31 de maig, 2016

Un post antic, molt antic

Un post antic, molt antic, que tenia guardat en un artefacte d'aquests que se'n diu "disc dur extern", antic, també. Tant, que ni tan sols puc esborrar documents que ja no m'interessen!

Que estic revisitant per rescatar escrits antics, molt antics.

Avui tot és antic, molt antic.

Un post que podria buscar entre els arxius del blogger, però que em fa molta mandra, ja que no era aquesta, la meva intenció. Me l'he trobat i punt.

I ara el copio aquí, sense canviar-ne ni una coma, perquè m'ha fet gràcia recuperar-lo.No hi ha títol, crec que es deia, precisament, "Sense títol". O no.

Perdoneu, però algú l'havia de recuperar, aquest post!

A més, de vegades, combatre la tristesa amb foteses és terapèutic.



Avui he dormit fins tard, molt tard, tenint en compte que sempre em llevo a les 7 del matí.

Se m'han enganxat els llençols? - us preguntareu-

Noooooooooooooo! M'he despertat a l'hora de sempre, tot i que no havia posat el despertador (darrerament m'he tornat moderneta i en lloc del despertador em poso el mòbil, que he descobert que és igualment efectiu, ja que és molt llest, tu, que el pares del tot i el paio es "desperta" a l'hora programada i fa un escàndol que l'has de sentir vulguis o no.).

Bé, doncs, per avui no l'havia programat, per tant, no ha sonat (és molt obedient). A les set m'he despertat per inèrcia, per la força del costum, perquè el món em va fer així o perquè tenia pipi. El motiu és el de menys.

Allò veritablement important, interessant i també estrany, per què no dir-ho? és que un momentet abans de despertar-me estava en plena sessió del Parlament de Catalunya!!! Si, si, tal com ho llegiu!

Jo no m'estava asseguda, havia demanat permís per passejar-me amb una flamant camera de fotos. El recinte, lluny de ser el Parlament de Catalunya- que ho era, al menys en essència- era model plaça de toros. I mireu que jo no hi he estat mai, en una plaça de toros, bé, si que hi he estat, però quan hi feien circ, no pas toros. El que s'esdevenia allà, però, no era gaire diferent del que hi feien quan jo hi havia estat veient circ. Era molt petita, jo. No, avui no, quan hi anava a veure circ. Continuo.

Jo anava fent fotos a tots els nostres parlamentaris - model fotògraf oficial de casament, passant per les taules, que no eren taules, avui, eren una mena de pupitres com els de l'escola dels anys seixanta. En un moment donat m'he parat davant ... del Sr. Rajoy! (què hi fa, vostè, aquí?- li he preguntat) i m'ha dit, en un català perfecte (aquí ja ho havia d'haver vist, jo, que allò era un somni, coi, però no me n'he adonat, quin fallu), m'ha dit, diu:

-Sóc un inflitrat, a tu ja t'ho puc dir, pequè no ho xerraràs, però fes-me la foto  com si no passés res, perquè ningú més no m'ha vist.

Jo m'he quedat molt parada, però molt, eh? tan parada que no he sabut què havia de fer i m'he estat debatent amb el dilema:

Què faig? Vaig a avisar algú o no dic res?, encara seran els de Polònia que estan fent l'indio per aquí i jo faré el ridícul més vil de la meva vida-

Per tant, no he dit res.

Llavors, llamp de llamp, m'he despertat.

Us confesso que no sé què fer. I si aviso els parlamentaris que tenen un inflitrat? Per altra banda... algú de vosaltres sap si el Parlament s'ha canviat a la Monumental? O a les Arenes? (quina és, la que encara funciona?)... L'equip de Polònia té rodatge, les nits de divendres a dissabte? On és la meva camera?


...En fi... jo avui tenia un altre post mig preparat, un que tinc pendent amb el senyor Passejador, però des d'aquí li faig saber que aquesta visió nocturna era molt important i que l'altre post veurà la llum un dia d'aquests. Li ho prometo!

Vaig a fer-me un cafetó ben carregat, no fóra que siguessi que fóssiga!*

* lingüistes del món, uniu-vos i perdoneu aquesta pobra pecadora, amén.


14 comentaris:

Joana ha dit...

Un post que pot ser antic, però intemporal!

xavier pujol ha dit...

Pecadora i somniadora.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Podria ser un post d'avui mateix. Ah! Jo tambè sóc pecador idiomàtic

M. Roser ha dit...

Ai, els somnis, de vegades són tan intensos que semblen rels i fins i tot, ens agradaria que ho fossin...En aquest cas, millor que no!!!
Petonets.

Teresa Duch ha dit...

És ben actual aquest post, Montse! I el somni? Bona mescla del que tenies al cap en aquell moment o del que t'havia quedat amagat i desconeixies. M'has fet riure molt.

Oliva ha dit...

LA LLENGUA,JO CREC,QUE A DE SER UNA COSA VIVA O SIA QUE NO T'ENMUINIS.

Olga Xirinacs ha dit...

¡¡Ai!! T'has de fer mirar aquesta fixació amb el senyor Rajoy.
El teu subconscient el mostra, el fa brandar davant teu en somnis, com un titella que és.
Ai, que el tens arrelat al fons del teu inconscient i tot, d'allà on surten els 'papus' que fan por. Ai, que t'estira els peus...

Montse ha dit...

Olga, és greu, la fixació? Quan li tens mania a algú, li has de fer vudú? (o seria pitjor?) Mai no li he pogut perdonar allò de las "mesas petitorias" demanant signatures contra Catalunya!!!!

Montse ha dit...

Oliva, ja ho sé, que és viva, la llengua. Per sort per nosaltres! (em sembla que ja es pot dir "barco", hahaha! Tant de bo algun dia ens deixin dir "bueno" ;)

Montse ha dit...

Teresa, jo, fa un temps, feia posts molt més irònics que ara i hi havia molta gent que reia. Darrerament (potser fa un parell o tres d'anys, des que dura això del "hamster", m'he tornt mig amargada, en tema de posts, vull dir. I és que hi ha coses que em superen!

La gent s'ha tornat molt fina, molt fina. Tan fina, que no podem dir res! A tot se li atribueixen significats que potser no hi són o, que si hi són, s'han fet de manera irònica. I sort en tenim, de la ironia que ara es veu tan mal parada!

Montse ha dit...

Ui, no, M.Roser, en aquest cas, molt millor que en somni es quedés! (ara, això de l'infiltrat... dóna per pensar, eh?)

Montse ha dit...

Benvingut al club dels pecadors, Francesc! :)

Montse ha dit...

Xavier, somiadora nocturna... i diürna també, només que els somnis diürns es poden controlar, i els altres no!

Montse ha dit...

JOana, els blogaires en som, d'intemporals... fixa't quants anys fa que ens arrosseguem per aquí!