18 de març, 2012

transicionant

De vegades quan passejo la Taca em faig reflexions i se m'acumulen els pensaments. Altres vegades m'emporto la ràdio i ja no penso, només escolto; o  alguna de les coses que diuen em fa allunyar-me de tot i aprofundir en aquella idea del que algú acaba de dir; o si, en lloc d'escoltar com parlen tertulians i derivats, estic escoltant música, llavors em faig unes composocions al meu cap tan bones com quan somio, i em sap greu no poder-les plasmar de seguida, perquè, amb el pas del temps se m'acaben oblidant. No vull dir que siguin contes, ni narracions, ni novel·les, ni poemes (tant de bo algun dia pogués transformar el que penso en poema), no, no, no... és.. com ho podria dir? és que no té definició. Són pensaments i prou, i alguns d'aquests pensaments arrelen. Potser algun dia podré recuperar-los... perquè el truc de la llibreteta per apuntar els pensaments funciona quan vas en transport públic (fins i tot en transport privat si no ets el conductor) però - al menys a mi- no em funciona quan camino.

Durant els tres anys i mig  que vaig col·laborar al diari de Girona, portava sempre la famosa llibreteta i sí, ho reconec: en algun moment, caminant i tot, m'havia parat al mig del carrer per apuntar-me una idea; llavors el capità em va regalar un dictàfon perquè enlloc d'apuntar, pogués gravar la idea, però només ho vaig fer una vegada; em feia vergonya, anar pel carrer parlant-li a un adminicle que ni tan sols tenia forma de mòbil, perquè la gent em mirava com si m'hagués tornat lirona (parlar sol està molt mal vist, us hi heu fixat?)

i tot això per què ho deia? ah, si, ahir vaig fer una barrija-barreja entre el que vaig escoltar, després el que vaig llegir i després el que vaig pensar:

Ahir vaig llegir a L.V. un article de la Cristina Sànchez Miret que venia a dir que el govern actual està intentant recentralitzar el país d'una manera subtil. No hi estic d'acord: el govern actual està intentant recentralitzar el país, però no subtilment sinó a lo bèstia. Tot plegat em fa pensar que hem estat una bona colla d'anys vivint una transició que ens ha fet donar una volta de tres-cents-seixanta graus: aquell home ho tenia tot tan ben lligat, que hem trigat trenta anys a fer la volta, però l'hem acabat fent. I si encara no l'hem feta... atenció, que aviat la farem (si no actuem!)

Aquesta segona reflexió sobre l'article de la C.S.M. la faig arran d'una expressió que vaig sentir mentre escoltava la ràdio, tot passejant la Taca, tal com us deia. I després del passeig, va ser quan vaig llegir l'article i vaig barrejar els dos conceptes.

En una emissora no catalana, algú, un tertulià - suposo- parlava de la quantitat d'anys que hem passat "transicionant" (ell no va dir aquesta paraula, aquesta paraula me l'invento jo ara mateix) trenta anys en el procés de la transició cap a una democràcia - deia el tertulià- i es quedava tan ample arribant a la conclusió que la culminació de la democràcia era tot el que està fent el govern actual.

Manda huevos...

Com ens hem de posar d'acord, si tenim uns pensaments TAN divergents?

definitivament no em convé treure la Taca a passejar.

O no em convé escoltar la ràdio.

O no em convé pensar.
imatge baixada de la xarxa

10 comentaris:

Carme ha dit...

Sí, noia, sí, manda, manda.... huevos, evidentment...

Montse ha dit...

què hem de fer, Carme? avui mateix he vist això del .es (un altre senyal) jo tenia posat Catalunya (Poland), jugant amb l'humor, avui he tret el Poland i he deixat el Catalunya i prou. Que es fotin.

Barbollaire ha dit...

i t'estranya amb la mà de botiflers que hi han en aquesta terra, de totes les tendències i colors polítics...?

respecte a l'egs aquest, que ens ha sortit com un gra al...
En aquesta pàgina s'explica, ben planerament, com fer que no aparegui...
i mira, si més no ja no els donem aquest gust...
per cert que guapa que estàs a la nova foto de (front i) perfil... punyetera! tu tens un pacte amb el diable! cada dia et veig més guapota, guapota!!
petonets dolcíssim Mariana!

Clidice ha dit...

Mmmmmmm, eeeeemmmmmmm, uuuummmmmmm, transiquèèèèè? Els dèficits democràtics del nostre país, que només s'apunta a les coses quan són guais, divertides, o ens donen rèdits, però mai a res que faci tuf de deures a l'estil de l'Europa calvinista, són tan espectaculars que, manta vegades, em penso que en realitat Franco encara no ha mort.

Montse ha dit...

No m'estranya res, Barbollaire, ja he vist de tot! (i gràcies per les floretes, encara que ja saps que et posis com et posis no t'apujaré el sou, ehhhhhhhh?) ;)

petonets!!

Montse ha dit...

Clidice, vade retro al mort que no és mort! la realitat és que ho tenim molt negre, però alguna cosa podrem fer, no? nooooooo? :/

Olga Xirinacs ha dit...

Que som transitoris és una veritat com un temple: avui som, demà no.
Que som 'transistoris' es veu pel carrer quan la gent s'abstreu en les seves musiques ( que no és el mateix que músiques).
Pel carrer cal absorbir el paisatge, les paraules al vol, la remor d'arbres amb vent, del mar, d'ocells... no pas deixar-ho de banda, perquè llavors, com feia Teresa d'Àvila, "vius sense viure en tu", i això no és gens recomanable.

Elena Casero ha dit...

Passejar la TAca és perfecte.
escoltar la ràdio també. Ara pensar pensar, crec que no els agrada gens ni miqueta.

Unes patadetes

el paseante ha dit...

Jo no tinc cap Taca per treure a passejar. I fa poc se m'ha mort l'Ipod per escoltar tertúlies o música. Així que camino en silenci, sense pensar massa. Observant, més que res.

PD: Crec que tu i jo veurem una Catalunya independent. No tinc arguments, però sí sensacions.

el paseante ha dit...

Me n'oblidava: estàs molt guapa en aquesta foto del perfil. Fa justícia a la realitat.