La meva paraula/Les meves paraules

Se m'ha fet força difícil, això de triar paraula. Abans de demanar-vos ajuda, en tenia una mig aPARAULAda.

La primera paraula que em va passar pel cap va ser MÚSICA, per tot el que significa la música per mi; però vaig pensar que era massa difícil de definir, a no ser que em limités a dir allò que posava al llibret de color marró-lleig que es deia "Teoría de la música" i al qual se li desenganxaven les pàgines quan el llegia i que havia d'anar grapant com podia. La definició era molt lletja, tant com el mateix lllibret. Deia així:

¿Qué es  la música? La música es el arte de los sonidos.

I es quedava tan ample! Jo tenia pocs anys. Mai no em va agradar, aquesta definició de música i en canvi, la música m'anava acompanyant al llarg de la vida, de manera que he arribat a pensar que no hauria pogut viure sense ella; es pot viure sense moltes coses, però no sense música. Per això, se m'havia acudit apadrinar aquesta paraula. I no, la música no era el arte de los sonidos; era la vida mateixa!... així doncs, MÚSICA tenia molts números per ser la paraula escollida.

Ahir, però, vaig decidir fer una mini-enquesta i Déu n'hi do la quantitat de paraules que us ha suggerit el meu blog. Gairebé totes relacionades amb el mar, el vent, la navegació, el vaixell, els ocells (el blauet, que dóna nom al nostre vaixell actual)... alguna de les paraules que m'heu dit no tenia relació amb el nom del blog sinó amb com em veieu a mi, o quina mena de sentiments (o el que sigui) que us desperto. La veritat és que en cap moment he pensat apadrinar cap d'aquestes paraules (les relacionades amb el mar i la navegació) tot i que me les estimo molt, eh?

Sóc una persona totalment contradictòria, amb tendència a entristir-me, però amb un gran sentit de l'humor (veieu, la contradicció?) i per això m'he enamorat de la paraula PALLASSA, que ha suggerit el Paseante. I llavors he pensat apadrinar aquesta paraula, però...

Com a dona contradictòria, he pensat "si a tu no t'agraden, els pallassos, ni t'han agradat mai!". I he començat a buscar per youtube, com una boja, a través de la paraula PALLASSA. I m'he trobat amb la Pepa Planas, la nostra pallassa oficial, que em sembla que fins i tot li van oferir feina al Cirque du Soleil!, però els videos que he vist no m'han arribat al cor, ni enlloc. Reconec que, per qui li agradin els pallassos, ha d'agradar. Però a mi no m'ha fet ni fred ni calor. I en canvi, la paraula m'encanta!

Què fer?...

A poc a poc he anat derivant: pallasso/a =  qui juga, d'alguna manera, amb l'humor.
Humor = Coi, quina mena de definicions més horroroses he trobat per a la parula HUMOR! (ecsss) (veure el  Diccionari de la llengua catalana de l'IEC)

Per això, després de pensar una mica més, m'he decidit per HUMOR, si, però per BON HUMOR.

I per què? eh? eh? eh? eh? doncs perquè, donada la meva tendència depressiva, donada la tristor ambiental actual, la conjuntura (CONJUNTURA!!!) ohhhhhhhhhhhhh! una altra paraula que m'agrada! donada la conjuntura político-econòmica-social que estem travessant en aquests moments, m'ha semblat que apadrinar BON HUMOR em portaria bona sort! i és que m'agrada més apadrinar BON HUMOR  que IRONIA, per exemple, que també tenia molts vots (meus)... i aquí m'he quedat.

I com que aquest post/apunt serà massa llarg pel que us tinc acostumats i hi ha massa explicacions, m'he decidit a posar-vos aquest video d'una cançó popular adaptada per Mª Aurèlia Capmany i que cantava La Trinca fa moooooooooolts anys (quan encara no s'havien engreixat) i d'on vaig treure la meva famosa expressió: eh? eh? eh?  (jo només en poso tres, d'eh?), mentre que els trincos en posen la tira i mitja! (com es passen, oh, oh,oh,oh!)

Us convido a escoltar bé la lletra d'aquesta cançó, encara que no us agradin gaire els intèrprets. La lletra té molta mala llet, per tant una bona dosi d'IRONIA i una gran dosi del meu conjunt de dues paraules apadrinades:

BON HUMOR

I moltes gràcies per arribar fins aquí (si és que hi heu arribat, és clar!)

Apa-li!