Entrades
Fa molt temps que no dic allò de:
Avui el meu mar és pla com un mirall; i és que gairebé ni em fixava en com estava, el meu mar, enganxada tot el dia a "l'actualitat", seguint-la, escoltant els uns i els altres, opinions de tots colors i de tota mena, contrastant colors polítics i opinions subjectives que volen semblar objectives... etc. Fa tres o quatre dies que passo olímpicament. Ho escolti o no ho escolti, el meu país petit continuarà igual, així que tanco les orelles.
Avui el meu mar és pla, però no com un mirall perquè hi ha una lleugera brisa i un sol preciós que cremarà els guiris que no es posin protecció i els nadius que es pensin que la seva pell no es crema com la dels guiris (es crema igual, el que passa és que no ho nota tant, potser per aquell coloret més "mediterrani")... jo - m'ho deia la meva àvia- tinc la pell de color de (ja sé que és poc romàntic) merda d'oca. O grogós. O groguenc. O "fosforito", que quan em trec els pantalons a ple sol, sembla que encara hagin encès un llum suplementari.
Si, tchts,tchts... aquell coloret de pollastre a l'ast que agafa tothom (o gairebé tothom) quan passa uns dies a la platja (protegint-se del sol), aquell coloret tan bonic (per sort, l'olor és una altra que la del pollastre a l'ast) aquell coloret no l'agafo mai o gairebé mai! Quan era jove, si! quan era jove agafava un to morenet claret que em quedava molt bé (o això em deien). Ara ja fa anys que en lloc del to morenet claret, em surten pigues que s'ajunten les unes amb les altres i que no em queden gens bé. Ai!
No us heu trobat mai, amb aquella afirmació que se us fa (a la cara) quan us diuen allò de:
- Estàs molt blanca, eh?
A mi em fa una ràbiaaaaaaaaaaaa... t'ho diuen tots: amics i suposats enemics. Els que t'estimen i els que no t'estimen tant. Tothom et diu "Estàs molt blanca" com si tu tinguessis la culpa de tenir la pell de color de merda d'oca.
Així doncs, demano als que m'estimen i als que m'estimen menys, que aquest estiu s'abstinguin de dir-me que estic molt blanca. Que es fixin en els cabells, per exemple i em diguin: trobo que els cabells blancs t'afavoreixen molt! I no caldria que afegissin: "malgrat lo blanca que estàs!". No cal!
Que tingueu un bon diumenge assolellat, que gaudiu de la platgeta els que hi aneu, i que agafeu aquell to de pollastret a l'ast tan suggerent! nyammm...
Avui el meu mar és pla com un mirall; i és que gairebé ni em fixava en com estava, el meu mar, enganxada tot el dia a "l'actualitat", seguint-la, escoltant els uns i els altres, opinions de tots colors i de tota mena, contrastant colors polítics i opinions subjectives que volen semblar objectives... etc. Fa tres o quatre dies que passo olímpicament. Ho escolti o no ho escolti, el meu país petit continuarà igual, així que tanco les orelles.
Avui el meu mar és pla, però no com un mirall perquè hi ha una lleugera brisa i un sol preciós que cremarà els guiris que no es posin protecció i els nadius que es pensin que la seva pell no es crema com la dels guiris (es crema igual, el que passa és que no ho nota tant, potser per aquell coloret més "mediterrani")... jo - m'ho deia la meva àvia- tinc la pell de color de (ja sé que és poc romàntic) merda d'oca. O grogós. O groguenc. O "fosforito", que quan em trec els pantalons a ple sol, sembla que encara hagin encès un llum suplementari.
Si, tchts,tchts... aquell coloret de pollastre a l'ast que agafa tothom (o gairebé tothom) quan passa uns dies a la platja (protegint-se del sol), aquell coloret tan bonic (per sort, l'olor és una altra que la del pollastre a l'ast) aquell coloret no l'agafo mai o gairebé mai! Quan era jove, si! quan era jove agafava un to morenet claret que em quedava molt bé (o això em deien). Ara ja fa anys que en lloc del to morenet claret, em surten pigues que s'ajunten les unes amb les altres i que no em queden gens bé. Ai!
No us heu trobat mai, amb aquella afirmació que se us fa (a la cara) quan us diuen allò de:
- Estàs molt blanca, eh?
A mi em fa una ràbiaaaaaaaaaaaa... t'ho diuen tots: amics i suposats enemics. Els que t'estimen i els que no t'estimen tant. Tothom et diu "Estàs molt blanca" com si tu tinguessis la culpa de tenir la pell de color de merda d'oca.
Així doncs, demano als que m'estimen i als que m'estimen menys, que aquest estiu s'abstinguin de dir-me que estic molt blanca. Que es fixin en els cabells, per exemple i em diguin: trobo que els cabells blancs t'afavoreixen molt! I no caldria que afegissin: "malgrat lo blanca que estàs!". No cal!
Que tingueu un bon diumenge assolellat, que gaudiu de la platgeta els que hi aneu, i que agafeu aquell to de pollastret a l'ast tan suggerent! nyammm...
7 comentaris:
Bon dia i bon diumenge!!!
Tranquila, que amb pell de merda d'oca ja en som dues, jo també i sí, fa molta per no dir moltíssima ràbia que tot i sabent-ho t'ho diguin un, l'altre i els de més enllà. Però no hi ha més remei que passar tan com es pot. Mentrestant jo continuo "envejant" si cas una mica, aquelles pells que agafen un color torradet tan bonit, no ens queda més remei.
Ara, gaudirem del diumenge!!!
jo si que estic blanca com un glop de llet.....fa molts anys que passo i fujo del sol sinó és amb barret, gorra, i amb protecció solar....la gent es fixa en el que no s'ha de fixar!
Hola FG! jo també lesw envejo :P
Doncs a gaudir del que ens queda, si senyora!
Elfree, i pensar que "abans" ens podíem estar al sol com llangardaixos... (no sé tu, però jo si que ho feia) en fi... prendrem menys el sol i nedarem més!
Petons a totes dues!
Bufff! si m'ho han dit de cops això d'estàs molt blanca!!!
I jo no m'he torrat mai al sol, perquè sempre tinc calor i no em sé estar sota el sol. O sigui que moreneta poc, poc... i ara menys!
M'he passat la tarda del diumenge caminant per camps de pomeres al sol de Lleida (també forma part del petit país que dius) i m'ha agafat una mica de coloret. Però cada vegada sóc menys de posar-me a rostir. Així que tu i jo podríem ser els Simpsons catalans :-)
Fas bé de passar de les notícies, jo només em quedo amb les que m'interessen ;-)Tu seràs blanqueta, però jo "renegría" no sé pas que és pitjor. Oi que tant en dóna? Petons, Montse.
Tens raó, la gent sempre pregunta el mateix, i no sé per què. Hi ha mil raons perquè a un estigui amb el seu color habitual. Penso que són preguntes com si fos una frase feta.
"Ostres, que t'has fet mal?(braç trencat)". O,"I tens per gaire, tens per gaire?"
Per cert, Montse, m'agrada la platja mentre pugui veure la sorra. Si no és així, prefereixo un pi.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada