interaccions

Demà tinc una sessió amb una mare angoixada.

He fullejat un llibre de capçalera des de fa pocs anys- entre altres llibres de capçalera, també recents:

 Laura Gutman
Crianza
Violencias invisibles y adicciones
Del nuevo extremo- Integral

Arran d'un altre llibre sobre criança que anava més dirigit a mares amb nadons que no pas a mares amb fills que, al seu torn, ja tenen fills, vaig descobrir Laura Gutman i me'n vaig enamorar. Llavors vaig buscar altres llibres més adients per mi (per edat, per temes i per tot plegat) i vaig veure que en realitat no hi ha tanta distància emocional entre les edats. Bé, si que n'hi ha, evidentment, però "no tanta". En fi, jo m'entenc. El que vull dir és que no cal ser "mare-jove" per llegir allò que et pot servir, si més no, per pensar.

Al capítol "Escolaridad, soledad y adicción" he trobat algunes frases que em serviran de punt de partida per parlar amb la mare que he de veure demà . Una mare que ha d'aprendre a confiar en el seu nen...

En deixo un parell, a mode de reflexió:

"Para acompañar a un niño en el reconocimiento y exploración de su propio deseo, es necesaria gran madurez emocional por parte del adulto maternante. Porque ese niño, al desear algo por sí mismo, deja de pertenecernos."

I encara...

"Lo que los niños ya no hacen es quedarse en casa, jugar en la habitación, invitar a amigos con suficiente vitalidad para divertirse.(...) Y miran la televisión porque no hay nadie disponible para mirarlos a ellos."

Per pensar-hi, no?