Candidatures

Hola blog!

Fa mitja hora que estic intentant pujar una foto i no hi ha manera. I és que em sembla que, amb tot el temps que fa que et tenia abandonat, alguna cosa deu haver canviat o se m'han oblidat els mecanismes, perquè no trobo la foto que vull pujar. No serà que encara no he acabat de dominar l'entorn Apple/Mac i la meva memòria de la tercera edat es va quedar encallada al Windows? Tot podria ser!

No desesperem, i continuem intentant-ho!

Ja no sé quin sentit té, aquest blog, perquè, francament, mai no tinc ganes de posar-me a escriure-hi.  Suposo que, des del 2004, que vaig començar mb el blog vinculat al messenger, les coses han canviat tantíssim, que a mi se m'ha quedat "curt". Pel que té la vida d'acceleració constant. Però deixem-nos d'anàlisis i anem al gra, o no direm res.

Sóc candidata per "Junts pel Sí". No sé quin núm. tinc, ni idea, però vaig decidir apuntar-m'hi per allò d'ajudar a donar l'empenta, ni que sigui de manera simbòlica (pobres de nosaltres, si jo hagués de ser al Parlament, hahahaha!)

Avui he sentit que els de la CUP s'han queixat que els de Junts pel Si s'han apropiat (ens hem apropiat?) de la Via lliure. Quina bajanada! Si anem tots al mateix vaixell, amb què em surten, aquests, ara?

És com si estiguéssim al pati, a la cua per agafar el berenar. Hi ha unes quantes fileres. Els uns, volen pa amb xocolata, els altres, volen un croisant. Els de més enllà també volen pa amb xocolata, però la xocolata la volen amb llet.

-Tu, aparta't d'aquesta filera i posa't a l'altra, que aquest berenar és per mi!

- Però de què vas? El berenar és per tots! Si el que vols és xocolata negra, demana-ho quan arribis, però de moment tant se val, qui hi hagi a la cua, no trobes? A més, qui et diu a tu que jo la vull amb llet o negra? Jo, el que vull és arribar al berenar. Després decidiré si vull xocolata negra o amb llet. Segurament, agafaré la que tingui menys additius. Però de moment, tu, fem la filera i arribem-hi o ens quedarem sense res o amb les engrunes dels croisants!

En fi, ja coneixeu la meva filosofia d'espardenya.

L'estiu ha anat. No us sé dir si bé o malament: ha fet una calor tan intensa que hi havia dies que em pensava que em desfaria com un glaçó...

Hi ha moltes coses. Ja dic: massa coses per parlar-ne seriosament, i francament, no en tinc ganes!