Literaturitzats, imputats, periodititzats i estacats

La Maria Aladern, una escriptora blanenca, m'ha demanat que li presenti, junt amb la Carme Melchor, la seva darrera novel·la, El bram de l'aigua, que encara no ha vist la llum, però la veurà ben aviat.

Estic francament emocionada. Gràcies, Maria!

La setmana passada no us vaig explicar com va ser de reconfortant passar el matí de dissabte a la llibreria Serret de Vallderroures, tal com us havia comentat que faria.

Doncs només tinc paraules d'elogi per l'Octavi, per com em van tractar i estic contentíssima pels aproximadament vint llibres que es van vendre i que vaig dedicar amb molt de gust.

A veure si seré capaç de posar aquí les fotos que tinc al facebook (ho intentaré).

Diumenge, vam esmorzar i vam tornar a temps per acudir a la Plaça de Catalunya a donar suport a Omnium i a l'ANC, que, al seu torn, ens donaven suport a tots els catalans que volem la independència.

No sabria com dir-ho, així que queda dit, i queda entès, oi que si?

I aquest darrer cap de setmana ha estat més tranquil; amb una calor estiuenca, el canvi d'hora, que genera tantes passions, a favor o en contra. A mi m'és igual, el canvi d'hora, però no entenc per què l'hem de fer.

Econòmicament val la pena? i si és així... qui se'n beneficia? perquè les factures de la llum que arriben a casa meva són pitjors cada vegada. Em diuen que em fan les factures molt més entenedores, i jo, que em sembla que tonta del tot no sóc, no entenc res. Però continuen apujant-la.

Ergo... qui es beneficia d'aquesta hora canviada?

Si el meu fort fos l'estadística, ja hauria fet una gràfica per comprovar que, potser cada minut, hi ha un escorcoll, imputació o el que sigui, cap a algun polític català, sigui veritat o no.

S'emparen en el condicional: Podria ser que Fulano de Tal tingués un compte a Suïssa.

Si, també podria ser que jo tingués un compte a les illes Caiman, però no és. També podria ser que jo anés per president de la Generalitat, poder, podria, però no és. També podria ser que em volguessin donar el Premi Nobel de literatura, poder, podria, pero no és. I així... podria ser qualsevol cosa!

El condicional no és una condició (valgui la redundància) per acusar impunement a tot quisqui! I tanmateix, hi ha una classe de periodisme que el fa servir per a ús particular.

Sí,si, em podeu dir que avui també han imputat, escorcollat i no-sé-què-més a cinquanta-no-sé-quants entre polítics, empresaris i demés fauna (amb tot el meu respecte cap a alguns polítics, alguns empresaris i alguna fauna diversa). Dic fauna amb tot el "carinyu", ep!

Però és que a mí ja em patina tot, així que no mel's crec. No em crec res, ni com Sant Tomàs (per molt que toqui físicament els diaris on vénen les notícies, per molt que senti amb aquestes orelles que Déu em va donar, el que diuen per la ràdio, NO ME'LS CREC).

Marxem ja, netegem tot el que està brut i comencem de nou, va! A què esperem?

Aps, m'oblidava de dir que Mr. Iceta mai no ha estat sant de la meva devoció, però amb les seves paraules d'ahir a Catalunya Ràdio, que van sentir aquestes orelles que Déu em va donar i blablabla... Mr. Iceta m'ha caigut als peus. O més avall.

Ja s'ho faran, els socialistes. Quina santa llàstima (jo els havia votat, "años ha").

I què me'n dieu, de la prohibició de cantar "L'estaca" a Badalona? Us ho podeu creure? Perquè a mí encara em costa de creure que en ple segle XXI jo em vegi escrivint això.

Buf,buf,buf!

En tinc més, però no caldria...