28 d’abril, 2016

Passió

Avui em permeto, sense demanar permís, enviar-vos a que llegiu el que va escriure la Mercè, l'ànima turmentada de la Cornèlia, per celebrar els sis mesos de vida de Cornèlia Abril.

No té desperdici i jo no ho podria explicar millor, perquè el sentiment és el mateix. No en va, som ànimes d'un mateix personatge literari.

La meva és l'ànima apassionada, recordeu-ho, que es mou a ritme de tango (com podria fer-ho a ritme de bolero o de qualsevol música que surti de les entranyes).


Mig any de Cornèlia Abril, per Mercè Bagaria.

Aneu-hi, llegiu-la, penseu-hi i, si voleu, després torneu aquí i escolteu aquest bolero, d'un cedé que sempre m'ha apassionat (valgui la redundància passsional).





I ara, aquí teniu el tango que surt al meu relat a "He d'anar-me'n"... La Cumparsita. No em digueu que no hi ha passó, eh? no m'ho digueu. Encara no l'heu llegit? A què espereu?

"He d'anar-me'n".

Sis mesos de vida.

Si no l'has llegit no tens perdó! Som-hi!

Ai, el tango!


6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

L'especialitat de la Maite Martín és el flamenc, però els tangos també se li donen molt.

Montse ha dit...

I elsboleros. La Mayte Martín m'agrada molt, a mi. I concretament, aquest cd que va gravar amb Tete Montoliu, és un dels que més m'agrada!

Francesc Puigcarbó ha dit...

no és fàcil atrevir-se amb un tango, però la Mayte Martin pot amb tot, encara que estic amb tu, lo seu són els boleros.

Cornèlia Abril ha dit...

A mi m'agrada el CD on Mayte Martin canta amb Manuel Alcántara!

Feliç dia, ànima apassionada, ;))

M. Roser ha dit...

Els tangos són passió i els boleros , romanticisme ( segons la filosofia de la Roser)...M'agraden els dos estils, però els boleros una mica més!
He llegit el text...De sis mesos en sis mesos!
Bon dia.

Mercè Bagaria ha dit...

Parlant de boleros i de tangos, el meu pare cantava tant "La cumparsita" com "Usted", un bolero preciós amb música del mexicà Gabriel Ruiz Galindo. Són una senya d'identitat de tota ànima apassionada. Música i lletra són inspiradores, tenen musa pròpia. Ara que ho penso, Cornèlia Abril no es pot queixar de les muses. Gens ni mica.