Entrades
Vivim en un país on, pel desastre del Prestige, "no passa res", però , ep, atenció: per tocar el piano, contaminant acústicament una veïna, a la pianista li podrien caure set anys (7).
És que m'encanta!
Ai, Dalí, on pares? mira quant de surrealisme junt que t'has perdut, tchts,tchts... el que et podria inspirar!
Au, va, contaminem-nos una miqueta:
És que m'encanta!
Ai, Dalí, on pares? mira quant de surrealisme junt que t'has perdut, tchts,tchts... el que et podria inspirar!
4 comentaris:
Puc entendre la senyora del piano, si és tal com explica.
Però això del Prestige?, inmoral, indigne, una barbaritat!!
El cas del Prestige no té nom, a part de les famoses estupideses dels polítics. Espero que ho paguin després de 10 anys, almenys pels centenars de voluntaris que van anar a solucionar un problema ecològic molt greu, cosa que ells no van fer
El cas del piano sí que ho trobo una història d'allò més estranya.
... Com té un gos m'he tornat boig
... Com té un aquàrium al jardí m'he convertit en sirena.
... Com acostuma a menjar ous fregits ....
M'agradaria haver-me contaminat una mica, però no he pogut veure el vídeo. Però és ben cert que vivim en un país del tot surrealista. El cas és que fa temps vaig escriure un conte sobre un aprenent de Mozart i resulta que la realitat supera la ficció.
El món al revés (encara que la noia del piano hauria d'haver insonoritzat l'habitació)
Publica un comentari a l'entrada