06 de novembre, 2017

Impromptu

Massa coses han passat i massa coses estan passant.

Ara mateix, amb mig govern a la presó i l'altre mig a Brusel·les, no tinc gaire forç moral ni espiritual com per escriure al blog. No em ve gens de gust.

Sí que comparteixo, però la preocupació lògica i normal pel meu país.

M'agradaria tancar els ulls i obrir-los quan tot estigués bé. . Però d'això se'n diu... morir? i despertar-se al cel. Necessito un bany de realisme.

Aguantarem.

Us deixo amb l'impromptu que m'agrada més i que em calma.

Sempre Schubert!


3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Sort d'aquests moments d'escoltar una bella música, que ens fa oblidar com l'esser humà en pot ser complicat...
Petonets.

miquel ha dit...

Ahir, amb un cansament semblant al teu, em mirava i escoltava a You Tube les classes de violoncel de Casals i em venia sovint un somriure.

Oliva ha dit...

QUINA JOIA RETROBARTRE...
TU VOLS SCHUBERT,CALMA EL ESPERIT,REPOSAR...
JO NECESITO SWING,MOLT DE SWING,REARMARME,PER QUE,TAL COM DEIA EL MEU AVI PERE,"LA LLUITA CONTINUA".