06 d’octubre, 2014

Redecoració

No us ha passat mai, que teniu una habitació de la casa plena a vessar, que cal arreglar-la, redissenyar-la i fer-la habitable, després d'haver separat allò que ja no necessitem, allò que està passat de moda, allò que ens fa sentir malament, d'haver llençat la merda...

Doncs així és com veig jo el país ara mateix: es necessita una bona endreça. 

Primer de tot, llençar tota la merda (serà difícil, però no pas impossible).

Després, separar el gra de la palla. I creieu-me, hi ha moltíssima palla! Moltíssima més de la que ens puguem pensar, però disfressada de gra, així que cal anar amb compte!

Arraconar allò passat de moda, no tant per démodé, sinó per obsolet. Però, atenció: quedar-se amb alguns conceptes que podrien semblar vells, però que són fruit de l'experiència i de vells no en tenen res. Llençar l'obsolet, conservar l'important!

Tot el que ens produeix nàusea, fàstic, vomiteres directes... fora!

I una vegada el país més o menys netet... amoblar-lo de nou, aprofitant tots aquells mobles que dèiem: que "semblen" vells, però que estan carregats d'experiència, d'història, de vivències, de bon rotllo i que ens poden servir força, encara.

Que fàcil, no?

(imatge treta d'aquí)

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I exactament com quan endrecem una habitació:

Primer: sembla que no saps per on començar.
Segon: vas fent, vas fent i va sortint més feina encara de la que semblava
Tercer: quan acabes estàs supersatisfet...

A veure si ens en sortim

El pitjor inconvenient és que algú vagi desendreçant i embrutant de nou, mentre neteges...

Montse ha dit...

Tens raó, Carme, si mentre vas endreçant hi ha algú que continua desendreçant, ho tenim molt malament!

M. Roser ha dit...

Hi veig un problema i és que no tothom estarà d'acord amb el què cal llençar i el què cal guardar...
Bona nit.

...iescaig ha dit...

potser hem d'aprendre a no embrutar, i així ja no ens caldrà fer neteja;
a mi em sembla que ara tenim una oportunitat única per a intentar fer net

Olga Xirinacs ha dit...

Com que jo sempre faig servir els evangelistes com narradors del que passa a la vida diària, recordo que deien: "treus els endimoniats d'un cos (o casa, per exemple). La deixes neta i polida i, de seguida, set dimonis nous entre i se n'apoderen". És així si te'n descuides. Cal anar llest, en aquests temps. I tingues fe, dona, que estem en ple procés i calen ànims.
Salut sempre.

Olga Xirinacs ha dit...

Perdó, havia de dir: "treus els dimonis", no els endimoniats.

Oliva ha dit...

ESTIMADA,UNA NETEJA TOTAL?...FORA D'ESPANYA ES PODRIA INTENTAR,DINS EL RONIC ESTAT ESPANYOL,IMPOSIBLE,TENEN SINDROME DE DIOGENES.

Montse ha dit...

Cert, M.Roser (per cert, felicitats!) no tots tenim la mateixa idea sobre el que cal llençar i el que cal conservar, una llàstima!

Montse ha dit...

Ostres, Mati, és molt difícil (però espero que no sigui impossible).

Hi ha persones que quan veiem que la cosa s'embruta, som capaces de marxar... però hi ha gent que quan la cosa s'embruta, li encanta refregar-se en la brutícia, potser perquè la brutícia es presenta de manera llaminera...

Montse ha dit...

Olga, això que li deia a la Mati de la brutícia i fent servir símils religiosos... de vegades "el dimoni" o la brutícia, o el mal o digues-li com vulguis, ve tan ben embolicat, que deu ser molt difícil resistir-se a la seva temptació...

D'aquí que moltes vegades els dimonis es quedin, perquè els deixem quedar!

Montse ha dit...

Oliva, em sembla que haurem d'anar a parar fora de la galàxia, com deia aquell, hahahaha! perquè no queda un pam de net enlloc!

Elfreelang ha dit...

exacte ho has explicat de manera molt entenedora...som-hi i primer de tot hem de saber si podem o no endreçar el pis pas de propietat o de lloguer

Daniel ha dit...

L'has clavat. Al final potser no tindrem el piset com l'imaginàvem, però segur que ja no serà més com el que sabem del cert que ja no ens agrada gens.

Montse ha dit...

Elfree... "ells" diuen que "el terreno es suyo", ignoro de quin terreny parlen. I t'asseguro que quan vaig fer el Camí de Sant Jaume, em vaig sentir a casa meva en tot moment, així que "el terreno" penso que no és de ningú.

per tant, espero i desitjo que no ens sentim com "de lloguer", perquè no seria lògic!

Una abraçada

Montse ha dit...

Hola Daniel, que un científic com tu em faci un comentari, m'honora. Per altra banda, m'estimo tots i cadascun dels comentaris que deixa tothom (ara no voldria ser maleducada amb ningú, que consti)

Tant de bo puguem començar ben aviat a treure la pols del piset, un cop li haguem canviat els fonaments i els haguem fet ben sòlids!

Un petó!