17 d’agost, 2012

Declaració d'intencions

 Recordo a uns quants blogairs i blogaires que des que vaig sortir de casa no he pogut entrar al seu blog... no els citaré perquè la llista és molt llarga, però no sé què coi passa. El que observo és que quan vaig a les vostres pàgines, en lloc d'allò del blogspot.com.es, em surt blogspot.fr, i s'esborra el com i l'es. Amb alguns blogs no passa res i s'obren normalment malgrat el canvi  i en d'altres, no hi ha manera. Que ho sapigueu!!! (ehhhhhhhhh, Carme, Marta blava...etc,etc?)

I ara una altra intenció. La podria anomenar Arrels i no tindria res a veure amb Kunta kinte (això només ho entendran els que tenen les arrels grisoses com les meves, que fins ara em tapava amb química pura i dura, perquè aquests segur que van veure "Raíces" en el seu dia). I dic que me'ls tapava fins ara perquè el mes passat vaig decidir que tenia ganes de veure com són els meus cabells "realment actualment". Als vint-i-cinc anys vaig començar a tenyir-me perquè em sortien cabells blancs (dos o tres, en tenia, ai senyor) i fins fa un mes pel meu cap han passat tots els colors de l'Arc de Sant Martí, excepte el vermell i el verd. El blau també (en forma de perruca,i en un carnaval, ho confesso). Ha arribat l'hora de la veritat: no per dur els cabells d'un altre color "semblarà" que sóc més jove. Tinc l'edat que tinc i punt.  Arf,arf (agafo aire, que fa moltíssima calor).

Més intencions... hmmm... com que sóc tan "gafe" que enfonso editorials, em fa l'efecte que acabaré autopublicant-me el ditxós llibre, acabat fa més de dos anys.

Encara més: aquesta ja la vaig dir. Si hi ha plaça, espero trobar-ne per estudiar francès a l'Escola oficial d'idiomes del meu poble (de la meva vila). D'anglès, a part que ja sé que no hi ha plaça, és que, francament, passo. I d'italià no en fan, així que per a l'italià me n'aniré, com feia fins ara, al centre cívic, igual que per fer tai-xi.

Vejammmm... més intencions de cara a la temporada tardo-hivern? suposo que no deixar el blog (això mai!) i lluitar per la nostra pobra, trista i dissortada llengua.

I  lluitar per tantes coses...

I, com no, estimar néts i nétes, que els fills ja neixen estimats (com la sèrie... ah, si, allò era "estrellats". Bé, ja m'enteneu).

Ja som a la Saône, tal com deia ahir. I d'aquí a una estona intentaré penjar fotos precioses, si puc.

si,si, teniu dret a dir-me que hi ha una expressió catalana per dir "gafe", i que és "mala estrugança". Doncs això.

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aixó dels proposits no es fa a primers d'any - Quan a la novel·la, per autoeditarla hi ha un sistema en que la gent col·labora amb petites quantitats. Parlo de memòria pero em sembla el lloc es diu Verkami.

Barbollaire ha dit...

Montse, a mi em passava el mateix. Hi han hagut un quants blogs (Carme, fanal i el teu per exemple) que des de l'Île-de-France, no hi havia manera.
Em passava, exactament això que dius.

I les intencions, em semblen fantàstiques...
Petonets dolcíssim nina estimada
;¬)******

gatot ha dit...

això et passa per provar d'entrar a blogs que no estan en la pell de la "liberté, fraternité, égalité"...

no veus que els gavatxus en saben molt d'això? després criticarem la censura xinesa...

per cert, has provat d'entrar als meus? imagino que tinguent família a perpinyà dec tenir bula...

:P

apa, no triguis, que tinc ganes de veure't sense tenyir!

Salvador Macip ha dit...

Als que vivim fora ens passa a tots. Des que blogger va fer el canvi al .es i va començar a circular les maneres d'evitar-ho, els que van aplicar la primera solució i no la versió millorada que va córrer després bàsicament han tancat les portes a tothom que intenta accedir-hi des de fora d'Espanya. I el pitjor és que no pots ni deixar-los un comentari per explicar-los-ho!

Olga Xirinacs ha dit...

Prenc en consideració això dels colors del teu cabell, ¡quina novel·la!: atribuir una aventureta a cada època de color... escriu-la, sispla.
Però sobretot voldria saber això de la teva editorial que s'ha enfonsat. ¿M'ho pots aclarir? M'interessa, perquè el meu editor, el que m'havia de publicar fins que em morís, ha desaparegut. ¿Som entre fantasmes? Sort que per caritat confio que algú em publiqui encara. Coiles, coiles.

Bon viatge, bona diversió i no et capfiquis. Petons.

Joana ha dit...

Dona!!! res de "gafe"... diguem que has escrit una ratlla negre, ara en toca una de colors.
De totes maneres i com esta el pati... no serà que has deixat de pagar alguna taxa blocaire internacional? :) je je

Elfreelang ha dit...

ja has tornat? deu ser que blogger no entén d'idiomes i volia fer la punyeta...estudiar francès..quina bona pensada!

khalina ha dit...

Quan fas una llista de propòsits i la publiques, has de cumplir-la, o t'arrisques que els altres te la recordin ;)

Doncs ànims i endavant!

Manel T. ha dit...

Ei, m'acabes de recordar que m'he de posar en la meva particular revisió de llista de propòsits! Petonet, guapa!

Montse ha dit...

A tots: gràcies per escriure, d'entrada.

Al Gatot: a ca teu tampoc no puc entrar, marrameu!

Manel, jo em faig propòsits a finals d'any i a finals d'estiu... a mi em va bé (encara que no sempre compleixo)

A la khalina: puc prometre i prometo - com deia aquell- que si després no m'agrado gens, però gens,gens,gens, igual em poso rastes de colors! ;)