Entrades
L'estiu continua, la platja s'omple a les hores que toca. Jo només hi he anat un dia. A deshores,però, continua tan trista com sempre: pols de les obres del port, poca sorra - al llarg dels anys ens hem anat quedant sense aquell llamp de platja que caracteritzava la badia de Blanes- l'aigua plena de meduses, gent bruta que sempre hi ha,al costat de gent neta que, per sort, també sempre hi ha, mares, avis, àvies, tietes, amb nens i nenes que porten les galledes i les pales de sempre i que juguen als jocs gairebé ancestral de fer túnels o castells...
A les places, iaios a l'ombra - a l'hivern es posen al sol- o sigui: el que és lògic.
Sabeu què penso? penso que abans aquestes coses no eren notícia i no sortien als diaris ni als telenotícies: la vida quotidiana no formava part de la premsa, ni dels mitjans de comunicació, ni dels blogs (perquè no hi havia blogs, és clar!)
Amb aquesta darrera afirmació em refereixo a què ha arribat un moment en què qualsevol cosa "sembla" que hagi d'interessar als altres.
Que un determinat equip de futbol fitxa un jugador o un entrenador, és notícia!
que determinat actor o actriu es separa, té un fill, agafa el xarrampió, o es compra un vestit nou, és notícia!
que fulano de tal ha assassinat els seus fills - pressumptament- i que l'estan jutjant, és notícia!
que hi ha uns quants (molts, massa!) polítics corruptes que s'han enriquit a costa del poble (com es diu, en català, "pueblo llano"?) és notícia!
que hi ha espietes que espien com dues dones dinen i treuen la pell a tires a una coneguda família? és notícia!
que algú insulta tot un poble i no és destituït, és noticia!
que algú insulta tot un poble i és destituït, és notícia!
que a tal o qual país hi ha una nova guerra , és notícia!
Ep! No us adoneu, que he barrejat uns conceptes que són imbarrejables? (una altra paraula que m'acabo d'inventar)... a mi sempre m'havien dit que no es podien ajuntar peres i pomes per fer una suma (és clar, eren matemàtiques...)
A mi què m'importa, al capdavall, tot plegat? hi ha coses que m'importen molt i coses que em són totalment indiferents.
M'importa saber que no hem vingut en aquest món a patir sinó a ser el màxim de feliços que puguem, m'importa veure com surt el sol i com es pon cada dia, m'importa veure créixer els meus néts i fer-me (més) vella al costat de qui estimo. Això si que m'importa!
A veure si aprenem a distingir el que és notícia del que no ho és (per cadascú de nosaltres, ep!)
I què tal unes cançonetes d'estiu? (que s'abstinguin de sentir-les els joves, perquè me les tiraran pel cap, hehehe)
A les places, iaios a l'ombra - a l'hivern es posen al sol- o sigui: el que és lògic.
Sabeu què penso? penso que abans aquestes coses no eren notícia i no sortien als diaris ni als telenotícies: la vida quotidiana no formava part de la premsa, ni dels mitjans de comunicació, ni dels blogs (perquè no hi havia blogs, és clar!)
Amb aquesta darrera afirmació em refereixo a què ha arribat un moment en què qualsevol cosa "sembla" que hagi d'interessar als altres.
Que un determinat equip de futbol fitxa un jugador o un entrenador, és notícia!
que determinat actor o actriu es separa, té un fill, agafa el xarrampió, o es compra un vestit nou, és notícia!
que fulano de tal ha assassinat els seus fills - pressumptament- i que l'estan jutjant, és notícia!
que hi ha uns quants (molts, massa!) polítics corruptes que s'han enriquit a costa del poble (com es diu, en català, "pueblo llano"?) és notícia!
que hi ha espietes que espien com dues dones dinen i treuen la pell a tires a una coneguda família? és notícia!
que algú insulta tot un poble i no és destituït, és noticia!
que algú insulta tot un poble i és destituït, és notícia!
que a tal o qual país hi ha una nova guerra , és notícia!
Ep! No us adoneu, que he barrejat uns conceptes que són imbarrejables? (una altra paraula que m'acabo d'inventar)... a mi sempre m'havien dit que no es podien ajuntar peres i pomes per fer una suma (és clar, eren matemàtiques...)
A mi què m'importa, al capdavall, tot plegat? hi ha coses que m'importen molt i coses que em són totalment indiferents.
M'importa saber que no hem vingut en aquest món a patir sinó a ser el màxim de feliços que puguem, m'importa veure com surt el sol i com es pon cada dia, m'importa veure créixer els meus néts i fer-me (més) vella al costat de qui estimo. Això si que m'importa!
A veure si aprenem a distingir el que és notícia del que no ho és (per cadascú de nosaltres, ep!)
5 comentaris:
Montse, jo també penso que no hi ha res que sigui notícia. La notícia se la inventen perquè sigui notícia. Així!
A molta gent cal proporcionar coses perquè es distreguin, mantenir-los activament il•lusionats amb alguna llaminadura, donant-los tot allò que demanen per fer-los creure no sé què.
Als pobles, abans, hi havia temps per viure, no tenien tots aquests entreteniments actuals que segons diuen fan la vida menys avorrida. La gent era més "curta", cert, però en aquesta "tonteria" estava concentrada tota la filosofia del viure per viure i res havia més sa i real que la pròpia existència.
La gent que embruta, la gent que crea i escolta les seves pròpies notícies, que avui comencen i no se sap quan s'acaben, però si que saben que l'endemà en crearan un altra i l’escoltaran.
Perquè no es fixen en aquesta flor, tan fràgil, tan dreta, amb aquest perfum del teu poble i aquesta cadència que la fa única. Està aquí per alegrar la teva vida, i la de tots, és impossible ignorar-la si et creues amb ella, és impossible resistir-se als seus encants.
Que mirin aquest núvol, si, aquest que passa ara mateix sobre el seu cap en aquesta platja --que s'omple a les hores que toca--. aquest núvol es creix i s’esponja, s'esfilagarsa com un cotó.
Sola és un adorn sobre un fons blau, un presagi de béns quan tot el cel és un núvol. Neix i mor milions de vegades, canvia de lloc i temps; incansable s'aboca sobre la vida i la vida l'eleva amb l'ajuda del sol.
No fan olor ni canten, però obren llavors.
Montse, no creguis que soc un poeta, no, no! duc tres hores i gaire bé ni he sabut acabar-lo, però és que Blanes m’encanta, i mol-te gent no ho entén, venen per embrutar, no per viure.
Perdona totes las faltes i sobretot moltes frases que pot ser que “no tocaven”
Una abraçada.
Hi ha notícies que tan sols llegeixo els titulars per sobre. Farta de tot i de tots. La gent està (estem) fatal!
Igual ens quedem embaladits perquè ha nascut una criatura (ja veus quina notícia, tan vanguardista) Com quedem impassibles davant una barbària i/o bogeria.
En fi...
Això de les notícies és com els llibres d'història, que només parlen dels governants i mai dels governats. I jo sóc molt iaio de banc a l'ombra a l'estiu i al sol a l'hivern :-)
Quanta raó tens, Passejador! dels governats mai no se'n canta ni gall ni gallina, tchts,tchts... haurem de muntar un pollastre important perquè se'n parli!
Si, Glòria: ara, per desgràcia, hi va haver això del tren de Galícia... quina tristor! però llavors també passa que alguns mitjans volen aprofitar-se i expremen fins l'última gota de morbo (quin món de mones, que diuen!)
Josep, al meu blog hi teniu cabuda tots: prossistes, poetes, cronistes, gent que passeja, lectors i prou... tothom hi és benvingut! i saps què penso? que la gent "d'abans" no era tan curta com ens volen fer creure... que jo he conegut i conec gent molt gran, que es pensa "que no sap" i és una veritable enciclopèdia, amb una filosofia de la vida que no tindran mai aquests "llestos" que s'encomanen a Sant Google i prou (més vivències i menys teoria!)
Gràcies a tots per continuar llegint i comentant!
Publica un comentari a l'entrada