28 de maig, 2016

No podria viure sense música!



Nostàlgia pura i dura:




Aquesta música (Simfonia dels set mars) va sonar a l'església, quan es casava una amiga (potser ja ho vaig explicar), fa molts anys... i allà vaig descobrir els Bee Gees en tota la seva esplendor. La Montse fa dos anys que es va morir i de tant en tant em trobo l'Antoni, el seu marit, passejant el gos, quan vaig a treure la Taca...






I aquesta la vaig descobrir gràcies a l'Oriol Martorell, el meu professor de música a la Normal i després, a la Universitat, quan feia Història de l'Art.  Ell ens feia l'assignatura "Història de la música".


Sé que és llarg, molt llarg, aquest disc, perquè no he trobat una sola peça, sinó la suite sencera. Però, francament, qui no la conegui, que l'escolti, perquè val molt la pena!


És taaaan important, la B.S.O. de les nostres vides...

Què faríem, sense la música?

continuarà...

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un record per a la teva amiga.
I un gràcies a la música.

Josep ha dit...


Salutacions a la teva amiga.
A mi si està produït per Pink Floyd no se'n fa llarg, tot el contrari.

Carme Rosanas ha dit...

Ara mateix em poso a escoltar la teva música... Gràcies!

M. Roser ha dit...

Que bonica aquesta melodia per a una boda...Sense la música no faríem gran cosa, estar tristos i avorrits...
Bon vespre, Montse.