ja sabien que podia passar, però ha estat un episodi trist, molt trist. Ahir es va morir, aquí, en aquest bonic poble.  Avui ens hem quedat perquè ells necessitaven païr-ho. Demà continuarem viatge.

Ara fa una estona he intentat "baixar-me" la Vanguàrdia i llegir els articles d'opinió. Els he guardat en un doc per poder-los llegir tranquil·lament. A "La France profunde" no es troben diaris espanyols. Els francesos no entenen res d'això "que som catalans", que "c'est pas la même chose etre catalan qu'etre espagnol". Ni flowers! Ahir vam veure el partit Espanya Irlanda a un bar i és clar, cada vegada que hi havia gol, la gent ens mirava i ens deia Olé! i nosaltres no sabíem on mirar... no serveix per res explicar-los que no tot és paella, toros i castanyoiles. No serveix absolutament de res!

En fin...

Us deixo, que en lloc els 4 euros me'n voldran clavar 8 i no està la cosa per massa romanços.

Tornaré! Vejam si us pucenviar una foto...

no, ja veig que no puc... un altre dia!

Fora estrés

Estimats i estimades,

Com sempre, encallats a Roses amb la ditxosa tramuntana (que encara no bufa).

Demà a les 6 del matí sortirem a tota castanya (bé a la castanya que puguem donades les circumstàncies) i intentarem arribar a Frontignan - si, exacte, allà és on ens treuen el màstil i se'l queden fins a la tornada- se'l queden previ pagament d'un lloguer moderat. Si no fos moderat, hauríem de carregar el pal damunt del Blauet, de proa a popa (o de popa a proa), que hi ha molta gent que ho fa, amb la consegüent incomoditat que això suposa. Si traiem el màstil - per als que mai no havíeu llegit la nostra aventura de rius i canals- és perquè en deixar el mar i entrar per rius i canals, hi ha un munt de ponts. I amb el màstil, no passaríem per sota els ponts!

Perquè - pels no iniciats- un veler, com és el Blauet, té màstil. Que ja dic que és pels no iniciaaaaaaaaaaats!

Els altres podeu obviar la frase anterior.

Com que es tracta d'estressar-se el menys possible, he decidit que quan pugui escriuré i quan no pugui, no buscaré un lloc amb wi-fi com una boja tal com vaig fer quan vam anar a París la primera vegada o quan vam anar a Strasburg la segona vegada (la primera i la segona vegada respectives que vam fer canals, vull dir). Per mar és molt més fàcil trobar llocs amb wi-fi. La costa sempre està més massificada i això que fem és -dintre del que cap- molt més "salvatge". Que siiii, dintre del que caaaaaaaaaaaap. Que avui en dia, de salvatge, ja no queda res de res!

El primer any, vaig fer una quantitat de fotos enoorrrrrme. A dia d'avui puc afirmar rotundament que encara no n'he fet cap. És com amb el primer fill i els posteriors...

Així doncs, podeu anar lleginti buscant "les petites diferències" entre la primera vegada "Okamaku", la segona "Oka" i aquesta "Ops"...

Missatge pel Veí de dalt: la meva part de les HHVV ja està enviada. Si veus que em demoro massa amb el microrelat, no desesperis. Pensa que jo sempre compleixo, que sóc molt seriosa,jo!

Fa dos dies que no llegeixo diarisi veig molt poc la tele...encara existim?

Apa-li, fins aviat! (o no)

No som bons patriotes!

Els catalans hauríem de peregrinar a Madrittt, encadenats i demanant perdó.

La gran majoria som culpables que la prima de risc hagi escalat fins als núvols, degut a la monumental xiulada al partit de la copa del rei.

Culpaaaaaables! Antipatriooooooooooootes!

A què estem esperant, eh? eh? eh?

Assenyaleu aquesta xiuladora compulsiva, per a vergonya i oprobi!!!!!! Encadeneu-la!

harmonia?

No es pot governar a cop de twit!

no es pot tirar endavant un país estant sotmès a un partit (o a un altre)

les persones necessitem guies compromesos amb les altres persones, no amb "els seus partits" ni amb "les seves butxaques" ni amb "les seves poltrones"

No podríem formar conjunts de persones no sotmeses a res ni a ningú, que treballéssim tots per tots?

Una mena d'orquestra...

Amb un bon director, que desitgi el mateix que els altres "músics": que el resultat sigui harmoniós!

No hi ha manera?

Això és que no hem sabut escollir director...

Què hauria passat si, en aquesta orquestra, cadascú hagués anat per lliure o per afavorir "només" els violins, sense tenir en compte les violes? O si el director s'hagués amagat darrere la cortina de l'escenari i hagués enviat a dirigir l'orquestra a un ajudant seu gens experimentat? O si el primer violí hagués volgut prescindir del coixí que li proporciona la resta de l'orquestra?

ja sé, ja sé que sóc molt simplista. Però no vaig tan equivocada, coi!

meditem-ho...

Jules Massenet
Thais
Meditation
Classic FM M-Tel Radio Symphony Orchestra

Xiulant

Xiulant contra l'Esperança i amb l'esperança que ens en sortirem.

Intentant reunir l'imprescindible per tornar a emprendre el vol... aconsegueixo que tot càpiga en una sola bossa.

No cal massa equipatge, com més lleugeresa, més bé volarà el Blauet en la seva peregrinació per rius i canals.

El Blauet torna a París.

El  llarg camí, contradictòriament amb el que pot semblar (París, gran ciutat...) és un camí de  calma i de fusió amb la natura.

No desapareixo del tot, ja ho sabeu els que ens heu seguit en altres viatges. Aquí estarem!
Carpe diem!

Ens llegim.

Que els déus ens agafin confessats!

Pare nostre, que no sé on esteu, deslliureu-nos de la Espe!
Amén.

imatge treta de google.

Flors

Som emigrants al nostre país?

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit allò que jo pensava que no aconseguiríen mai.

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit que ja no cregui en res ni en ningú.

Em pregunto quin ha estat el moment en el qual el meu desig d'apropar-me a la gent i de trobar allò que ens uneix, més que allò que ens separa, ha estat truncat i ha girat com un guant.

Jo no tenia ni consciència de si pensava, escrivia, parlava i fins i tot, somniava, en català o en castellà. Tot era dins meu.

Ara no.

Per què?

Sóc jo sola, la culpable d'aquest canvi?

Dos anys

Andreu, allà on siguis...

... que sàpigues que encara ets entre nosaltres!

la poma i la bicicleta

Ahir vaig ser feliç amb una poma groga (golden) i una bicicleta infantil.

ah, i amb un nen!!!

un nen que va aprendre a anar en bicicleta sense "rodetes"...

I avui m'he volgut llevar amb música.

Fora "Bon dia Catalunya, els que us acabeu de llevar sapigueu que..." i toooooooooooota la cantarella de greuges que vénen al darrere!

Que els greuges hi són!!! però  avui m'he negat a sentir-los.

Que tingueu un bon el que queda de dimecres.

Iaiaflauta.

PREMI!

Rafel
Gatot
Fanal blau
Karlunx
Joana
Glòria

un gallifant per tots vosaltres!

Efectivament, Girona, temps de flors.

He d'empetitir algunes fotos per penjar-les aquí, la meva camera treia foc, ahir! un dia magnífic ple de flors i paisatge, una companyia immillorable (en Joan, la Feli i el capità)... un dia per gaudir de les coses senzilles (i tendres)

Sense escoltar polítics! (quin descans!)

Que tingueu un bon dia!!

On sóc?

us ho poso molt fàcil, eh?

La meva paraula/Les meves paraules

Se m'ha fet força difícil, això de triar paraula. Abans de demanar-vos ajuda, en tenia una mig aPARAULAda.

La primera paraula que em va passar pel cap va ser MÚSICA, per tot el que significa la música per mi; però vaig pensar que era massa difícil de definir, a no ser que em limités a dir allò que posava al llibret de color marró-lleig que es deia "Teoría de la música" i al qual se li desenganxaven les pàgines quan el llegia i que havia d'anar grapant com podia. La definició era molt lletja, tant com el mateix lllibret. Deia així:

¿Qué es  la música? La música es el arte de los sonidos.

I es quedava tan ample! Jo tenia pocs anys. Mai no em va agradar, aquesta definició de música i en canvi, la música m'anava acompanyant al llarg de la vida, de manera que he arribat a pensar que no hauria pogut viure sense ella; es pot viure sense moltes coses, però no sense música. Per això, se m'havia acudit apadrinar aquesta paraula. I no, la música no era el arte de los sonidos; era la vida mateixa!... així doncs, MÚSICA tenia molts números per ser la paraula escollida.

Ahir, però, vaig decidir fer una mini-enquesta i Déu n'hi do la quantitat de paraules que us ha suggerit el meu blog. Gairebé totes relacionades amb el mar, el vent, la navegació, el vaixell, els ocells (el blauet, que dóna nom al nostre vaixell actual)... alguna de les paraules que m'heu dit no tenia relació amb el nom del blog sinó amb com em veieu a mi, o quina mena de sentiments (o el que sigui) que us desperto. La veritat és que en cap moment he pensat apadrinar cap d'aquestes paraules (les relacionades amb el mar i la navegació) tot i que me les estimo molt, eh?

Sóc una persona totalment contradictòria, amb tendència a entristir-me, però amb un gran sentit de l'humor (veieu, la contradicció?) i per això m'he enamorat de la paraula PALLASSA, que ha suggerit el Paseante. I llavors he pensat apadrinar aquesta paraula, però...

Com a dona contradictòria, he pensat "si a tu no t'agraden, els pallassos, ni t'han agradat mai!". I he començat a buscar per youtube, com una boja, a través de la paraula PALLASSA. I m'he trobat amb la Pepa Planas, la nostra pallassa oficial, que em sembla que fins i tot li van oferir feina al Cirque du Soleil!, però els videos que he vist no m'han arribat al cor, ni enlloc. Reconec que, per qui li agradin els pallassos, ha d'agradar. Però a mi no m'ha fet ni fred ni calor. I en canvi, la paraula m'encanta!

Què fer?...

A poc a poc he anat derivant: pallasso/a =  qui juga, d'alguna manera, amb l'humor.
Humor = Coi, quina mena de definicions més horroroses he trobat per a la parula HUMOR! (ecsss) (veure el  Diccionari de la llengua catalana de l'IEC)

Per això, després de pensar una mica més, m'he decidit per HUMOR, si, però per BON HUMOR.

I per què? eh? eh? eh? eh? doncs perquè, donada la meva tendència depressiva, donada la tristor ambiental actual, la conjuntura (CONJUNTURA!!!) ohhhhhhhhhhhhh! una altra paraula que m'agrada! donada la conjuntura político-econòmica-social que estem travessant en aquests moments, m'ha semblat que apadrinar BON HUMOR em portaria bona sort! i és que m'agrada més apadrinar BON HUMOR  que IRONIA, per exemple, que també tenia molts vots (meus)... i aquí m'he quedat.

I com que aquest post/apunt serà massa llarg pel que us tinc acostumats i hi ha massa explicacions, m'he decidit a posar-vos aquest video d'una cançó popular adaptada per Mª Aurèlia Capmany i que cantava La Trinca fa moooooooooolts anys (quan encara no s'havien engreixat) i d'on vaig treure la meva famosa expressió: eh? eh? eh?  (jo només en poso tres, d'eh?), mentre que els trincos en posen la tira i mitja! (com es passen, oh, oh,oh,oh!)

Us convido a escoltar bé la lletra d'aquesta cançó, encara que no us agradin gaire els intèrprets. La lletra té molta mala llet, per tant una bona dosi d'IRONIA i una gran dosi del meu conjunt de dues paraules apadrinades:

BON HUMOR

I moltes gràcies per arribar fins aquí (si és que hi heu arribat, és clar!)

Apa-li!

aPARAULA'm

Aquest post està calcat del del Xarel-10 (adaptant-me al meu mar, ep!)

En Víctor Pàmies ens ha proposat un nou homenatge catosfèric. Aprofitant els actes de l'Any de la Paraula Viva que s'han fet per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, ens demana d'apadrinar una paraula i explicar per què l'hem triada.

Fa dies que rumio quina paraula triar però no m'acabo de decidir per una o altra (en aquestes coses sóc indecisa de mena :-D) i per això se m'ha acudit demanar-vos ajuda.

Quina penseu que pot ser la paraula

que més s'escau a Des del meu mar?

Només tinc dos dies per participar-hi, ja ho sé, però és que després de donar mil i una voltes, no sé encara quina paraula triar; en tinc una que em balla pel cap, però m'esperaré a veure si vosaltres me'n trobeu una altra... i llavors decidiré (si,si, a darrera hora!)

PS: Si voleu participar apadrinant la vostra paraula preferida, apunteu-vos en aquest FORMULARI

Gràcies anticipades per suggerir-me paraules!

sort que la música existeix!

Torno a constatar que tanta informació em fa mal

mal al cap

mal al cervell

mal a les neurones

mal general.

Jo només vull viure tranquil·la! vull assaborir, fruir de la salabror del mar quan passejo amb la Taca de bon matí, de l'escalforeta del sol a la pell els dies lluminosos de primavera, vull sentir l'olor de les fruites i les verdures a plaça, vull triar els tomàquets més gustosos i les bledes més lluentes, vull que em deixin gaudir de la meva llengua, que els meus fills siguin feliços amb el que tenen sense envejar qualsevol temps passat i que l'herència que deixi pels meus néts no sigui un món caòtic on no sàpiguen com bellugar-se!

No entenc en quin moment se n'ha anat tot en orris, no ho entenc...

O si?

On és, el remei, si un grup de pressumptes personatges (és que dir-los personatges a seques em sembla massa fort, no sé si s'ho mereixen) no són capaços de posar-se d'acord?

apa, doncs, continuem posant els nostres petitíssims granets de sorra, a veure si...

imatge de google

Sort que ens queda la música!

Peatges, mestres i societat malalta

Els catalans aviat pagarem per respirar.

Amb l'afany recaptatori que tenen els del govern central - també- per què no fan TOTES les autopistes i autovies d'Espanya de pagament? A nosaltres ja no ens ve de nou i els altres veurien el pa que s'hi dóna.

Ja sé que no dic res de nou, evidentment, que això s'ha dit, que... però homeeeeeeeee, és que ja tenim el got ple. I ja vessa!

Avui he sentit que hi ha una mestra a Andorra que la volen fotre al carrer perquè ha ensenyat els seus alumnes de 4 anys a escriure, llegir, sumar i restar. Vejam: si la mestra no els ha ha obligat  (la letra con sangre no entra, senyors!) , si ho ha fet amb mètodes pedagògics (que n'hi ha), si aquells nens i nenes han pogut desenvolupar les seves capacitats i a més a més han après a llegir i escriure mínimament, què coi volen?????????

Potser la mestra els hauria d'haver preparat perquè el dia de demà fossin  uns ni-nis comme il faut! O, com he sentit que algú deia aquest matí per la ràdio, perquè siguin uns bons concursants de Gran Hermano quan els arribi l'edat!

Ai, que no anem pas bé!... el meu nét de 4 anys llegeix i escriu mínimament, em demana jugar amb les paraules, s'inventa contes, suma i resta quantitats petites, i fa altres operacions sense ser conscient del tot de si està multiplicant o dividint, però resol problemes petitets. És delicte?

Socors!!!!!!!!!!!!

imatge de google