Massa coses han passat i massa coses estan passant.
Ara mateix, amb mig govern a la presó i l'altre mig a Brusel·les, no tinc gaire forç moral ni espiritual com per escriure al blog. No em ve gens de gust.
Sí que comparteixo, però la preocupació lògica i normal pel meu país.
M'agradaria tancar els ulls i obrir-los quan tot estigués bé. . Però d'això se'n diu... morir? i despertar-se al cel. Necessito un bany de realisme.
Aguantarem.
Us deixo amb l'impromptu que m'agrada més i que em calma.
Sempre Schubert!
Ara mateix, amb mig govern a la presó i l'altre mig a Brusel·les, no tinc gaire forç moral ni espiritual com per escriure al blog. No em ve gens de gust.
Sí que comparteixo, però la preocupació lògica i normal pel meu país.
M'agradaria tancar els ulls i obrir-los quan tot estigués bé. . Però d'això se'n diu... morir? i despertar-se al cel. Necessito un bany de realisme.
Aguantarem.
Us deixo amb l'impromptu que m'agrada més i que em calma.
Sempre Schubert!
3 comentaris:
Sort d'aquests moments d'escoltar una bella música, que ens fa oblidar com l'esser humà en pot ser complicat...
Petonets.
Ahir, amb un cansament semblant al teu, em mirava i escoltava a You Tube les classes de violoncel de Casals i em venia sovint un somriure.
QUINA JOIA RETROBARTRE...
TU VOLS SCHUBERT,CALMA EL ESPERIT,REPOSAR...
JO NECESITO SWING,MOLT DE SWING,REARMARME,PER QUE,TAL COM DEIA EL MEU AVI PERE,"LA LLUITA CONTINUA".
Publica un comentari a l'entrada