Entrades
Llegia, avui, un comentari de la Júlia Costa a "ca l'Olga Xirinacs", on deia, entre altres coses, que naixem per casualitat, i que potser si haguessim nascut en un altre lloc, les coses ens haurien anat de diferent manera. I és clar.
Qui no ho ha pensat, alguna vegada?
Jo ho he pensat un munt de cops: si en lloc d'estar aquí, a casa meva, ben peixada, tenint la possibilitat d'escriure amb un ordinador i que el que dic - encara que el que dic sigui una bestiesa- arribi a molta gent, o a poca gent, és igual, per poca gent que em llegeixi, la possibilitat que sigui molta, hi és. Doncs bé: això és un luxe que no tothom es pot permetre.
Si en lloc d'estar aquí, deia, m'hagués tocat viure en en una comunitat d'un país pobre, on hagués d'anar a buscar aigua a quilòmetres, on la possibilitat de trobar menjar per als meus fos ínfima... un altre gall em cantaria.
Segurament m'importaria ben poc la via catalana, la moto gp o com es digui, la llei d'educació d'en Wert, les accions bancàries i la mare que ho va parir tot!
Per tant, la vida és una tómbola.
Tom, tom,
No em feu cas, divago!
O no tant.
Vaig a fer el sopar (afortunada jo, que el puc fer) I vosaltres, que em podeu llegir.
6 comentaris:
El meu pobre pare, al cel sigui, de tant en tant em deia, ai filla meva, has nascut en una merda de país, hauries d'haver nascut a Suècia, a Anglaterra, a Dinamarca. Jo li argumentava que pitjor hauria estat néixer segons on de l'Àfrica o a l'Índia i que menjàvem cada dia i teníem aigua a l'aixeta, cosa que, més o menys, el conformava.
T'anoto un enllaç on trobaràs un poema molt bonic de Joana Raspall sobre el tema, dirigit als infants, el vaig escoltar per primera vegada en una ocasió en què a un nen, per la ràdio, li van dir si havia après algun vers per Nadal i va recitar aquest, em va emocionar.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192489/
He vist que no hi és tot sencer, te l'anoto:
Si haguessis nascut / En un altra terra,
Podries ser blanc / Podries ser negre…
Un altre pais / fora casa teva
I diries “si” en un altre llengua…
T’hauries criat /d’un altre manera
Més bona, pot ser, potser més dolenta
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’altra mena
Duries vestit de sac o de seda,
Sabates de pell o tosca espardenya
O aniries nut, perdut per la selva
Podries llegir contes o poemes
O no tenir llibres ni saber de lletras
Podries menjar coses llamineres
O només crostonseixuts de pa negre
Podries, podries , per tot aixó pensa
Que importa tenir les mans ben obertas
I ajudar qui ve fugir de la guerra
Fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
La tristesa d’ell podría ser teva.
Joana Raspall
Encara més, podíem haver nascut al mateix lloc però en altres dates molt pitjors. Em va fer pensar molt un conegut químic que va a fer cooperació sovint a l'Àfrica quan em va fer reflexionar sobre el fet que encara que aquí hi hagi immigrants que hagin de dormir al carrer estan molt millor que segons on pel fet que tenen aigua potable a l'abast, per exemple.
està clar que les preocupacions canvien segons allà on vius. Si fòssis filla d'Amancio Ortega tindries unes altres preocupacions segurament
Ho he pensat moltes vegades i és una cura d'humilitat. Ens podem queixar perquè les coses sempre poden anar millor però, en el fons, tenim sort. El poema que t'ha apuntat la Júlia m'ha encantat!
Moltes gràcies, Júlia! un poema esplèndid d'una poetessa esplèndida!
pons007, per sort, no sóc la filla d'Amancio Ortega! no canviaria la meva família per res del món, ni que hagués nascut a l'indret més pobre del món! Només era una reflexió. Però tens raó. probablement la meva preocupació si fos immensament rica seria que no em fotessin els calés (si entren els cacos a casa meva, es podran emportar molta quincalleta, entre alguna joia heretada, això si!) (ah, i potser la tele, l'ordinador i para de comptar) ;) però millor que no vinguin!
Loreto: tenim molta sort, estem al rovell de l'ou. La llàstima és que hi hagi una part dels habitants del rovell de l'ou que ens estimin tan poquet i no ens deixin en pau... però és el que hi ha i seguirem lluitant!
Publica un comentari a l'entrada