26 de novembre, 2013

Ara m'adono que...

Ara m'adono que feia molts dies que no entrava. Ja no estic refredada, però sí que vaig molt enfeinada. 
De vegades em pregunto com podia - quan ho feia- portar la casa, cuidar la família (amb la participació de la parella), treballar fora de casa, com vaig poder estudiar psicodallonses a la Uoc i xatejar per internet (ho feia, ho feia!). Quan vaig començar amb el blog "primera vegada", ja feia temps que havia acabat la carrera. Ja feia tres anys, que l'havia acabada! perquè primer va ser la Uoc, combinada amb el xat i, finalment, el blog. Ara hi ha facebook, twitter, el blog, escriure, etc,etc.

Sort que la meva jornada laboral (fora de casa) és més minsa, sinó no sé com ho faria.

L'altre dia pensava que si visquéssim uns 500 anys, ara tot just estaria sortint de la infantesa per ser preadolescent.

Com que vivim uns noranta anys, a tot estirar cent, ja no puc dir que sigui preadolescent, oi que no?

Hi ha aquella teoria que diu que la vida és una setmana. Doncs jo ja sóc al cap de setmana... glups! espero ser a divendres (divendres tarda, si voleu, però divendres)

En fi, que feia molts dies que no entrava.És que quasi no tinc temps!

però encara piulo, de tant en tant...

per cert, han absolt la noia del piano! A la jutgessa li deu agradar la música, per sort!

Au, va, dos minutets de música per tancar els ulls i deixar de pensar en "el tema" per una estoneta...


2 comentaris:

Relatus ha dit...

És frustrant no tenir temps per dedicar a tot el que voldríem. Però encara deu ser-ho més no saber a què dedicar el temps. El problema és que sempre acabem prenent-lo de les hores de son.

Josep ha dit...

Montse, encara et queda molt -ens queda molt-. No sé si tu tenies una feina semblant al que fas ara, escriure, ordinador, perquè això seria fàcil ... La resta sí que és igual, el treball habitual de la casa compartit amb la parella. Però t'asseguro que el meu treball era totalment al revés del que faig ara, menys estudiar, que ho vaig deixar quan passava dels 50 anys. Montse, tenim molta corda, no quatre telenotícies d'aquests de TELE 5. I parat abans de cansar-te!
Cuida't molt.

Un petó