Podria dir qualsevol bajanada, però estic massa afectada per tot el que està passant. És massa greu.
Ja feia molt temps que pensava que s'hauria de produir alguna cosa extraordinària perquè el govern central dialogués "de veritat".
Fa una setmana, vaig deixar de creure en els miracles.
Avui no crec en res.
Demà faig els anys que corresponen a una àvia amb vuit néts i no puc deixar de pensar en la meva pròpia àvia, amb l'edat que jo tinc ara, i la pena que em feia que m'expliqués aquells records tan tristos que em semblaven molt llunyans. Ara els estic revivint. Retorn al passat? al futur? On?
11 comentaris:
Per desgràcia, hem fet molts passos enrera...Jo també recordo fets semblants!
Bon vespre.
Confia Montse. Totes les passes que fem totes i tos plegats cap a la nostra llibertat estan mesurats.
Esperem també que els contraris a la democràcia no tornin a caure en la desmesura.
Més lluny, anirem més lluny...
Tampoc estem tan malament dona, en l’època de la teva àvia i van haver mots, avui en dia no hi hem arribat
pons007... dóna'ls temps (tant de bo m'estigui equivocant de mig a mig i m'hagués de menjar les meves paraules)
Carme Rosanas, no sóc creient (batejada i educada en el crisianisme, sí) però resaré perqué hi poguem arribar!
xavier pujol, només de sentir-los ara mateix a Las Cortes... se'm glaça la sang!
M.Roser (primer de tot, felicitats, que no et vaig felicitar pel teu sant!) Esperem que no anem encara més enrere...
EL FUTUR?...EN LA NOSTRE LLUITA,EN PETITS GESTOS PER CATALUNYA.
EL FUTUR?...EN LA NOSTRE ESPERANZA,SENSA FISURES.
jo també em vaig quedar en xoc .....estem a l'expectativa ...
La policia perseguint a cops de porra és molt vintage. Ja saps que tot torna. Per una banda són temps emocionants de viure, però per una altra, estem veient coses que ens marcaran de per vida.
Publica un comentari a l'entrada