Entrades
Si no existís internet, no hauria pogut fer psicopedagogia per la UOC.
Si no existís internet, no hauria conegut una colla de gent molt vàlida amb qui m'he relacionat i encara em relaciono.
Si no existís internet, no hauria conegut una colla de gent molt estúpida amb qui mai no m'he relacionat.
Si no existís internet, no hauria viatjat deu o dotze vegades a Galícia a veure amics coneguts per internet.
Si no existís internet, no hauria participat en l'escriptura d'una novel·la col·lectiva i d'una colla de llibres col·lectius.
Si no existís internet, no hauria participat a les Històries veïnals.
Si no existís internet ara no seria presidenta de l'ARC.
Si no existís internet, no estaria ara aquí "perdent" el temps amb el meu blog, mig oblidat fins fa unes setmanes (i que ja està a punt de complir nou anys - nou a blogger, que abans ja en tenia un altre, jo, de blog, a messenger)
Si no existís internet ara estaria llegint un dels llibres de la pila de la tauleta de nit, que esperen per ser llegits.
Si no existís internet, no m'hauria complicat la vida des de l'any 1997 fins ara...
Així doncs, no tinc ni idea si és bo o és dolent per mi que existeixi internet. Algú ho té clar?
11 comentaris:
Jo no penso que perdem el temps amb el blog, l'utilitzem d'una manera tan vàlida com quan llegim o escrivim una novel·la. Jo sempre he llegit llibres i els continuo llegint, vaig canviar la tele pels blogs. Perdia més el temps abans que no pas ara.
Gràcies als blogs escric una micona cada dia i em va bé fer-ho.
I la gent i la capacitat de relacionar-te de parlar de coses, d'opinar i que opinin... no, jo no perdo el temps. I mira que n'hi passo molt més que tu. :DDD
Ara bé, cadascú, és cadascú!
Si no existís internet l'hauríem d'inventar DE FORMA IMMEDIATA I URGENTÍSSIMA!!!!
Ja veus si t'hauries perdut coses...
Jo hauria perdut una manera esplèndida d'expressió, de coneixença i de receptes de cuina!
Ja veus...
I no t'hauria conegut a tu!
És clar que si, encara que per la edat he arribat una mica tard. El seu principal inconvenient és l’ idioma. Ja és possible aprendre matemàtiques, física, història, programació o criptografia a través d'Internet. Però per fer-ho cal un alt nivell d'anglès perquè ni les plataformes ni la major part del seu contingut estan encara traduïts a altres idiomes.
Un fet que prova que, igual que va passar amb l'expansió de la Wikipedia, en que gaire bé tots els meus coneixements estan allà dins, per la democratització de l'educació només cal gent disposada a compartir. En el cas de l'enciclopèdia lliure el requeriment va ser compartir coneixements. En el de les noves plataformes d'aprenentatge és compartir, a més, temps. Temps per articular i ensenyar el que cadascú sap i aprendre el que els altres coneixen. I sobretot conèixer gent.
jo et diria el mateix que han dit per amunt si no existís s'hauria de tornar a inventar ....jo trobo que com tots hi ha gent que potser no el fa servir de manera adequada....per a mi els blogs escriure-hi, llegir-los m'acompanya i és un temps invertit que no és temps pas perdut .....es pot compartir, denunciar, serveix per combatre i difondre les injustícies .... seria llarguíssim....i també permet estudiar, internet és genial! i a sobre he conegut i mantingut converses en directe amb persones blogaires molt especials ....i fins i tot vaig tenir el gust de saludar-te
Elfre, va ser genial, conèixer-nos en directe! :)
Josep, suposo que interpretes, com jo, que internet és una eina i que sempre dependrà de com es faci servir, ja veus que jo hi vaig arribar fa una bona colla d'anys i n'estic encantada; només em pregunto què passaria si no existís.
Joana, tu vas ser de les primeres blogaires que vaig conèixer i, realment, per aquesta banda, estic molt satisfeta. El dubte, com ara li deia a l'Elfre i al Josep, està en què passaria si no existís.
Júlia, urgentíssima, tu ho has dit. Quants anys fa que ens vàrem conèixer? jo diria que uns 10 o 15 com a mínim... si,si, tots teniu raó!
Carme, que jo, a part del blog, intervinc en fòrums, jugo a scrabble, continuo fent cursos... mare meva... jo no volia dir perdre el temps "de perdre'l", sinó de "dedicar-lo a altres coses" que, pel fet d'estar davant la pantalla, no puc dedicar-l'hi. No, si quan dic que necessito dies de 30 hores...
:)
Carme, em fa l'efecte que m'he de reciclar en pronoms febles, hahaha! suposo que hauria d'haver dit "no puc dedicar-hi".
Montse,jo vaig obrir el bloc per parlar del càncer, no com a professional sinó com a pacient que ha après. Vaig tenir "èxit" però no segueixo amb ell perquè les persones que estan interessades preferien l'anonimat, cosa molt normal. A partir de llavors ho faig a través del correu, però quan ho feia pel bloc havia arribat a aconseguir que s'interessessin per una nena malalta al diari ARA, i els hospitals més importants de Barcelona. És una gran eina, sens dubte. Tens tota la raó, i si explico això és simplement com una demostració del valor que té.
Una abraçada.
Suposo que aquesta realitat virtual ens apropa a persones que potser no ens diríem res pel carrer o fent cua al súper. Aquí ens despullem una mica, ens fem companyia, ens alegrem quan algú navega pels canals de França o té un nou net... Jo no n'he trobat gaires de persones desagradables per aquí (per no dir cap). M'agrada que tornis a voltar sovint per Blogville.
Quan pensem, obriré un blog, sovint en l'últim que pensem és si ens donarà temps de tot, i aixó ho veiem quan anem correns per a fer la resta de coses i venim aquí, es posem devant d'un monitor i ens endinsem en aquest món que sovint (per sort) ens dona molts bons moments i companyia. Hi ha excepcions també, però és tan bonic sentir propera a la gent.
Arribo aquí mitjançant un amic comú, en Josep, i el que he vist fins ara m'agrada per tant amb el teu permís m'hi quedo.
Bon diumenge!!!!
Existint internet hem trobat una nova manera de guanyar el temps.
Publica un comentari a l'entrada