Entrades
Anava a fer un post, amb totes les de la llei, i de cop, veig que ja són les 12,40!
D'aquí a poc s'haurà de començar a fer el dinar i, tot i que no està escrit enlloc que l'hagi de fer jo... avui jo controlo.
Perquè, tal com deia una "cosa" d'aquestes que es reben a través del WhatsApp... "Us imagineu, confinats una altra vegada, però amb la casa plena de torrons, polvorons, mantecades, neules, cava i altres llaminadures nadalenques?"
Un horror!
Així doncs... avui un dinaret amb "caloria fluixa", que ja som a les portes del novembre, com aquell que diu!
Me n'hi vaig, que menjar amb poques calories requereix més feina que menjar normalet. Més feina i més calés (sembla mentida!)
Ara fa una estona deia al meu fb que avui fa un dia hostil (havia dit rúfol, però no és ben bé rúfol). Un dia de color mantega (això se m'acut ara).
El color mantega és un color neutre, "desaborío"... tot fa pensar en posar-se a escriure una història de misteri. Potser ho faci!
8 comentaris:
Doncs a casa, la Nuri avui ha fet escudella i carn d'olla, pero de Nadal, amb tots els ets i uts. Amb l'olla grossa, per si ens confinen....
😱 Francesc,
Responc des del mòbil i no sé si es veurà l’emoticona... però ennfi, que aprofiti!!! Brindeu amb una miqueta de vi o de cava, per arrodonir, ehh?
La gent , si per les festes estem confinats, em sembla que guanyarà uns quants quilets...
Dons sí, avui fa un dia gris, a la tarda fins i tot a plogut, una pluja fina això sí!
Bon vespre, Montse.
Ha fet un matí oliós.
Per sort, els torrons, polvorons i altres llepolies estan sempre a les cases dels altres. De moment, no organitzem res a casa nostra, així que no ens cal ni gaire menjar ni decoració. Però sí, pot ser un drama tenir la casa plena de 'tradicions nadalenques' i no poder sortir de casa. Jo ja temo el nadal, encara que només celebri les dates assenyalades, però he fet un gran esforç per perdre pes i m'agrada tant menjar que això serà molt, molt difícil.
Xexu, a mi la gent em veu prima, però aquí passa una de les dues coses: o jo tinc els ulls que em distorsionen les meves imatges, o és al revés, la gent que em veu prima té els ulls que li distorsionen la meva imatge. Sigui com sigui, quan era jove no m'agradava menjar dolç i com més gran, més m'agrada menjar-ne! (Un desastre) ;)
Sí,sí, M. Roser. Haurem de fer bondat o tornar a fer funcionar la imaginació i fer gimnàstiques d'estar per casa, per si de cas!
Va fer un matí molt lleig, sí, oliós, com tu dius. Diumenge va fer un dia magnífic, vaig aprofitar per arreglar els testos de la terrassa. I avui (dimecres), un dia espectacular! (parlem del temps, mare meva!!!)
Publica un comentari a l'entrada